Des del terrat de casa, tornant de sopar, aixecant per casualitat la vista amunt… Com a tot Catalunya, centenars de persones d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès es van sorprendre la nit de divendres de descobrir el cel tenyit d’un to vermellós.
El fenomen va quedar plasmat en fotografies com la que acompanya aquest article, tirada per Carme Molist des de Manlleu, però també veïns de Torelló, Seva o Santa Eugènia se’n feien ressò a través de les xarxes socials.
Tal com explica el físic de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC, IEEC) Miquel Nofrarias, amb vincles a Osona, el motiu de les aurores boreals de les últimes nits són explosions al sol que van començar dijous.
Ara mateix hi ha activitat, en concret, a la taca solar AR3664, que fa 200.000 quilòmetres, l’equivalent a unes 15 Terres. “El sol projecta enfora partícules carregades que queden atrapades al camp magnètic terrestre. Això les dirigeix cap als pols i, en entrar en contacte amb l’oxigen i el nitrogen de la nostra atmosfera, s’ionitzen i emeten llum en aquestes bandes de colors”, explica Nofrarias.
El Centre de Predicció del Clima Espacial de la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) confirmava durant el cap de setmana que s’han donat “condicions extremes”, de manera que la tempesta s’ha qualificat amb la màxima categoria (G5).
“El sol té un cicle d’11 anys. El 2025 arribem a un pic d’activitat, però un esdeveniment d’aquesta magnitud no es veia des de fa aproximadament dues dècades”, hi afegeix Nofrarias.
Segons queda recollit als arxius de la NOAA, la pitjor tempesta geomagnètica del segle XX va tenir lloc l’any 1921. El 1859 n’hi havia hagut una altra que es va batejar com la fulguració de Carrington, el cognom d’un científic que va arribar a observar una flamarada d’uns cinc minuts mentre examinava la taca explosiva al sol. Aleshores es van poder contemplar aurores boreals fins i tot a latituds tan baixes com el Carib.
{{ comment.text }}