Potser passen desapercebuts en alguns carrers de Vic. Però si un s’hi fixa amb deteniment pràcticament no hi ha parets, portes o tapes de comptadors o claus de pas sense guixades, pintades i grafits. Al carrer de la Ramada, per exemple, en un tram d’uns 220 metres n’hi ha una vintena. La gran majoria són gargots i signatures.
L’Ajuntament de Vic es gasta a l’any uns 10.000 euros per netejar grafits en façanes i parets de la ciutat. Segons dades facilitades pel mateix consistori a EL 9 NOU, del gener del 2024 al febrer del 2025, les despeses en neteja de pintades a la via pública es va enfilar a 10.430 euros. Tal com relata la regidora de Manteniment i Serveis, Ester Coma (Junts), es tracta d’un “problema” a la ciutat.
Segons la regidora, Vic acostuma a fer “quatre o cinc campanyes” l’any per netejar les guixades que apareixen en edificis que no ho desitgen. Cal diferenciar aquestes de les que es fan en espais destinats expressament per a grafiters experts, com el mural dedicat a Ovidi Montllor al parc Maria Àngels Anglada si no ens movem del carrer de la Ramada.
Els que no ho fan bé no acostumen a diferenciar si fan la pintada en un edifici públic o privat. L’Ajuntament es fa càrrec de netejar els grafits d’arreu. Ara bé, tal com apunta la regidora, “si no hi ha denúncia a la Guàrdia Urbana, no podem actuar a casa d’un privat. No hi anem per defecte si no és que siguin edificis abandonats”. El manteniment es fa normalment abans del Mercat del Ram, de la festa major o de les festes de Nadal.
En funció del lloc on es fa la pintada, tal com relata Coma, s’hi intervé d’una manera o altra. Per exemple, si es fa en una paret arrebossada o una tanca, els operaris de la brigada de la Xarxa de Serveis Urbans poden pintar-hi a sobre, però si es fa en pedra o en un paret porosa, s’ha de treure amb la tècnica del sorrejat i d’urgència. “Aquesta intervenció ja és molt més cara”, confessa, ja que l’Ajuntament ha de contractar una empresa externa.
Un bon exemple són les pintades que es van produir a la vigília del 8-M en dos llocs diferents de la ciutat (es desconeix si hi ha relació entre unes i altres). En van aparèixer a la casa consistorial (vegeu la part inferior) que es van haver de treure d’urgència amb la tècnica del sorrejat, però també a una tanca que encercla el solar del mercat municipal, on encara no s’hi ha actuat i ja es farà més endavant. Tal com apunta Coma, de pintades n’hi acostuma a haver durant “el dia a dia” i també en dies de reivindicació.
Una de les altres actuacions que vetlla la Xarxa de Serveis Urbans són els adhesius o pintades en bancs de la ciutat. “El mobiliari urbà és més complicat perquè normalment és fusta, i en funció del material fem un manteniment o un altre”, explica. A l’estiu, per exemple, es fa una campanya expressament per retirar adhesius i repintar-los a través de serveis a la comunitat.
