L’Ajuntament de Vic està enllestint un nou pla d’usos comercial que limitarà l’obertura de certs negocis com centres d’ungles, barberies, botigues de fundes de mòbil i de compravenda d’or, amb l’objectiu de preservar la qualitat del comerç. El pla divideix la ciutat en quatre zones i estableix quines activitats s’hi permeten, quines no i quines estan subjectes a condicions.
Vic no vol que s’obrin més centres d’ungles, barberies, botigues de fundes de mòbil, de compravenda d’or ni més establiments de cigarretes electròniques o vaporejadors.
Aquest és el sentir general del nou pla d’usos comercial que s’aprovarà aviat. Tal com explicava dijous la regidora de Comerç, Mercats de Marxants i Activitats, Bet Piella, en una roda de premsa sobre actuacions en l’àmbit del comerç i activitats econòmiques a la ciutat, el pla és una eina que regula quins negocis es poden desenvolupar als baixos dels immobles de Vic.
“L’objectiu és preservar el comerç de la ciutat i la seva qualitat, i evitar els elements que el distorsionen fruit del canvi de model de consum”, remarcava Piella.
El pla detalla quines activitats estan permeses en diferents carrers de la ciutat i en quines condicions. Concretament, estableix quatre zones diferenciades: el centre de la ciutat, el passeig de la Generalitat i el Remei; les places (com la Major, la dels Màrtirs, la del Pes o la de l’Estació); el carrer de la Riera (com a punt d’interès artesanal), i la resta de la ciutat.
En cadascun d’aquests àmbits, s’hi han determinat les activitats que s’hi admeten, les que no i les que han de tenir condicions. L’admissió o no d’una activitat respon a criteris tan obvis com que, per exemple, “a la plaça Major no podrà obrir-hi un mecànic”. Però, i les condicions, què tenen en compte? N’hi ha dues: distància i percentatge.
El primer supòsit fixa que en un radi de 50 o 100 metres no hi pot haver el mateix tipus d’establiment, mentre que el segon fixa un topall de percentatge. Sobre els centres d’ungles o barberies, que estaran subjectes a la condició de distància –i en funció de la zona–, Piella destacava que “no volem fomentar el monocultiu. No pot ser que un carrer estigui ple del mateix tipus d’establiment”.
L’exemple més clar per al segon supòsit és el d’obertura de bars i restauració a les places. “A la plaça Major, per exemple, si s’ha arribat al tant per cent de restauració no es podrà obrir cap més restaurant”, deia Piella.
Aquest topall en el percentatge de restauració respon al fet de preservar la vida veïnal i garantir que es pugui passar i circular per voreres i places, que no només estiguin ocupats per terrasses. “Als carrers i places s’hi ha de poder viure i conviure”, deia.
En aquesta línia es pronunciava l’alcalde, Albert Castells: “Molts centres històrics, per exemple de França, s’han transformat en un monocultiu de restaurants i terrasses que acaben foragitant la població autòctona”. “Les nostres polítiques tenen els objectius de protegir el comerç de proximitat i de qualitat i de garantir un espai urbà també de qualitat”, afegia.
UN PLA TREBALLAT I CONSENSUAT
El nou pla d’usos no vol dir, en cap cas, que hagin de tancar els negocis que estan en marxa, sinó que fa referència a l’obertura de nous. La regidora Piella subratllava, de fet, que es tracta d’una “proposta” que s’ha treballat conjuntament en una comissió formada pels grups polítics i altres agents com Vic Comerç, l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme del Moianès i d’Osona, i el Gremi de Perruqueria.
Està previst que el document s’aprovi al ple de gener, en el qual Piella espera consens, i a partir de llavors serà vigent. Aquest dilluns és el darrer dia perquè els grups que han format la comissió presentin propostes o esmenes. Divendres al migdia encara no se n’havia rebut cap.
GARANTIR LA PASSEJADA COMERCIAL
El pla especial urbanístic d’usos i activitats comercials de Vic també té per objectiu, tal com subratllava la regidora Bet Piella, garantir “la passejada comercial”. Què significa això? Que en carrers del centre de la ciutat no s’hi deixin instal·lar activitats que, per exemple, un dissabte a la tarda trenquin la continuïtat que donen els aparadors comercials. Piella ho il·lustrava així: als baixos del carrer Manlleu “no hi poden anar dentistes o fisioterapeutes”.
Al Passeig, en canvi, s’han diferenciat dues parts. Prenent de referència la tarima, a la banda més propera a la plaça s’hi seguirà la lògica del carrer Manlleu, mentre que de la tarima a la plaça de Santa Teresa no hi haurà tantes condicions. “Volem que els locals siguin plens.” Piella destacava que garantir aquesta passejada és “l’abecé del pla d’usos”.
Precisament, fa 15 anys l’Ajuntament de Vic va voler frenar, a través del pla d’usos, la proliferació de caixes, bancs i immobiliàries en algunes zones de la ciutat, com el centre o el passeig de la Generalitat. L’objectiu no era anar en contra de les entitats bancàries o immobiliàries, sinó reforçar la continuïtat comercial dels carrers o posar limitacions a la instal·lació de nous negocis a les plantes baixes que no tenien aparador de cara al públic o estaven tancats en horaris comercials.
Llavors, els estudis d’experts ja assenyalaven que el trencament de la continuïtat de l’entramat comercial anava en contra de l’atractiu potencial de determinades botigues.
MANTENIR LA BONA SALUT DELS MERCATS
Enguany s’havien de renovar les llicències dels paradistes dels mercats de marxants. El govern de Vic tenia sobre taula fer un nou concurs o prorrogar els permisos. “De totes les parades amb possibilitat de pròrroga, que són unes 254, se n’han prorrogat 252”, deia dijous Bet Piella, subratllant que els firaires tenen interès a ser a Vic i alhora han complert “amb les exigències que els hem demanat”.
De fet, la regidora de Comerç i Mercats de Marxants matisava que l’any anterior, el 2024, ja havien fet neteja amb una gran inspecció, on es van repassar aspectes com altes a la Seguretat Social o pagament de l’impost d’activitats econòmiques. Llavors es van revocar set llicències. A part d’això, en actuacions de la Guàrdia Civil, també se n’han revocat un parell per vendre producte falsificat o no tenir al dia els contractes dels treballadors.
Un altre bon exemple d’aquesta “bona salut” és que, per exemple, per quatre parades que es jubilen i, per tant, es traspassen, s’hi han presentat una cinquantena d’interessats.
Actualment al mercat del dimarts hi ha 106 autoritzacions; el del dissabte, 154, i el del diumenge, 31. En tots aquests encara hi ha vacants (14, 5 i 11, respectivament). Tal com detallava Piella, fan concursos per buscar parades atractives amb productes de qualitat. S’ha obert un procés, per exemple, per posar-hi una xurreria.
LES DEMOSTRACIONS DE CUINA CONTINUARAN
Amb l’objectiu de dinamitzar els mercats i donar-los més qualitat i vitalitat, l’Ajuntament va engegar al setembre la campanya “Vic viu el mercat!”, amb demostracions de cuina presencials amb productes i restaurants de proximitat. Segons el calendari, dissabte, a la plaça del Carbó, era l’últim dia amb el cuiner Uri Sala, d’El Bart, i Clara Busmos, de Noir et Blanc.
La regidora Piella, però, ja avançava a EL 9 NOU que la proposta seguirà: “Ha estat molt ben valorat i hem decidit allargar-ho”. Tot està previst que es reprengui de cara al 2026 i que estigui molt lligat amb altres activitats que es facin a la ciutat. Per exemple, si se celebra el Lactium, el producte de proximitat serà amb tota probabilitat formatges quilòmetre zero.
La proposta seguirà, però sense el trenet que connectava amb el pàrquing del Castell d’en Planes i la plaça Santa Clara. “És l’única cosa que no ha acabat de funcionar”, reconeixia.
