Xavier Yepes i Pau Bosch, de Santa Eugènia de Berga, estaven de vacances a la vall de Benasc la setmana passada. Són aficionats a la muntanya i tenien previst anar a fer el cim de Posets per la cresta d’Espadas.
La seva previsió era arribar al refugi d’Ángel Orús dimarts i l’endemà dimecres fer la cresta i el cim, que vindria a ser una caminada d’11 hores. Per arribar al refugi, primer havien d’agafar un autobús des de Grist que els deixava a l’aparcament de l’Espigantosa i després havien de caminar un parell d’hores fins a la casa.
El bus llançadora, tal com expliquen els dos osonencs protagonistes d’aquesta història, “era una tartana”. Van pujar-hi un grup de 14 joves amb dos monitors –de la ZeBrass Band i de Vilanova i la Geltrú–, un pare i un fill de Barcelona i els dos osonencs.
En total, 20 passatgers i el conductor. “Vam pujar, vam fer quatre paelles i va saltar la marxa del bus”, relata Bosch. Van seguir el trajecte i quan faltava poc per arribar a l’aparcament el conductor va parar en una pujada de fort pendent.
Tal com apunta Yepes, “vam tenir la sensació que anava amb segona i se li va ofegar”. Va intentar posar primera sense èxit diversos cops. No hi havia manera: la marxa no s’engranava.
“Tot plegat va obrir les portes i va dir: ‘Bajad”, recorda Bosch. L’autobús només tenia una porta al davant i els dos osonencs estaven cap als seients del final. Van anar baixant, però de cop i volta van veure que el conductor sortia disparat del vehicle. “Això se’n va a la merda”, van pensar.
El vehicle va començar a tirar enrere i tots van accelerar la sortida. “Tenia nens per davant i els vaig arrossegar perquè sortissin ràpid”, remarca Bosch.
A darrere seu hi anava Yepes, que, tal com explica, “com més tardaves a baixar més velocitat agafava l’autobús que s’encarava de cul al precipici”. Els que anaven davant seu van caure al voral de la pista, però ell ja va caure al mig del camí i va prendre mal a l’esquena.
A darrere seu encara hi havia sis adolescents més. Un va poder saltar a temps i va quedar penjat d’un desnivell d’uns dos metres i els altres cinc no van poder baixar del vehicle, que va acabar bolcant-se per un costat i lliscant barranc avall (uns 15 metres) fins a quedar frenat.
Quan van aixecar-se i van veure l’accident, no s’ho van pensar dues vegades: van saltar marge avall sense saber què es trobarien. Hi havia dos nens a fora drets pel seu propi peu, “molt espantats i amb ferides lleus”, que van pujar cap a dalt a la pista forestal amb la resta.
A baix n’hi quedaven tres: un estirat a fora el vehicle, un altre que va sortir-ne pel seu propi peu i també va tombar-se i un de tercer a dins el bus. Yepes va treure el vidre de davant per poder accedir al vehicle i només veia les cames del jove. Havia quedat a sota l’estructura del vehicle pel marc d’una de les finestres. Per sort, però, no va esclafar-lo.
A partir d’aquí tot va ser un treball en equip dels cinc adults que hi havia. A dalt, el pare de Barcelona i una de les monitores es van fer càrrec dels menors i van trucar als serveis d’emergències; a baix, l’altre monitor i els dos osonencs van vetllar els tres ferits. El monitor va custodiar el jove de dins l’autobús i els de Santa Eugènia, un cada un. “Sabíem que no els podíem moure per una possible lesió cervical”, expliquen els osonencs.
També van preguntar-los si podien moure les cames, si tenien el cap clar i sobretot tenien l’objectiu de mantenir-los desperts i distrets. Precisament, Bosch estava amb el germà bessó del que estava sota l’autocar. “L’havia de distreure perquè no estigués pendent del que passava allà sota”, remarca.
No els van desemparar. Van estar amb ells fins que van arribar els serveis d’emergències, que van tardar uns 40 minuts. L’espera se’ls va fer eterna. Quan van arribar bombers, ambulàncies i policia fins al lloc dels fets per rescatar-los la prioritat va ser treure el menor de sota l’autobús.
Un cop estabilitzada l’estructura i rescatat l’adolescent més crític, que va estar tres hores atrapat, van posar els altres dos a una llitera. Al primer se’l van endur en helicòpter i els altres dos, en ambulància. A Yepes i tres menors més, que havien pres mal a l’accident, un cotxe de la Guàrdia Civil va portar-los fins al centre d’atenció primària. En total hi va haver set ferits: sis menors i l’adult de Santa Eugènia.
Al final del dia, els dos amics van acabar dormint al mateix càmping on s’allotjaven els adolescents. L’endemà van retornar cap a Osona, on es van visitar a l’Hospital de Vic i al CAP. Yepes patia per no tenir algunes vèrtebres fissurades de l’esquena, però una radiografia va descartar-ho i ara es pren analgèsics. Bosch, per la seva banda, va acudir al CAP perquè no dormia i patia mal d’esquena “dels nervis” de tot plegat.
Això ha fet activar tot un protocol perquè es tracta d’un accident de trànsit. De fet, ells han hagut de contactar amb la Guàrdia Civil per obtenir la matrícula de l’autobús estimbat i així se’n faci càrrec l’asseguradora. Yepes sí que hi havia parlat el mateix dia i l’endemà de l’accident, però des de llavors, i fins divendres passat quan els va entrevistar EL 9 NOU, ningú no els ha dit res. Ni tan sols l’empresa dels autobusos.
La Guàrdia Civil està investigant l’accident amb la hipòtesi –gairebé certesa– que el vehicle es va precipitar per culpa d’una avaria al canvi de marxes. Els nostres protagonistes ho viuen “com un miracle”: “No entenem com no es va morir ningú”. Els tres més crítics tenen algun os trencat, contusions i punts de sutura.
Més enllà de les cicatrius, de ben segur que no s’oblidaran dels dos osonencs que els van vetllar durant tota l’estona. De moment, ja els han enviat missatges d’agraïment. “És una cosa que et surt de dins”, conclouen Yepes i Bosch.
