Divendres de fa dues setmanes era l’aniversari de la seva mare, un dia de celebració, però la família de Marc Tort va passar el vespre amb els Mossos d’Esquadra i, després, recol·locant els objectes que els lladres els havien regirat hores abans. Calculen que el robatori es va produir pels volts de 2/4 de 7 de la tarda, just abans que ell arribés a casa després de treballar i aprofitant que els seus pares havien marxat a Prats de Lluçanès. Tot va anar molt de pressa: “Van entrar esbotzant el marc d’una finestra i només van regirar les tres habitacions”. El resultat és que es van emportar rellotges, joies i diners en efectiu. “I sabien el que es feien, perquè la bijuteria la van deixar al terra”, explica Tort.
Quan els van trucar des de la central receptora d’alarmes no van dubtar en cap moment que havien estat víctimes d’un robatori. En primer lloc, perquè n’hi havia hagut d’altres a Perafita des de la setmana anterior i, en segon terme, perquè l’alarma es va disparar justament a la finestra d’una habitació. Mai abans els havien entrat a casa i Tort descriu la situació fent servir la paraula tristesa: “T’alegres que no hagi estat un robatori violent, però ho veus tot a terra, espatllat, i penses que no hi ha dret que a sobre que et roben et deixin les teves coses en tan males condicions”. Més que per les pèrdues econòmiques, lamenta que s’emportessin joies amb les quals tenien un vincle, com ara les de comunió o el casament.
El seu no va ser l’únic robatori que hi va haver divendres a Perafita. És més: “Mentre els Mossos d’Esquadra van ser amb nosaltres, els lladres se’n van anar a l’altra banda de la urbanització. Quan van marxar, van entrar a casa dels veïns. Els teníem a tocar, però no ho vam saber fins l’endemà al matí”.
Malgrat haver posat denúncia, la família té molt poques esperances de recuperar el que els van robar. Deixant de banda la tristesa i la impotència, Tort, que també és regidor a l’Ajuntament, es queda amb la idea que als “micropobles hi ha d’haver molt bona comunicació, tant entre la població com amb el consistori, que tothom vagi a l’uníson”.
