El sindicat Unió de Pagesos (UP) investiga si el bisbat de Vic ha comès alguna irregularitat per haver inscrit a nom seu diverses propietats entre 1998 i 2015, abans que entrés en vigor la nova Llei Hipotecària. Aquesta nova normativa derogava el privilegi que tenien els bisbes d’actuar pràcticament com a notaris per posar a nom del bisbat propietats que no estaven registrades a nom de ningú. El privilegi, vigent des de 1946, el va ampliar el 1998 el govern de José María Aznar, permetent les immatriculacions –la inscripció d’una finca al registre de la propietat per primera vegada– també en edificis de culte, esglésies, catedrals o ermites.
Arran de dos casos detectats al Bages, en què el propietari d’unes finques va descobrir que, sense avisar-lo, el bisbat havia registrat a nom seu patrimoni que considerava que sempre havia estat de la família, UP va denunciar les immatriculacions “clandestines i fetes amb traïdoria”, basades “en una regulació franquista”, segons Joan Casajoana, representant d’Unió de Pagesos i un dels afectats. A través del registre de la propietat han detectat que els bisbats de Vic i Solsona van registrar al seu nom prop de 430 béns del Bages, l’Anoia i el Berguedà en els últims 25 anys. Pràcticament la meitat de les immatriculacions per certificació es van fer a última hora, entre 2014 i 2015, aprofitant una pròrroga, abans que entrés en vigor la nova Llei Hipotecària.
La majoria dels béns immatriculats són ermites, esglésies i capelles (203), cases rectorals i rectories (52), 95 terrenys i finques, 50 cementiris, a més d’horts, coberts i alguns habitatges. Casajoana considera que l’Església, “com a entitat privada”, ha posat a nom seu ermites i parròquies “que són del poble, que s’han construït i rehabilitat al llarg dels anys amb donatius i esforç de veïns i ajuntaments”. Per això demanen als consistoris “que reivindiquin tot aquest patrimoni públic que l’Església s’ha apropiat”, diu Casajoana.
L’executiva d’UP va aprovar la setmana passada una provisió de fons per demanar les còpies simples de totes les immatriculacions que hauria fet el bisbat de Vic a la comarca d’Osona durant els últims 25 anys, explica Carles Mencos, coordinador territorial d’Unió de Pagesos a la Catalunya Central, que confia que en els propers dies tindran la informació demanada als tres registres de la propietat de Vic. Intentaran tenir-la abans del dia 18 d’octubre, quan està prevista la compareixença de Casajoana a la comissió de Justícia del Parlament. Volen demanar que se sol·liciti als registres de la propietat totes les immatriculacions que ha fet l’Església a Catalunya. En l’últim ple de l’Ajuntament de Vic, Arnau Martí (Vic per a Tots) ja es va interessar per si l’equip de govern sabia la situació a Vic.
“És un procés totalment legal”, segons el bisbat
El bisbat de Vic ha respost a les acusacions amb un comunicat en què assegura que les immatriculacions s’han fet de forma “completament legal”. El bisbat recorda que des de l’any 1861 fins al 1998, el reglament hipotecari establia que no es podien inscriure al registre els temples destinats al culte catòlic “perquè no es considerava necessari per la pública notorietat del domini de l’Església sobre els seus temples”. L’any 1998, diu, es va aixecar la prohibició d’immatricular esglésies i temples “per considerar-se inconstitucional”. Per això, assegura, durant el període de 1998 a 2015 es van fer les immatriculacions per certificació. “No s’ha fet de manera arbitrària: cada vegada que l’Església registrava un bé presentava una documentació que provés que allò era de titularitat eclesial i coincidís amb el cadastre”. A més, asseguren, es comptava amb la supervisió de tècnics independents i imparcials. El bisbat diu que si puntualment s’ha comès algun error “no hi ha cap problema per revisar el cas concret”. Les propietats de l’Església, afirmen, “són del poble cristià, d’ús públic i beneficia a tota la societat”.
{{ comment.text }}