Una desaparició cada quatre dies

L’any passat es van denunciar un centenar de desaparicions a Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Això representa una gairebé cada quatre dies. A Catalunya, la xifra és molt més alta: n’hi ha unes deu al dia. En aquest procés hi intervé la Unitat Central de Persones Desaparegudes, que acompanya les famílies en aquest procés complicat. Vetllen tots els casos: des dels familiars d’un boletaire desorientat fins als d’un homicidi. 101 denúncies per desaparició. Aquesta és la xifra de casos que els Mossos d’Esquadra van instruir durant el 2024 a Osona, el Ripollès i el Lluçanès. Això representa una desaparició gairebé cada quatre dies en aquestes tres comarques. De les 3.785 desaparicions que va instruir la policia catalana l’any passat (unes 10 al dia), la majoria (un 98%) es van resoldre. Els Mossos, que consideren que es mantenen estables, han fet públiques les dades amb motiu del Dia de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent, que es commemora cada 9 de març. Una peça clau en aquests casos és la Unitat Central de Persones Desaparegudes i Conducta Suïcida del cos dels Mossos, amb seu a Sabadell, al complex central Egara. S’encarrega d’acompanyar les famílies d’aquests desapareguts. L’any passat van gestionar 263 nous casos i unes 2.300 trucades, la meitat de les quals van ser per atendre familiars sobre qüestions vinculades a la investigació, orientar-los en la presa de decisions o assessorar-los en aspectes jurídics. Per què desapareix una persona? “És la pregunta que tothom es fa”, respon Laura Villanueva, cap d’aquesta unitat, a EL 9 NOU. Relata que “el fenomen de les desaparicions és complex, universal i multicausal”. “Les característiques i circumstàncies de cada desaparició són diferents”, fets que determinen les accions i estratègia que s’han de portar a terme. La seva unitat, precisament, tant pot acompanyar famílies d’un ancià amb Alzheimer desorientat com les d’un boletaire que s’ha accidentat a la muntanya, una menor que ha marxat de casa, un adult amb problemes de salut mental que ha fugit del centre o una víctima d’homicidi. “Normalment parlem de desaparicions involuntàries, sense causa aparent o d’àmbit criminal”, detalla la cap de la unitat. En aquest darrer cas, quan hi ha indicis de criminalitat entra en joc una unitat específica de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos. “Aquest tipus de desaparició són homicidis amb posterior ocultació de cadàvers”, apunta. ACOMPANYAMENT FINS AL FINAL L’acompanyament de familiars en aquests moments no és gens fàcil. Ràbia, culpa, por, esperança, desesperança, negació, inseguretat… són alguns dels sentiments que afloren per part de les famílies. “Cada cas és únic i cada família, un món. El que tenen com a denominador comú, però, és la incertesa”, remarca. Aquesta unitat els proporciona des de suport emocional fins a informació del cas. “Els acompanyem en tot el procés i sobretot fem molta escolta activa”, subratlla. Hi són des del primer moment, des que el familiar va a posar la denúncia a la comissaria, fins a l’últim, quan troben la persona desapareguda, o en els pitjors casos, el cos sense vida. En aquesta darrera circumstància, per a algunes famílies suposa un alleugeriment: “Si no hi ha cos, les famílies no poden començar el dol”. Laura Villanueva, cap de la Unitat Central de Persones Desaparegudes i Conducta Suïcida En la recerca d’una persona desapareguda hi intervenen diferents cossos d’emergència i també diverses unitats dels Mossos. Per exemple, quan es determina que hi ha indicis de criminalitat, els investigadors de la comissaria de Vic ho passen a la DIC. Ells s’hi mantenen sempre i passen a seguir les indicacions que pertoquen. Sigui com sigui, tal com subratlla la cap, “passi per la unitat que passi, nosaltres sempre anem de la mà de la família”. De fet, van acompanyar la família de Rachida Khamsi Mansouri, assassinada pel seu marit amb qui tenia fills. Un cas, doncs, “molt delicat i complex”. També ho va ser el de Joan Pere Madurell, de Vic, desaparegut a Badalona i que se’n va trobar parts del cos en aquest municipi i a Barcelona. “S’ha de treballar i acompanyar molt bé la família. Les comunicacions s’han de fer amb molt de tacte perquè no es pot fer de qualsevol manera”, apunta. Aquests dos