Quatre mesos després que el govern anunciés que rellançava el Pla de Barris, aquesta setmana s’ha obert la convocatòria perquè els ajuntaments presentin els projectes que optaran a les subvencions per la millora urbana, ambiental i social dels barris i viles de Catalunya considerats d’atenció especial. Això vol dir els que tenen una renda per càpita per sota la mitjana de Catalunya, que ara està al voltant dels 15.000 euros anuals, però que també presenten dèficits d’equipaments o serveis, problemes d’habitatge o exposició a riscos ambientals.
Consultant els municipis més grans, entre els qui compten amb la proposta més avançada i l’estan ultimant per tenir-la a punt abans del 15 d’octubre, quan acaba el termini, hi ha Vic. “Anirem al màxim, a 25 milions, dels quals 15 seran de finançament extern i els altres 10 de propi, perquè encara comptem com a municipi de fins a 50.000 habitants i ens correspon assumir el 40%”, explica l’alcalde, Albert Castells. La capital d’Osona ha estat treballant intensament en els últims mesos en la línia de la planificació que preveu l’agenda urbana i el pla de mandat “i creiem que tindrem una proposta molt potent”. Aquests dies l’equip de govern l’està negociant políticament “perquè ens agradaria que rebés més suports i estem mirant si ens posem d’acord amb algun altre grup”. Tal com ja va avançar EL 9 NOU quan es va anunciar el Pla de Barris, el projecte vigatà agrupa diverses zones dels barris del sud de la ciutat i també del barri dels Caputxins, on es volen impulsar sobretot “mesures socials i d’intervenció sociocomunitària, així com fer-hi rehabilitació d’habitatge o restauració patrimonial”. L’objectiu és “compactar i que tota la ciutat vagi endavant”. L’alcalde detalla que “no tots els districtes tenen la mateixa renda dins un barri i, per tant, hi haurà carrers on no tocarem una pedra perquè la renda no coincideix amb els barris administratius”. Una de les mesures que l’Ajuntament hi ha inclòs és la reforma de la carretera de Roda, una proposta que Junts ja portava al programa electoral. “Està endarrerida per falta de pressupost i és una mesura que a banda del barri dels Caputxins beneficiarà tota la ciutat”, apunta Castells.
Manlleu, en canvi, ha decidit esperar a la propera convocatòria. El consistori va aprovar un pla de sanejament econòmic per reconduir la situació financera i segons el regidor d’Urbanisme, Josep Madrid, “no és viable que l’any que ve puguem assumir la part que ens toca de finançament”. El que sí que tenen clar per quan es presentin és l’àmbit d’actuació i ja han contractat una consultora per treballar-hi. “D’una banda, farem un projecte pel passeig de Sant Joan, amb actuació tant al cantó del baix vila com al de dalt vila, i de l’altra, un projecte centrat en habitatge al barri de l’Erm, que ja es va beneficiar del Pla de Barris del 2004”, comenta Madrid. També Torelló ha pres la decisió de no córrer per presentar-se a aquesta primera convocatòria d’ajudes. “Tenim molts projectes i necessitem fer una planificació, que és amb el que estem treballant, i també esperem que les properes convocatòries tinguin més dotació econòmica”, diu l’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño.
En canvi, “Centelles hi optarà perquè té projectes preparats i perquè ens sentim molt còmodes amb el relat d’actuar amb iniciativa pública fomentant polítiques socials i mediambientals i transformant vials i equipaments”, apunta l’alcalde, Josep Paré. Després d’haver intervingut amb els anteriors plans de barris a la Sagrera i el centre, ara es vol agafar la zona que va des de la carretera C-1413b fins a la rotonda de Sant Antoni i que inclou l’entorn de la residència, el Vapor, la ronda dels Esports i l’avinguda Ildefons Cerdà. Per mida de municipi poden arribar a un màxim de 12,5 milions d’euros i “estem rondant aquesta xifra”.
Roda de Ter, per la seva banda, també es presentarà per actuar al barri de la Cooperativa i a una zona del centre i dijous de la setmana que ve té previst fer un procés participatiu entre els veïns per copsar les seves opinions. “Hem demanat suport a una empresa externa perquè el pla té un abast molt important. Ens agradaria molt que ens el donessin per poder començar a fer feina, però sabem que pot ser difícil en aquesta primera edició i potser haurem de filar més prim o esperar si en la segona fan una distinció entre municipis petits i grans”, afirma l’alcalde, Toni Mas.
Al Ripollès, la capital, Ripoll, té previst concórrer a la convocatòria de la Llei de Barris, per a la recuperació del centre històric del municipi, i en cas que sigui possible també per l’espai que ocupa l’antiga empresa tèxtil de Filpur (Can Serra i Balet). L’alcaldessa, Sílvia Orriols, explica que estan ultimant els preparatius per presentar el projecte, i que veu factible poder accedir-hi. Prèviament, n’ha parlat amb el delegat del govern català a les comarques gironines, el camprodoní Xavier Guitart, i assegura que les sensacions són bones, malgrat l’entrebanc que pot suposar la data de presentació de la proposta ripollesa.
Precisament aquesta mateixa urgència en el temps ha tirat enrere altres alcaldes de la comarca, com Ramon Roqué o Oriol Lázaro. El santjoaní afirma que tenen previst presentar-s’hi de nou “però no sabem en quina convocatòria”. Roqué afirma que tenen el projecte “treballat i madur”, però que les bases demanen alguna cosa més que un projecte executiu “perquè també ha de complir uns requisits socials”. Depenent de la inversió amb què puguin comptar, la demanda futura marcarà en quin àmbit o barri incidiran. En tot cas es mostra agraït al govern de Salvador Illa per haver rellançat una Llei de Barris “que nosaltres reclamàvem de fa temps”. En un sentit similar es manifesta el campdevanolenc Oriol Lázaro, per qui el termini d’octubre és massa imminent. En tot cas té clar que els barris on cal incidir en el seu urbanisme són els de la Colònia Pernau i el del Roser-Sant Cristòfol. Pel que fa a habitatge, “també estem acotant les prioritats socials que té el municipi”.
El nou programa preveu cinc convocatòries anuals de 200 milions d’euros cada una entre aquest 2025 i el 2029, que permetran dur a terme al voltant de 120 programes d’intervenció arreu del territori català.
