Poc s’imaginava Carles Sobrino que divendres passat no podria tornar a casa. És un veí que viu paret per paret amb els dos habitatges que es van esfondrar al carrer Nou de Vic (127 i 129). De l’ensorrament no se’n van haver de lamentar danys personals, però des de llavors aquest veí del número 125 no ha pogut tornar a trepitjar el seu pis. Va assabentar-se de l’incident mentre era a la feina, i quan va arribar al carrer no el van deixar passar fins que no es va estabilitzar la zona. “Un cop es va poder assegurar una mica, van deixar-me pujar per agafar quatre pertinences”, diu. Tot i això, es pensava que “només seria una nit” i l’endemà li van dir que “la cosa aniria per llarg”.
Es preveu que no hi pugui tornar fins al divendres vinent, al cap de 15 dies de l’esfondrament, quan ja s’hagin portat a terme les “feines d’assegurament de l’edifici”. L’incident va afectar la paret mitgera que compartien ambdós habitatges. De fet, en el temps que va tenir Sobrino per arreplegar quatre coses de casa va poder veure que s’havien fet algunes esquerdes al seu immoble. Aquestes són les que els tècnics estan vetllant perquè no s’eixamplin.
El veí sospita que les obres d’enderroc van començar abans d’hora. Fa un parell de mesos que ja s’estava treballant per la banda del carrer Jaume I, i tant ell com altres veïns de la zona havien notat alguns tremolors. De fet, aquesta setmana estava previst que passés per casa de Sobrino un pèrit per fer “un protocol d’esquerdes”. Però, òbviament, no va ser-hi a temps. Dimecres, els edificis adjacents a les cases esfondrades estaven units per unes bigues apuntalades a les seves parets, una mesura que considera que s’hauria d’haver procurat molt abans.
Sobrino denuncia “la passivitat de l’Ajuntament” i demana que es faci “una anàlisi i un control dels habitatges del nucli antic, catalogats, buits… i que s’obligui els propietaris a mantenir-los”. “Això no hauria caigut si no hi haguessin hagut anys i anys de mal manteniment i filtració d’aigua”, etziba. En aquest sentit, explica que s’ha sentit “desemparat” per part de l’administració davant d’aquesta situació.
De fet, no és la primera vegada que en pateix una de semblant. Fa uns cinc anys –en fa una vintena que hi viu– es va ensorrar un sostre de la casa del costat, ara en runes, i també va haver de marxar uns dies.
Sobrino remarca que hi ha diverses cases al barri que estan en la mateixa situació que les esfondrades, com la 121, i tem que puguin patir el mateix malaurat destí.
Des de l’Ajuntament de Vic, la regidora d’Urbanisme, Fabiana Palmero, confirma que quan es va produir l’esfondrament l’empresa només tenia llicència per fer treballs previs, no per a enderroc com ha acabat passant. Ara tècnics i asseguradores han d’esbrinar què va acabar provocant-ho. Des de l’Ajuntament, es van fer dos requeriments arran de l’incident: aturar les obres i consolidar les finques afectades (tant l’esfondrada com la dels veïns).
Palmero remarca que estan al costat dels veïns, malgrat que ha de ser l’empresa o la promotora qui doni resposta als danys que han patit els veïns. “Volem que puguin tornar amb tranquil·litat a casa i les obres avancin de forma segura”, diu, mentre insisteix que “tota propietat té l’obligació de mantenir la finca i si no pot mantenir-la que la vengui o la regali”.
Aquest veí afectat va passar la primera nit a casa els pares, però a partir de la segona es va allotjar a un hotel. Abans no passi comptes amb les asseguradores, s’ho ha de pagar de la seva butxaca. Més enllà d’això, remarca que està “fora de casa”, on té “tota una vida”. “Visc amb la incertesa i el mal dormir de pensar ‘i si cau?”, conclou.
