La malaltia era la mateixa, però ni la medicina tenia el mateix coneixement per lluitar-hi ni la societat en parlava tant. Era un mal lleig, encara. Carme Ciuró, en canvi, va posar per escrit la seva experiència des que li van diagnosticar un càncer de mama fins pràcticament pocs dies abans de la seva mort, l’any 1986.
El seu testimoni és la base del llibre (Carme Ciuró i Coma, les meves ganes de viure) que el seu fill, Quim Pujadas, acaba de publicar i que divendres es presentava a l’Hospital de la Santa Creu de Vic, el mateix lloc on Carme Ciuró va treballar com a infermera.
Tenia 28 anys, casada i amb un fill, quan va trobar-se uns nodes sospitosos. Era el juliol de 1976. Proves i un diagnòstic: “La malaltia era maligna”, tal com ella mateixa va escriure uns anys després, el 1980, quan va començar a posar per escrit el que havia sentit fins llavors.
El seu objectiu era que fos útil per a algú: “Vull compartir la meva vivència i donar un missatge d’esperança”, explicava a les primeres línies. Pujadas s’ha decidit finalment a editar-ho, amb el suport de la Fundació Puig-Porret, pensant en el que volia transmetre la seva mare: “Que per més temps que passem aquí no vol dir que haguem tingut una vida de més qualitat” i que per això, el que realment importa “és gestionar bé el temps que tenim”.
Carme Ciuró, com a infermera, parla ja de l’avenç dels tractaments contra el càncer i de com aquest ja no era una sentència inapel·lable. En el seu moment va participar dues vegades en el programa de TVE Más vale prevenir, que conduïa Ramon Sánchez-Ocaña, i que tenia llavors una audiència extraordinària. “Ell la va animar també a escriure la seva vivència i publicar-la.”
La del periodista, que ara té 82 anys, és una dels múltiples aportacions que es recullen en el llibre i que precedeixen el dietari de Carme Ciuró. No era molt habitual, en aquell moment, que hi hagués als grans mitjans de comunicació testimonis en primera persona com el seu. “Escriure la va alliberar del dolor”, explica Pujadas.
En tot el procés d’alts i baixos hi van tenir un paper important també els companys de feina de la seva mare a l’Hospital de la Santa Creu, on va estar treballant, per voluntat pròpia, fins poc temps abans de morir. Justament els dies en què va escriure que “la pèrdua més gran és allò que mor dintre de nosaltres mentre vivim”.
Quim Pujadas: “Fem realitat el seu desig”
“Fem realitat el seu desig”, va afirmar divendres Quim Pujadas. Segons el seu fill, havia anar escrivint les memòries amb la intenció que fossin publicades, però “les circumstàncies de la malaltia ho van impedir”. L’edició vol ser també “un reconeixement a les persones de la professió a la qual ella es va dedicar”. En aquest sentit, agraeix el suport del Consorci Hospitalari de Vic i la Fundació Hospital de la Santa Creu.
Presentat a la Sant Creu
L’Hospital de la Santa Creu, el mateix lloc on va treballar com a infermera Carme Ciuró, va acollir divendres la presentació del llibre (a la fotografia, la família i altres persones que l’acompanyaven abans de l’acte). El sisè per l’esquerra, amb camisa blava, és Quim Pujadas Ciuró, el seu fill. Carme Ciuró i Coma, les meves ganes de viure es pot trobar a totes les llibreries de Vic. Vic
