Darrere del cas d’infrahabitatge en uns baixos del carrer Manlleu de Vic, que va sortir a la llum la setmana passada quan es van desnonar els inquilins que hi vivien pel risc de seguretat i salut que suposava l’espai, hi hauria una xarxa de tràfic de persones. Així ho va explicar dimarts l’Ajuntament en una roda de premsa per fer balanç de les actuacions en seguretat, civisme i habitatge portades a terme a la ciutat al llarg de l’últim any. L’equip de govern va detallar que en els últims cinc mesos s’havien resolt “cinc ocupacions molt conflictives” a la ciutat i en quatre d’aquestes, una de les quals la dels locals del número 85 del carrer Manlleu, els responsables eren els mateixos.
“L’infrahabitatge ja és molt greu per si sol, però que a més a més això es produeixi fruit de persones que estan vivint aquí i fan una oferta a persones d’altres països perquè vinguin enganyats per unes expectatives de vida millors encara ho és més”, deia la regidora d’Habitatge, Núria Homs. Tal com informava EL 9 NOU de dilluns, les persones que havien llogat els locals del carrer Manlleu hi havien fet obres sense permís per encabir-hi amb separacions de pladur fins a 22 persones, vuit de les quals menors. Malvivien en uns espais amb moltes connexions elèctriques i sense extractors de fum pels aparells de cocció de gas butà que utilitzaven. La majoria d’inquilins eren originaris de Colòmbia i havien pagat 2.000 euros per tenir les claus dels locals i a més a més cada mes n’abonaven 400 més de lloguer. “En els altres tres casos les persones que hi vivien eren del mateix país d’origen, tenien la mateixa situació administrativa irregular i hi havia economia submergida”, detallava Homs, que afegia que hem de fer “autocrítica perquè de la vulnerabilitat social i d’aquestes situacions tan greus tots en som corresponsables i podem evitar-ho”. En aquest sentit, assegurava que “estem molt tristos que això passi però molt contents d’haver-ho identificat”. Al mateix temps advertia que “hi haurà conseqüències molt greus per tothom i cal fer una alerta a tots els propietaris, perquè n’hi ha que no ho saben i d’altres que ho saben a mitges, que passen aquestes coses als seus pisos”. Homs explicava que “estem perseguint els que no fan les coses ben fetes i serem molt contundents pel bé de tots”.
La ciutat té 176 pisos ocupats
Per combatre situacions com aquesta, la regidora va posar en relleu la feina de la nova unitat d’habitatge i va dir que la valoració “és molt positiva”. Una de les línies de treball que té és la lluita contra les ocupacions i Homs va informar que actualment a la ciutat hi ha 176 pisos ocupats, 120 dels quals són de grans tenidors, una quarantena més són de petits propietaris i la resta és habitatge públic. Són una desena més que l’any passat i al llarg d’aquest any s’han frustrat 36 noves ocupacions, una mitjana de tres cada mes. Actualment a la ciutat el parc d’habitatge buit es xifra en 2.000 pisos i pel consistori és una bona notícia que les ajudes d’un milió d’euros per rehabilitar pisos hagin interessat gairebé a una cinquantena de persones.
Nou multireincidents han entrat a presó
Més enllà dels temes relacionats amb l’habitatge, durant la roda de premsa també es van donar dades dels fets delinqüencials, que no milloren, al contrari, pugen lleugerament, però l’Ajuntament destaca com amb les actuacions que s’estan portant a terme hi ha una situació de “contenció” i també el fet que “molta feina policial fa aflorar molts més delictes”. Les infraccions penals han augmentat un 9% i s’aconsegueix resoldre una de cada dues denúncies. La major part són furts, robatoris i estafes i la Guàrdia Urbana ha recollit fins a 135 denúncies amb unitats especials que es desplacen al lloc dels fets. D’altra banda, les detencions a la ciutat s’han incrementat un 7,5% i això, segons la regidora de Convivència i Seguretat, Elisabet Franquesa, significa que “tenim una situació òptima de treball”. L’exemple més clar és que en l’últim trimestre han entrat a presó nou delinqüents multireincidents, cinc dels quals al mes d’abril, que “són coneguts pels cossos policials”.
Amb totes les dades sobre la taula, l’alcalde, Albert Castells, confessava que “ens preocupa l’efecte crida que ha generat la ciutat de Vic”. Castells deia que “som una ciutat amb molta activitat econòmica, molt atractiva, amb molta activitat cultural, ciutat de fires i mercats, amb 800 comerços, polígons industrials molt dinàmics i això crida a fets delictius”. L’aposta de l’alcalde és la d’aconseguir “ser un territori hostil per venir-hi a delinquir” i assegurava que “tindrem tolerància zero amb qualsevol persona que col·labori amb el món de la delinqüència”. Castells va afirmar que es va “en el bon camí” i que s’està fent “bona feina”. Tot i així, comentava que calia fer-ne més. En els pròxims dies, justament, té previst reunir-se amb la consellera d’Interior, Núria Parlon, per demanar-li una nova Llei de la Policia de Catalunya “per aconseguir millors resultats” i també que hi hagi més efectius dels Mossos d’Esquadra a la comarca. Així mateix, vol reunir-se amb les associacions de veïns de tots els barris per copsar les necessitats de cada zona.
Baixen un 22% els accidents amb ferits greus
Al llarg de l’últim any a Vic s’ha registrat un descens dels delictes contra la seguretat viària i aquesta, segons Franquesa, “és una molt bona notícia”. Els accidents amb ferits greus han disminuït un 22% i per sisè any consecutiu no hi ha hagut cap víctima mortal. “Moltes vegades no agraden les polítiques de pacificació del trànsit rodat però veiem que ens salva vides i per nosaltres estan absolutament justificades”, destacava la regidora de Seguretat, que celebrava així mateix que la mitjana de multes diàries dels tres radars de la ciutat estigui baixant i s’hagi estabilitzat en unes vuit.
També explicava que en l’últim any s’han fet més de 300 denúncies per infraccions de patinets. Tot i així, Franquesa demanava un enduriment de les normes de circulació d’aquests vehicles i explicava que han demanat a Trànsit que es matriculin i tinguin assegurança “per identificar l’infractor”.
