El Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat va presentar aquest dijous als ajuntaments d’Osona la proposta de Pla de Qualitat de l’Aire que ha de concretar mesures per reduir la contaminació atmosfèrica que pateix la comarca de manera crònica, sobretot per ozó troposfèric i partícules. Vic i Manlleu van qüestionar la zona de baixes emissions que els afectarà a partir de 2025 i van reclamar accions conjuntes a tota la comarca.
Ja no hi ha excuses, i gairebé ni temps, i no es pot repetir el que va passar el 2019, quan la Taula per la Qualitat de l’Aire de la Plana de Vic es va quedar en la reunió de constitució i pràcticament ja no va avançar, en part també per l’esclat de la pandèmia de la covid i tot el que va comportar.
Aquest dijous a la tarda, la sala de plens del Consell Comarcal d’Osona va acollir la primera reunió de la Taula per la Qualitat de l’Aire de la Plana de Vic des d’aleshores. Aquesta vegada, essent tothom conscient que en matèria de contaminació atmosfèrica “ens toca arremangar-nos i començar a treballar” i que la taula ha de ser un instrument “eficient i funcional per fer-ho possible”, deia Marçal Ortuño, vicepresident del Consell.
A la trobada, convocada per la Generalitat, s’hi van reunir a porta tancada alcaldes i regidors de bona part dels ajuntaments de la comarca –i del Lluçanès–, a banda de representants d’entitats com Osona Respira, recentment reconstituïda, a qui se’ls van presentar les propostes del nou Pla de Qualitat de l’Aire, que està en fase d’elaboració i que pretén desplegar, a banda del que s’ha d’abordar per al conjunt del país, accions específiques en el marc de les taules sectorials a les comarques d’Osona i les Garrigues, dos territoris especialment sensibles a la contaminació atmosfèrica.
La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, Mireia Boya, i la secretària del Departament d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, van ser les encarregades de presentar les grans línies del pla. Abans d’entrar a la reunió, Barnadas assegurava que “és un document obert que volem posar a debat al territori, amb els ajuntaments i altres agents implicats, que tant pot ser un punt de partida com susceptible de ser reformulat de dalt a baix”.
Pel que comentaven els assistents a la sortida de la reunió, després d’una hora i mitja de trobada, el punt de partida es va donar com a vàlid. S’hi va mostrar públicament, això sí, la “inquietud” dels ajuntaments de Vic i Manlleu, com a poblacions amb més de 20.000 habitants, que a partir de l’1 de gener de 2025 haurien de tenir en marxa les zones de baixes emissions (ZBE), que entre altres coses implicaria prohibir la circulació de determinats vehicles pels seus nuclis urbans.
Tant l’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, com la tinent d’alcalde de Vic, Bet Piella, que hi assistia per delegació de l’alcalde, Albert Castells, van expressar la seva preocupació pel que representaria aquesta mesura amb la vinculació i interdependència tan directa del conjunt de la comarca respecte a les seves dues principals poblacions.
Van fer notar, per exemple, la incongruència que suposaria que algú tingués problemes per anar-se a visitar a l’Hospital de Manlleu perquè el seu vehicle no complís amb els requeriments de la ZBE; o el mateix, com un altre exemple il·lustratiu, en el cas dels marxants del mercat de Vic. Tant Rovira com Piella, i amb el consens de la resta de l’auditori, van considerar que Osona s’ha de tractar com la unitat que és com a comarca i que no es pot traslladar el model metropolità a escala d’Osona, perquè la mobilitat i els desplaçaments interns hi tenen una gran incidència.
La proposta va ser “rebuda i entesa” per part de les representants de la Generalitat. De fet, ja abans d’entrar a la reunió, Barnadas va insistir en la necessitat de “consens territorial” a l’hora d’aplicar mesures per reduir la contaminació atmosfèrica, que necessàriament hauran d’afectar els àmbits industrial, ramader i domèstic.
Una de les conclusions de la reunió és que el mateix Consell Comarcal serà qui liderarà el debat i la implantació del Pla de Qualitat de l’Aire al costat dels ajuntaments, “i això començarà amb el treball i presentació de les esmenes a partir del document que se’ns ha donat a conèixer”, explicava Marçal Ortuño
Ozó troposfèric, partícules, biomassa i porcs
L’ozó troposfèric i la contaminació per partícules són els dos grans cavalls de batalla que cal abordar. També van sortir a la reunió dos arguments que estan circulant amb força aquestes últimes setmanes com a focus de contaminació atmosfèrica, com són les combustions d’estufes i calderes de biomassa i les emissions que generen les granges de porcs, especialment en amoníac.
Preguntada per això en les declaracions prèvies a la reunió, Barnadas va evitar parlar de reduir les emissions –i reduir, per tant, les fonts on es generen– i va advocar per “solucions tecnològiques” per adaptar-les a les exigències ambientals. Això vol dir millors comsubsitlbes i més i millors filtres per a les calderes, i el mateix per a les basses de purins, on es podria optar “per una primera mesura tan senzilla com la instal·lació de cobertes”.
Barnadas es va mostrar receptiva a ampliar els punts de mesurament de la qualitat de l’aire a Osona, que ara només en té de fixos a Vic, Manlleu i Tona. “Hem fet modelitzacions que assimilen aquesta zona amb el nord d’Itàlia, on també hi ha problemes de dispersió de contaminants, i si hem d’estendre la xarxa per millorar-ne la vigilància ho farem”, va subratllar. Com també millorar la comunicació a la ciutadania.
