“Volem aconseguir una producció de 5.000 quilos per hectàrea”

Què el porta fins aquí a obrir un celler?
La idea era plantar vinya i elaborar el nostre propi vi, feia temps que buscàvem un lloc. Quan ens van ensenyar aquesta finca ens encaixava per l’altura, el clima i a més a més les vistes i l’entorn el feien un espai idíl·lic i ens vam decidir a comprar-lo.

Què aporten les condicions de la zona per plantar vinya?
Trobem un clima continental i certa alçada que amb la sequera i les altes temperatures ens permet que la planta pateixi menys. Això ens repercuteix amb una bona maduració i qualitat del raïm. Ens ajudarà a mitigar els afectes del canvi climàtic. Pensi que estem a uns 800 metres.

D’on li ve l’afició per la vinya? No ve d’una zona vinícola ni li ve per tradició familiar…
Des de petit els pares em van transmetre la passió per la natura. Això em va generar un interès per l’agricultura i vaig decidir estudiar una enginyeria agrònoma. Amb el meu pare sempre ens havia interessat parlar de vins, hi teníem afició. En acabar els estudis vaig veure que m’hi volia dedicar i la família em va donar suport.

Aquesta finca es troba al mig del bosc i allunyada del nucli d’Oló. Quins secrets s’hi amaguen, a part del vi?
És un espai que també ens encaixava molt amb la idea de fer enoturisme. Tenim un antic mas que estem reformant, serà on viurem, i a més a més també hi ha l’ermita romànica de Sant Miquel, que va ser el primer que vam restaurar en arribar aquí. Data de 1130.

En aquest entorn hi van plantar la vinya. Quantes hectàrees tenen actualment?
Vam plantar tres hectàrees el 2013 amb sis varietats diferents. Volíem comprovar quines s’adaptaven millor. El nostre clima té diferències amb el Pla de Bages i això ens permetria veure quines varietats s’adaptaven millor. El 2022, quan ja teníem aquest coneixement, vam plantar mitja hectàrea de picapoll i mitja de mandó, una varietat nova per a nosaltres que era autòctona del Pla de Bages i que s’adapta bé al canvi climàtic. De fet, en plantarem mitja hectàrea més l’any que ve. En total tenim unes quatre hectàrees on també tenim chardonnay, macabeu, trepat, garnatxa negre i carinyena.

Fins a quantes hectàrees volen créixer?
Això depèn una mica del rendiment, que amb el canvi climàtic va a la baixa. Volem aconseguir una producció de 5.000 quilos per hectàrea. Això ens farà ampliar la vinya fins a les sis o vuit hectàrees, depenent de com evolucioni.

Com ha rebut la gent d’Oló un projecte que es proposava recuperar la vinya?
Doncs era una cosa que em preocupava al venir de fora, del Vallès, però la veritat és que han respost molt bé. M’han passat informació sobre la història de la casa i de l’ermita. La gent puja i mostra interès pel projecte. No podem demanar més.

Parlant del projecte, quants vins tenen ara mateix?
Tenim nou vins ara mateix. De la nostra línia principal tenim tres negres, dos blancs i un rosat. I després tenim una col·lecció que són Els Esporàdics, que són tres vins que surten de tant en tant i no són iguals a cada anyada, són més atrevits i experimentals. A més ara traurem un d’ancestral.

Un ancestral és un vi espumós?
Exacte, és un vi espumós, però que no segueix el mateix procés d’elaboració del cava. En lloc de dues fermentacions, en fem només una, és a dir, la mateixa fermentació del dipòsit acaba dins l’ampolla. I allà fem una criança de cinc anys. Sortirà a finals de juny.

Aquí al Pla de Bages la varietat més icònica és la picapoll, com l’elabora vostè? Al ser dels últims a arribar haurà hagut de buscar una manera de diferenciar-se a l’hora de fer-lo.
Cada picapoll de la DO té la seva particularitat, cada zona també ja et condiciona i nosaltres, en estar a més altura, ens funciona molt bé. Li hem posat Arcàngela, aprofitant que l’ermita està dedicada a Sant Miquel. És un vi monovarietal, fet amb fermentació espontània i una criança amb mares fines, que són els llevats propis de la fermentació que precipiten al fons del dipòsit. El que fem és remenar-los i posar-los en suspensió durant quatre mesos. Això ens aporta aromes i gust, li dona estructura i complexitat. Després el filtrem i l’embotellem.

No és l’únic blanc que tenen?
No, també tenim un monovarietal del chardonnay i després tenim el rosat, que el fem amb una varietat negra, la garnatxa i li diem el De puntetes. A aquest li fem un premsatge directe i el fem amb el mateix procés que d’elaboració que l’Arcàngel.

