Poc s’esperaven dos joves, Lluc Noguera i Marta Espina, que un vespre de la setmana passada, just abans del Mercat Medieval, mentre passaven pel pont de Queralt de Vic acabarien veient una llúdriga a la resclosa de les Adoberies.
De seguida van ser conscients que la troballa era excepcional i la van gravar amb el mòbil. Les imatges les van fer arribar al Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), adscrit a la Universitat de Vic-UCC, que els va confirmar que no és gens habitual veure l’animal en entorns urbans.
“No ens ha sorprès perquè n’hem observat rastres a diferents llocs, ja que fan unes cagarades molt concretes sobre les pedres, i també se n’han vist alguns exemplars, però no al mig de Vic i que no tingués por”, destaca el coordinador del CERM, Marc Ordeix.
Fa tres anys, per exemple, van tenir constància d’un individu a la Guixa, el gener del 2023 se’n va observar un altre a Roda de Ter i recentment un grup d’estudiants de la UVic-UCC en va captar dos de junts amb fototrampeig a les Masies de Voltregà.
“S’està escampant per tot arreu i al Ter en trobem rastres pràcticament cada dia. Estem molt contents”, assegura Ordeix. Des del CERM expliquen que fa 20 o 30 anys les llúdrigues van arribar a desaparèixer de Catalunya a excepció de l’Alta Ribagorça i per això es van reintroduir a l’Empordà.
“Això juntament amb el fet que a partir dels anys 90 els rius van millorar molt gràcies a les depuradores i també que la gent va deixar de caçar-les per la pell, sobretot a llocs com Vic, juntament amb visons i guilles, ha contribuït que s’escampin”, detalla.
La primera llúdriga que es va veure a Osona va ser justament als anys 90 i va ser un exemplar mort a la carretera entre Vic i Manlleu. “Era una que s’havia alliberat als Aiguamolls de l’Empordà i s’havia vist també a Banyoles. No se sap com van arribar aquí, si pel Ripollès, o per on, però van passar del Fluvià al Ter”, afirma Ordeix.
Que se n’hagi vist ara una al Mèder a Vic vol dir que és un hàbitat on hi ha menjar. “Les aigües pot ser que tinguin matèria orgànica però no tòxics. Hi ha pocs peixos però molt cranc americà. Que hi sigui ens indica que l’hàbitat està suficientment bé per viure-hi, menjar i dormir”, diuen des del CERM.
Ordeix apunta que pot ser que visqui del Multicines en amunt cap a la Guixa o a qualsevol punt del Gurri a l’Anella Verda, ja que aquests animals, que tenen més activitat a la nit que durant el dia, es mouen molt i els mascles poden arribar a recórrer entre 20 i 30 quilòmetres diaris.
La llúdriga de Vic va ser vista al punt on de cara al 2025 es farà una rampa per a peixos en el marc del projecte Riberes, de restauració fluvial del Mèder i el Gurri. Aquest s’aprovarà al gener i les obres començaran a l’estiu per estar llestes abans d’acabar l’any.
L’objectiu és restaurar els ecosistemes i reduir el risc d’inundacions utilitzant solucions basades en la natura, cosa que passa per destruir trams de formigó o rescloses, com la de les Adoberies. Una intervenció que, segons Ordeix, “farà millorar els hàbitats i la qualitat de l’aigua, i així pot ser que puguem veure llúdrigues més habitualment, no com un colom o un gavià, però sí que no serà tan excepcional”.
