Normalment quan una persona gran prem el botó vermell del Servei Local de Teleassistència (SLT) és per alertar de temes de salut, com una caiguda o per no trobar-se bé, o situacions que l’han trasbalsat, com l’incendi d’una paella. Però a vegades, també el pitgen per mantenir una conversa. “Vam començar a veure que hi havia molta gent que només trucava per parlar”, explica Iolanda Moragues, cap del Servei d’Atenció a la Dependència i Vulnerabilitat Social de la Diputació de Barcelona.
A partir d’aquí és quan es va començar a configurar un protocol de detecció de soledat no desitjada. Es tracta d’una problemàtica social que cada vegada afecta més la gent gran a Catalunya. Especialment a aquelles persones que viuen soles.
Aquesta soledat s’accentua durant les festes nadalenques. Tal com recull la Diputació, el Servei Local de Teleassistència rep cada dia al voltant de mig centenar d’usuaris que se senten sols, a tota la demarcació de Barcelona (exceptuant la capital). Això representa unes 17.500 trucades l’any. D’aquestes, unes 260 es fan des de la comarca d’Osona.
Aquestes trucades són una eina fonamental per combatre la solitud. Els usuaris no diuen directament que se senten sols, sinó que tenen la necessitat de poder parlar amb algú. “No és que t’ho diguin obertament, sinó que vas preguntant”, matisa Moragues.
A través de les diverses preguntes, com si té xarxa familiar o social, si la té a prop o no, si rep visites sovint o no… es classifica la possibilitat de patir soledat no desitjada amb un risc baix, mitjà o alt, i la coordinadora de zona fa una visita al domicili per acabar-ho d’esbrinar.
A priori hi ha uns factors de risc com l’edat, el fet de viure sol, la participació social o el suport social percebut. Aquest darrer aspecte és clau perquè “la soledat no desitjada és un sentiment”. Pot haver-hi casos en què la persona tingui poca xarxa social i no se senti sola, i en canvi una altra que en tingui molta i s’hi senti molt. El perfil més habitual que la pateixen acostumen a ser dones grans, amb estudis primaris i que viuen soles.
I com es pal·lia aquesta soledat no desitjada? El SLT ofereix un servei de companyia i suport emocional, però a més d’aquesta atenció la Diputació també ha impulsat el programa Nexes.
La iniciativa es cuida de mirar l’entorn de l’usuari i buscar tota mena de projectes o activitats d’entitats socials per tal que pugui sortir de casa i connectar-se a una d’aquestes xarxes per fomentar les relacions interpersonals. Si té problemes de mobilitat, contacten amb voluntaris perquè el visitin. Si no hi ha actes al territori, ajunten tres o quatre persones en la mateixa situació perquè puguin anar a fer el cafè o una caminada amb l’objectiu que puguin quedar de tant en tant.
Combatre la soledat no desitjada és una de les moltes branques que s’afronten des del SLT. El servei està pensat per a persones grans amb dependència per tal que se sentin segures i tranquil·les a casa. A més d’atendre la urgència d’una caiguda, també hi ha una iniciativa en què col·loquen sensors a la llar que recullen informació i a partir d’aquí determinen els canvis de comportament de l’usuari i si pot patir, per exemple, un deteriorament cognitiu. Tot plegat, amb l’objectiu principal que la teleassistència sigui proactiva, en lloc de reactiva.