Entre els vins negres en tenen un de fet amb trepat. Com és que han triat aquesta varietat? No és ni típica d’aquí ni tampoc és d’aquelles nobles que venien els anys vuitanta provinents de França com els cabernets i els merlots, que és habitual trobar-les al Pla de Bages.
És una varietat que ens va interessar pel tipus de vi que produeix i com que en un principi no teníem clar quines varietats s’adaptarien millor i tampoc si ens organitzaríem dins de la DO, vam apostar per ella tot i estar fora del Pla de Bages. Al final ens fa un perfil de vi suau, d’estructura fàcil. Tradicionalment s’utilitzava per fer vi rosat. A la Conca de Barberà van començar a fer-lo amb vi negre i ens va agradar la idea.

Tots els vins que fan són monovarietals?
Sí, el que vam fer és tastar molt monovarietal al començar el projecte i vam triar les varietats que ens interessaven més. Per exemple, la garnatxa negra ens agrada per la seva polivalència. Ens val tant per criança com per vi jove. Nosaltres li donem una mitja criança al Sotabosc. Després tenim la carinyena, amb la qual fem El Pregadeu. És una varietat que et necessita madurar i amb l’alçada que tenim en surt amb molta acidesa. Això vol dir que és molt fresca i té un bon equilibri. Amb aquesta varietat li donem més criança i el tenim un any dins la bota. És un altre perfil de vi. Així tenim tres negres diferents, cosa que ens va bé pel mercat. El món del vi dona per gustos colors i així ens adaptem una mica a diferents consumidors.

Què suposa per a vostès està sota el paraigua de la DO Pla de Bages?
Et dona el reconeixement estar dins d’aquesta família. Per algú jove com jo també suposa un suport important, perquè hi ha molt bon ambient i ens ajudem els uns als altres. Sobretot per als que arribem nous, els que fa anys que fan això no ho deuen notar tant, però per als que arribem de zero, que som uns quants i joves, és molt engrescador. I, com li deia, suposa un reconeixement, que fas les coses bé encara que sigui a la teva manera, compleixes uns paràmetres de qualitat. Una altra cosa important és que t’identifica amb la zona. Al final és per on hem tirat, per això hem plantat la mandó, una varietat típica d’aquí, que ens acosta al territori.

Pel que fa a la comercialització, on venen el seu vi?
Treballem amb tres distribuïdors. Bàsicament venem a les comarques del voltant (Moianès, Osona, Bages i Berguedà). Després als Vallès i l’àrea de Barcelona. També tenim un proveïdor a Girona. Però tenim una producció petita i l’objectiu és que el producte sigui de proximitat i es consumeixi a prop. Hem de créixer en volum, però la filosofia és aquesta.

Com a filosofia de negoci, fundar un celler suposa una gran inversió i esperar els beneficis a llarg termeni, per a la següent generació potser?
Sí, jo he tingut sort de començar de jove, amb 25 anys, però és un projecte que fas més pensant en els fills que per a tu mateix. Però bé, algú ha de ser el que comenci i esperem que els següents ens segueixin. La vinya és molt lenta i has de pensar en dècades. Són projectes a llarg termini, i amb una inversió gran, i no pots esperar un retorn aviat.

Una altra branca del negoci, que abans ha mencionat, és l’enoturisme. Encara estan amb reformes. Han començat a explorar aquesta via?
Vam començar la primavera de l’any passat. Abans havíem fet alguna visita a coneguts i a gent del poble com a prova, però des de fa un any hem començat a oferir vistes els caps de setmana. De moment fem una visita al celler, la vinya i a l’ermita de Sant Miquel, expliquem la història del lloc, com elaborem els vins i acabem amb un tast acompanyat de formatges fets aquí Oló també. A partir d’aquí hem fet alguna activitat puntual, un tast relacionat amb astronomia per exemple.

La idea és continuar ampliant aquesta part de l’enoturisme?
Sí, la gent ens ho demana. Per tant, quan acabin les obres al mas i ens traslladem a viure aquí la idea és ampliar aquesta oferta. Ens fa il·lusió poder traslladar-nos aquí. Hi havia molta feina a fer, a reformar, i de moment encara estem vivint a Granollers i anem i tornem. Volem gaudir d’aquest entorn.
A més també han fet una aposta important restaurant també l’església de Sant Miquel.
Sí, quan vam arribar estava sense sostre i l’hem restaurat. Hem posat una coberta de fusta i li hem donat un altre ús. Li tornem a donar vida, que si no s’hagués perdut.