La connexió directa entre Vic i Berga celebra una dècada

El 28 de juliol de 2013 s’inaugurava de manera oficial la variant d’Olost. Tot i que era la penúltima peça de la C-62 –queda pendent el tram de Sagàs, que s’hauria de començar a executar a finals d’any–, el trencaclosques de l’eix del Lluçanès quedava gairebé completat. Una dècada després d’aquell esdeveniment sembla clar que la nova carretera ha permès obrir el Lluçanès i connectar-lo de forma ràpida, segura i efectiva tant amb Osona com amb el Berguedà. “Va significar un abans i un després”, explica l’exalcalde d’Olost Josep Maria Freixanet, tot remarcant que la carretera “va ser una obra fonamental per posar el Lluçanès al mapa”. En aquest sentit, té clar que en l’àmbit socioeconòmic “va representar una fita importantíssima per a Olost”, en el sentit que l’actual C-62 és un dels grans motius que al municipi “hi hagi arribat nou teixit empresarial”. Així doncs, Freixanet té clar que la carretera ha estat un instrument clau per donar a conèixer una part de Catalunya “que vol tenir futur i oportunitats per a la seva gent”. De fet, aquests dos conceptes, futur i oportunitats, els va expressar el mateix Freixanet en la inauguració de la variant d’Olost de l’any 2013. 10 anys després, indicadors com els de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona situen Olost com un “pol d’atracció d’indústries de sectors diversos”. Així doncs, els objectius inicials s’haurien complert. Des de Prats de Lluçanès, qui era alcalde ara fa una dècada, Lluís Vila, té clar que la nova C-62 va significar “entrar al segle XXI”, després que durant molts anys per accedir al Lluçanès calia fer-ho “per una carretera del segle XIX”. I és que l’antiga via no era res més que el camí de carro fins a Vic –delimitat el 1800–, amb una capa d’asfalt al damunt. Vila ressalta que la C-62 va representar millorar la connexió “a banda i banda”, amb Osona i també amb el Berguedà. També recorda que hi van “haver de batallar molt” per aconseguir-la, i que les obres de construcció no van ser fàcils. Una dècada després les xifres mostren que la construcció de la C-62 va ser un encert. En la seva inauguració i segons dades del Departament de Territori passaven cada dia pel tram de Sant Bartomeu –al cantó més proper a Osona– 3.999 vehicles, i per Sagàs –a tocar de la seva fi–, 2.096. Aquest 2022 van ser 6.868 vehicles al tram de Sant Bartomeu i 3.885 al punt de Sagàs. “La nova carretera ja no ens limita per venir a Osona” Mariona Vilaclara és de Gironella, i el seu vincle amb Osona es va començar a teixir ara fa tres anys per motius laborals. És psicooncòloga al Consorci Hospitalari de Vic (CHV) i cada dia fa la vaivé entre la població del Berguedà i la capi-tal osonenca: “Són 45 minuts de porta a porta”, explica, tot afegint que el recorregut travessant el Lluçanès “el gaudeixo i no em fa mandra fer-lo”. Entre les coses que més destaca hi ha el fet que no és una carretera “de les grosses”, com podria ser una autopista d’entrada a Barcelona o la C-16, que uneix Berga i Manresa. De fet, ella mateixa reconeix que abans de treballar a Vic ho feia a la capital del Bages, però ara mateix “m’estimo més venir a Osona”, encara que pugui semblar menys còmode. Vilaclara també ressalta la seguretat del traçat, “malgrat que en algun punt la gent encara hi corre massa”. El que també té clar és que l’eix del Lluçanès ha jugat un paper clau perquè ella acceptés l’oferta de feina a Vic: “La nova carretera ja no ens limita per venir a Osona”. De fet, més enllà de la seva vinculació laboral reconeix que en els últims anys “he descobert la comarca”, ja que fins llavors “tenia més tendència a anar al Bages”. Això ha fet que per oci, compres o altres motius “vingui cap a la banda de Vic”. Una tendència que creu que ha anat adquirint molta més gent del Berguedà. Tot i que queda pendent reformar el tram de Sagàs, “no em molesta”, tot i que sí que té clar que és un punt “on cal anar més alerta”. D’anada o tornada, Vilaclara gaudeix del paisatge del Lluçanès. “La gent encara es pensa que Olost és molt lluny” Ramon Marsó recorda bé el 13 d’abril de 1997. Aquest va ser el dia en què uns 140 veïns d’Olost van tallar l’antiga N-152 a l’altura de Can Pamplona, a Vic, per demanar que es millorés la C-154. “N’estàvem farts”, explica, tot assegurant que els “escrits a la premsa” i la pressió feta des de l’Ajuntament “no era suficient”. El tall va servir per fer més rebombori, i va significar un nou punt de partida que no veuria resultats fins al cap d’una dècada, quan a finals del 2007 es va inaugurar el primer tram de l’eix del Lluçanès entre l’Eix Transversal i Olost. Després d’haver estat patint la carretera “des que tenia 18 anys i vaig treure’m el carnet”, era normal que Marsó s’apuntés a fer pressió. I és que a la C-154 l’olostenc hi recorda un munt de peripècies. Des de “camions que hi quedaven engan-xats perquè era massa estreta” fins a les gelades i nevades que hi provocaven “grans embussos”, i acabant pels revolts que la feien “realment perillosa”. Entre els punts més conflictius recorda “el pont del Llop”. Actualment, Marsó continua fent el trajecte entre Olost –on viu– i Vic –on treballa– “entre dues i quatre vegades al dia”. La situació, però, ha canviat molt amb l’eix del Lluçanès: “Amb 12 minuts ets a Vic”, assegura. Un escenari, però, que no ha canviat la idea preconcebuda sobretot des de la Plana que Olost “és molt lluny”. Marsó ho rebat apuntant que “és a tocar”, i que això ho provoca una carretera adequada al segle XXI i un enllaç amb l’Eix Transversal que et connecta ràpidament amb la resta d’Osona.

La connexió directa entre Vic i Berga celebra una dècada

L’apagada d’antenes 2G i 3G provoca problemes de cobertura

Centelles instal·larà càmeres de videovigilància per millorar la seguretat

Vic fa el darrer pas per tancar el Rebost Solidari i convertir-lo en un centre logístic d’agroproductors

Dia Mundial del Sommelier amb David Seijas, el premiat “cambrer de vins” de Seva

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre