Als plens municipals hi passen diversitat de punts a l’ordre del dia. Entre aquests hi ha les bonificacions de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), uns dictàmens que des de temps immemorials han generat debat o desacord a Vic. Tal com contextualitza la regidora d’Economia, Núria Homs (Junts), hi ha una sèrie de bonificacions que venen “molt tipificades per llei i són molt clares”. Per exemple, es bonifica aquest impost –entre el 90% i el 95%– a aquells veïns que posen plaques solars, eliminen barreres arquitectòniques, rehabiliten una façana a la ciutat antiga o inicien un nou comerç a la ciutat (95%). Aquestes tan regulades, de fet, ni tan sols passen pel plenari municipal i s’aproven per junta de govern.
Ara bé, hi ha obres declarades d’especial interès o d’utilitat municipal en què la llei no fixa un percentatge de bonificació concret, l’ha d’establir el govern discrecionalment i després ho ha de passar al ple per aprovar-ho. “Hi ha un ampli ventall i es pot bonificar fins al 95%”, detalla la regidora d’Economia. Tradicionalment, l’Ajuntament de Vic sempre ha optat per anar “a màxims” i així ho ha plantejat a la sala de plens amb més o menys suport. L’unanimitat costa d’aconseguir i pràcticament no s’assoleix mai.
Els grans esculls entre oposició i govern acostumen a ser les bonificacions que s’aproven perquè facin obres en centres educatius concertats, fundacions o consorcis, com la Fundació Universitària Jaume Balmes (titular de la Universitat de Vic), la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic o el Consorci de l’Hospital de Vic. Mentre que alguns grups de l’oposició consideren que es deixa d’ingressar uns diners d’entitats que tenen beneficis en impostos, el govern sempre ha argumentat que el servei que presten a tota la ciutadania és molt més important.
En els plens d’aquest mandat s’ha discutit la necessitat de matisar i d’establir un reglament que reguli totes aquestes bonificacions que sol·liciten els mateixos ens i que no estan a cap categoria concreta. “La idea era aconseguir un consens i no haver de discutir-ho en cada ple”, explica la segona tinent d’alcalde. Ara bé, seguint també les recomanacions dels serveis tècnics, Homs reconeix que en lloc de fer un reglament com a tal s’ha optat per fer un acord entre tots els grups polítics que formen part de l’Ajuntament.
A quins acords s’ha arribat, doncs? Tal com es pot veure a la taula, els partits de Vic han decidit que a la Generalitat de Catalunya ja no se li bonificarà més aquest impost (fins ara al 95%) quan decideixi fer obres als seus edificis, des de centres educatius fins a espais de salut. “Era un sense sentit. Fem molt moviment de paperassa i perdem temps entre administracions. A més, la Generalitat ja té recursos propis. Quan preveu les obres ja té en compte que haurà de pagar un impost, no s’arrisca que el plenari els bonifiqui l’ICIO”, relata la responsable d’Economia. Això doncs, s’ha passat del tradicional 95% a 0.
On també hi ha hagut acord ha estat a abonar el 95% de l’impost per als béns sotmesos a qualsevol règim de protecció per interès patrimonico-artístic, com per exemple la façana de la catedral de Vic. “És del Bisbat de Vic, però té un interès patrimonial molt important”, remarca Homs. En aquesta mateixa línia, s’abona gairebé la totalitat d’aquesta taxa per a les entitats sense ànim de lucre, com Sant Tomàs o Osonament, o per a aquells que promocionin l’habitatge públic i el lloguer social.
On hi ha hagut més estira-i-arronses en els plens sempre ha estat en les escoles concertades i les fundacions i consorcis. Se’ls ha d’abonar aquesta taxa? La resposta canvia molt si la dona un partit de dretes o d’esquerres. Sigui com sigui, s’ha arribat a un acord. Per a les escoles concertades, s’ha establert que aquelles que facin ensenyament obligatori (fins a l’ESO) se’ls bonificarà un 70% l’impost per fer obres, mentre que les que sigui no obligatori (Batxillerat o cicles formatius) serà del 40%. En el cas de la Universitat de Vic, el Consorci Hospitalari i la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu s’ha establert el 75%.
Homs relata que aquest debat “té un punt molt ideològic”. De totes maneres, “a vegades sembla que estiguem molt lluny, però les discrepàncies no són tantes si se surt del confort ideològic i es pensa en el bé comú”. En aquest sentit, fa una “molt bona lectura” d’aquestes negociacions per arribar a un acord.
Precisament, en el darrer ple de març ja es va poder veure aquesta entesa. Es van tirar endavant –gairebé– per unanimitat diverses bonificacions d’aquest impost, com les obres del tub pneumàtic enterrat que trasllada les mostres des de la clínica a l’Hospital de Vic (en un 75%), la rehabilitació de la nau del carrer Morgades de Sant Tomàs (en un 95%) i els treballs per fer tres aules docents a la UVic (en un 75%). En aquest cas, la CUP es va abstenir perquè no ho havia pogut debatre en assemblea. Sigui com sigui, tot apunta que a partir d’ara aquests punts deixaran de generar tant debat i prosperaran per unanimitat.
L’any passat, el 2024, es van fer 13 bonificacions de l’ICIO. És a dir, l’Ajuntament va deixar de percebre 94.000 euros. El 2023, van ser-ne 11 i 204.000 euros. Anualment, la forquilla es mou entre els 150.000 euros i els 200.000 euros.
