L’Ajuntament de Vic avisarà durant aquest juliol mig centenar de comerços i establiments de la ciutat perquè retolin en català i també disposin d’algú que l’entengui per atendre els clients. Aquests són els dos punts en els quals es vol incidir des de la Regidoria de Llengua.
“L’únic que fem és complir el codi de consum i la llei de política lingüística que diu que tens dret a ser entès en català i que la retolació també ha d’estar en català”, subratlla Bet Piella, que ostenta aquesta cartera de nova creació. En aquest sentit, reflexiona: “Oi que compleixen amb la llei d’accessibilitat? Doncs també ho han de fer amb la de consum”.
Paral·lelament, per vetllar tot això, fa uns dies que l’Ajuntament ha posat en marxa una bústia dels drets lingüístics per recollir queixes, denúncies o suggeriments. Des que ha arrencat han rebut una dotzena de reclamacions. “Hem posat la bústia per tenir ulls a tot Vic”, remarca la regidora.
Fins ara, aquestes protestes es vehiculaven a través de Plataforma per la Llengua i havien de fer tot un circuit. Ara pot vetllar-ho l’Ajuntament sempre que es tracti d’un cas sobre consum.
I quin és el procediment en cas d’incompliment? Primer s’informa el comerç que no s’està complint aquest codi i si no ho corregeixen després es fa un requeriment. I si així tampoc hi ha canvis, arribaria la multa.
De totes maneres, tal com remarca Piella, “estem convençuts que no n’haurem de posar gaires, de sancions”. “Molta gent ho fa per desconeixement i poca consciència, no per militància en contra del català”, afegeix. De fet, en algunes botigues ja ho han corregit al primer avís.
Una bona mostra que la iniciativa no té un esperit sancionador és que en les visites que faran aquest juliol des de l’àrea de comerç (o agents cívics) també hi haurà tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística. Tenen una trajectòria al darrere que els avala, com és el projecte “Comerços aprenents”.
Es tracta d’una formació essencial en català per a les persones dels comerços locals que treballen de cara al públic i parlen molt poc la llengua. Com que la gran majoria no poden assistir a cursos a causa dels horaris, els tècnics del Consorci es desplacen a la botiga a oferir-los les sessions.
“Tenim tot el dret de fer vida en català i en tots els àmbits”, reivindica Piella. Tot això forma part del Pla d’Acció per la Llengua, que vol afavorir que la ciutadania no la canviï. “No canviar la llengua és l’eina més potent. Hem comprat el marc mental que si no canviem som maleducats, però s’hi pot ser amb moltes altres llengües”, remarca. Aquest pla es desplega en diversitat d’àmbits.
Per exemple, es dona punts a aquelles empreses que es presentin a un concurs públic de l’Ajuntament i tinguin en compte el català, o es volen fer enquestes per conèixer els usos a la ciutat o a les escoles, on es percep que ha anat a la baixa.