casos, precisament, són dos dels quatre que destacaven els Mossos com a desaparicions d’àmbit criminal del 2024. I si no resolen els casos també hi continuen en contacte. Tot i que l’índex de resolució és molt elevat, a la base de dades dels Mossos hi ha unes 300 persones que no s’han localitzat. Des d’aquesta unitat, doncs, en fan seguiment en funció de les necessitats de les famílies, que també poden contactar-hi quan desitgin. N’hi ha que no volen que les telefonin perquè les remou, mentre que d’altres es conformen en sentir les veus de les policies per dir-los que “no hi ha novetats”. “Saben que al darrere hi ha un equip de persones vetllant perquè la desaparició no quedi en l’oblit”, subratlla. EL DRET A NO VOLER SER TROBATS Enmig de tots aquests casos, també hi ha les desaparicions voluntàries, és a dir, aquelles persones que volen desaparèixer, ja sigui per començar una nova vida i/o fugir del seu entorn. De fet, tal com explica la caporal Villanueva, és una qüestió que la unitat planteja a les famílies des d’un bon inici. Hi ha casos, doncs, en què la policia acaba localitzant la persona que no vol ser trobada. I aleshores com es procedeix? Hi ha desapareguts que donen missatges a les seves famílies a través dels Mossos: “Estan bé” però no volen revelar-los la ubicació. D’altres ni tan sols això. No volen comunicar res. En aquest darrer cas, la policia catalana només pot informar als familiars que la persona ja no consta com a desapareguda a la seva base de dades. És una altra manera de dir-ho. “El dret a la intimitat s’ha de tenir molt present i respectar”, diu la caporala, remarcant que “ens hem d’ajustar a les nostres funcions i a la llei”. No esperar 24 hores per denunciar Villanueva insisteix en el fet que s’ha d’interposar una denúncia en el moment que es detecti quelcom que trenqui amb la normalitat i no esperar a 24 hores. Així es poden iniciar les gestions policials per localitzar la persona desapareguda. Es pot denunciar tant a la comissaria dels Mossos com a les policies locals. També és indispensable que es retiri la denúncia quan es localitzi el desaparegut. D’altra banda, aquesta unitat també assessora les famílies sobre com, qui i quan fer la difusió a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. “Ha d’estar molt ajustat a dret”, destaca la cap de la unitat. En casos com un menor de 6 anys o una persona amb demència estan “més que justificats”. Joan Pere Madurell, Vic/Barcelona El gener del 2024 la família de Joan Pere Madurell, de Vic, denunciava la seva desaparició a Badalona. Al mes de març es va trobar el crani d’un home a prop de Can Ruti i al cap d’uns dies es va confirmar que es tractava del veí de Vic de 44 anys. Al cap d’una setmana van trobar un tors en un carreró del barri de Gràcia de Barcelona, que també es va acabar ratificant que era del desaparegut. Per si no n’hi hagués prou, uns dies abans que els Mossos d’Esquadra detinguessin el presumpte autor, l’última persona que el va veure en vida, es va produir un incendi al seu domicili on aquest va morir-hi. Les diligències es van tancar i es van enviar al jutjat competent de la causa. Rachida Khamsi Monsouri, Vic La comissaria de Vic va rebre la denúncia de desaparició de Rachida Khamsi Mansouri el 19 d’abril de 2024. La va interposar el seu marit, a qui els Mossos d’Esquadra detenien al cap d’un mes en tenir coneixement que volia marxar al Marroc. La jutgessa va enviar-lo a presó com a principal sospitós d’un delicte d’homicidi. Al cap d’uns dies, els investigadors van localitzar el cos de la dona en una pedrera on havia treballat l’acusat, entre Sant Martí de Centelles i Centelles. Actualment està en presó preventiva a l’espera que se celebri el judici. La causa està oberta per un delicte d’homicidi dolós amb agreujant de parentesc. La parella tenia cinc fills en comú.

Una desaparició cada quatre dies

Relleu a la presidència d’un CHV amb noves infraestructures a l’horitzó

Alerta pels cabals dels rius Ter a Sant Joan de les Abadesses i Ges a Torelló, que han assolit el llindar de perill

Campdevànol activa la segona fase de la reforma del cementiri municipal

Osona amb els Nens es dissol després d’estius sense poder rebre infants ucraïnesos i bielorussos

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès

Apaguen un foc al jardí d'una casa de Tona