Can Quixal, l’únic forn de pa de Planoles, tancarà properament per la jubilació dels seus propietaris que porten 38 anys al capdavant del negoci. Busquen interessats a agafar el relleu i poder seguir donant servei als pobles del voltant.
“Ens agradaria que fos algú que vingués a viure aquí, que fes poble i creés una família com vam fer nosaltres”, explica la copropietària Leonor Bernat.
Des que van donar-ho a conèixer, ja han sortit interessats en comprar el negoci, però no hi ha res tancat. La falta d’habitatge al municipi pot ser un escull.
“Tornem a picar amb la mateixa pedra”, es queixa l’alcalde, David Verge, que urgeix l’Estat a “desencallar” 12 pisos tancats de la collada de Toses.
Leonor Bernat tenia 22 anys quan va decidir amb el seu marit, Sebastià Quixal -fill d’una família de forners-, deixar Sabadell per canviar d’aires i anar-se’n a Planoles.
En aquell moment hi havia una cinquantena de comerços, però cap fleca. Van convertir un garatge en un obrador-botiga i van aixecar el negoci de zero. Les magdalenes i els carquinyolis són marca de la casa.
“Cada dia treballem molt”, admet Bernat. Els horaris de botiga han canviat segons la demanda i ara, per exemple, obre tots els matins de la setmana i a la tarda té tancat.
“Ha de venir algú amb ganes de treballar i es pot guanyar la vida”, remarca. Creu que aquest és un ofici que s’està perdent perquè “es va al revés de la gent” pels horaris. Malgrat tot, afegeix: “Nosaltres ho hem fet i hem sigut molt feliços“.
Tenir una fleca implica crear “vincles” amb els veïns, segones residències i visitants.
I la prova és que des que han fet pública la jubilació, s’han trobat que molts clients han vingut expressament per acomiadar-se’n i alguns ja no viuen ni al poble.
L’últim dia de treball ja té data. “La nostra intenció era tancar el 31 de març, però per respecte i per la nostra consciència, treballarem fins passat Setmana Santa si no trobem ningú; el que no podem fer és que la gent que ens ha donat tant els deixem amb la porta tancada”, subratlla.
“No és només el pa, fa molta falta”
Entre els clients habituals hi ha Xavier Serraïma, veí de Navà. Confia que es trobi un relleu perquè aquesta fleca “fa molta falta”.
“No és el forn de Planoles, és el de tots els pobles del voltant”, assenyala.
Ell per exemple hauria de desplaçar-se 10 km per la collada de Toses fins a arribar a la fleca de Ribes.
“I algú et pot suplir un sac de pa, però també vols coca, magdalenes… és el plaer, no només del pa“, afegeix.
Demanen desencallar projectes d’habitatge “amb urgència”
Tant els propietaris de la fleca com l’Ajuntament temen que la falta d’habitatge al poble pot ser un escull per trobar un relleu.
Per l’alcalde, David Verge, “seria una llàstima” perquè aquest negoci és una “gran oportunitat” per atraure una família nova que doni més vida al poble.
Explica que s’han fet esforços per revertir el despoblament i en tres anys han rebut 50 veïns nous.
“És un poble atractiu perquè tenim serveis com escola, escola bressol, fibra òptica, tren, comerços i la gent vol venir a viure-hi”.
I més que podrien créixer perquè tenen molta demanda, segons l’alcalde. Falta, però, oferta d’habitatge assequible.
Actualment, tenen 38 projectes d’habitatges, alguns d’encallats i d’altres amb un termini d’execució d’entre 3 i 5 anys.
Entre aquests, hi ha un edifici de la Sareb amb sis pisos que han ofert a la Generalitat, però que no han rebut resposta.
“Tot és lentíssim i tu digues a un jove o als propietaris del forn que s’esperin cinc anys més perquè es desencalli”, denuncia Verge.
“Tenim la trista particularitat de ser un micropoble i tenir 12 habitatges públics tancats des de fa trenta anys i disponibles per anar-hi a viure”, explica, amb relació als pisos de la collada de Toses.
Denuncia que aquest és un tema amb el qual fa més de sis anys que batallen amb converses amb l’Estat i Generalitat i mai s’acaba de resoldre.
S’hi haurien de fer un mínim de reformes, diu, i treure la maquinària llevaneu que ara mateix es guarda als garatges.
El batlle aplaudeix l’aposta que ha fet el govern d’Illa per l’habitatge social, però demana més esforços al món rural.
“És un tema molt urgent, no podem esperar més“, es queixa.
