Vic tancarà els contenidors de compostatge comunitari dels barris de Sant Llàtzer i les Quatre Estacions.
Així ho anunciava al darrer ple la regidora de Medi Ambient, Ester Coma (Junts), explicant que s’ha decidit eliminar aquest sistema perquè s’ha convertit “en una zona d’abandonament de residus”: bosses d’escombraries de la ciutadania i també resta de poda que hi abocava algun jardiner.
A part de “la problemàtica de l’incivisme”, Coma apunta que “no és proporcional el cost del servei per la poca participació”.
En aquesta línia, la regidora reconeix que hi participava una vintena de famílies “que ho feien molt bé”.
No quedaran òrfenes de compostatge, ja que poden fer-ho amb el compostador individual casolà.
De fet, remarca que arreu de la ciutat “hi ha molta més gent amb compostador individual” que no els que participaven en el comunitari.
La proposta dels compostadors comunitaris va arrencar com una prova pilot el març de 2021 liderada pel Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, en el marc del projecte europeu DECOST (Decentralised Composting in Small to Medium Towns).
Mesos abans ja havia començat a funcionar a les Masies de Roda, i cap al 2023 va finalitzar la prova i el BETA va cedir material i maquinària als ajuntaments osonencs, que assumien el sistema com a propi.
A LES MASIES, A PUNT DE MILLORAR EL SISTEMA
Mentre que a Vic no ha funcionat, a les Masies de Roda ha estat tot un èxit.
“Ens està funcionant molt bé”, diu l’alcalde del poble, Jordi Vistós (MRI-ERC), que remarca que “la gent està molt conscienciada”.
Als compostadors, també s’hi troben alguna bossa de residus que no toca, però la tendència generalment és positiva.
Després que el BETA els deixés caminar sols, l’Ajuntament de les Masies hi ha anat invertint, des d’arreglar deficiències fins a adquirir maquinària per facilitar la feina dels treballadors de la brigada (qui, per cert, estan tots formats).
“Vam comprar un camionet amb una broca per no haver-ho de remenar amb una forca”, detalla l’alcalde.
Fins fa més de mig any la matèria orgànica estava als contenidors.
A dins hi havia uns cilindres de ferro que ocupaven massa espai i, per tant, hi cabia menys compost.
L’Ajuntament va decidir treure-ho d’allà i apilar-ho en unes sitges, on cap moltíssima més matèria orgànica, que una màquina (també adquirida per l’Ajuntament) ho va remenant.
El compost final està a disposició del veïnat i tothom va a buscar-ne quan n’hi ha.
“És una bona roda la que fem”, conclou Vistós.
“Des del moment que s’ho van quedar com a sistema definitiu, l’Ajuntament i els tècnics han anat millorant i ajustant el sistema pel seu compte”, remarca Albert Palou, responsable de relacions institucionals i comunicacions del BETA.
L’Ajuntament i el centre de la UVic aviat tornaran a treballar conjuntament per “potenciar més” el sistema.
A través d’un nou projecte, es volen finançar algunes de les millores detectades pel municipi.
L’alcalde apunta que van encaminades sobretot a l’aplicació de noves tecnologies per controlar què hi aboca cada veí.
SÓN BONES TOTES LES EXPERIÈNCIES
Com s’explica que hagi funcionat a un lloc i a l’altre no?
Palou relata que a les Masies recollien els residus a través de contenidors oberts i patien un turisme d’escombraries dels pobles del voltant.
“Això generava un malestar mol gran”, recorda el responsable del BETA.
La posada en marxa del sistema porta a porta i els compostadors comunitaris va tenir una molt bona rebuda.
A part d’això, una de les percepcions inicials amb l’aplicació del porta a porta és que l’orgànic s’estarà massa dies a casa i farà pudor.
Poder fer servir compostadors comunitaris suposa que tothom els pot anar a llençar sempre que vulgui.
I, a més a més, al final del procés regalen compost i a l’Ajuntament també els surten els números.
Pel que fa a Vic, considera que “no hi havia una necessitat tan exagerada com a les Masies” i opina que l’Ajuntament no s’ho va creure tant, ja que tampoc va coincidir amb la posada en funcionament del porta a porta.
Sigui com sigui, “les proves pilot són per provar coses” i a vegades funcionen i d’altres, no.
“Totes les experiències són bones”, conclou Palou.
250 tones de compost en dos anys
Quan va finalitzar el projecte europeu de recerca DECOST, des del BETA subratllaven la “seva ràpida efectivitat en la millora de les xifres de reciclatge”. En dos anys es van tractar fins a 500 tones de matèria orgànica i poda a les proves pilot de les Masies de Roda i als barris de Sant Llàtzer i les Quatre Estacions, donant servei a uns 2.400 habitants. Aquesta matèria va suposar una producció de 250 tones de compost que es va repartir entre el mateix veïnat.
