“Volem respectar tots els processos de vida”

Sala té 43 anys i en fa 10 que viu en una masia al mig del bosc, prop de Castellterçol. Ella i la seva parella van marxar de Barcelona buscant una vida diferent i poder oferir una educació alternativa als seus fills. La inquietud de venir al Moianès neix de voler un estil de vida diferent?Sí. Gràcies a la decisió de parir a casa vam conèixer un món alternatiu. Va ser la porta d’entrada...Començant per l’embaràs, el naixement i el part, ens vam adonar que hi havia una altra manera d’acompanyar i entendre aquests processos de vida, respectant-ne l’autèntica naturalesa. Fa 16 anys els protocols no eren com ara. Abans no es parlava de violència obstètrica, per exemple.Exacte. No es parlava de lactància materna des del primer moment, ni de la importància del pell amb pell des del principi, o el fet de no tallar el cordó umbilical massa aviat, entre altres qüestions. Tota una sèrie de processos fisiològics que, davant de l’evidència científica, s’ha comprovat que són més respectuosos amb la fisiologia de l’embaràs i del naixement de l’infant. Va ser un procés gradual.Amb el meu segon fill el part a casa va ser intens i revelador. Vaig reconnectar amb el poder del meu cos i de crear vida. Mentrestant, el meu primer fill va anar a la llar d’infants a Barcelona i van passar algunes coses que, tot i que jo no sabia concretament com havien de ser, sí que sabia que aquella no era la millor manera. Així va ser com vam tornar a buscar alternatives que ens van portar a conèixer l’educació lliure, de la mà de la Rebeca Wild. D’aquesta manera vam obrir una porta al concepte respecte per tots els processos de vida. Ja no era només amb el part sinó també amb desenvolupament dels infants al llarg de totes les seves etapes. No va haver-hi mai un pla preestablert. Vam anar descobrint les necessitats autèntiques dels nostres fills, les nostres i, al mateix temps, vam anar buscant espais que solucionessin aquestes necessitats. Al principi ens vam plantejar portar-los a una escola d’educació alternativa als afores de Barcelona. Això em recorda a la sèrie ‘Això no és Suècia’.Similar, però ens vam adonar que si volíem tenir més fills era molt incompatible econòmicament. A banda, volíem ser coherents. No tenia sentit treballar molt per poder pagar-ho i no poder compartir moments amb ells. Per tant, vam decidir marxar i, sense saber-ho, vam començar a fer escola a casa. L’educació m’ha començat a interessar arran de tenir fills. Abans em dedicava al disseny industrial i d’interiors, però sempre he sigut una persona amb inquietuds i curiosa. Buscant intentar entendre què necessitaven els meus fills i amb la voluntat d’oferir una educació alternativa, respectuosa amb els processos d’aprenentatge, vaig començar a estudiar pedagogia. Coneixeu altres realitats com la vostra?Sí. Busquem la congruència en tots els àmbits de la vida: en la forma treballar, d’educar, el lloc on vivim, etc. Com es guanyen la vida?Amb la meva parella tenim una empresa que es diu @ninyacolorita. Oferim tallers, cursos, formacions, xerrades i acompanyament a famílies que volen oferir una educació alternativa, entre d’altres. Les seves famílies ho van entendre?Al principi els va xocar. Per desconeixement, per la novetat... No només ens va passar amb els pares, també amb els amics. Al principi els semblava estrany que marxéssim i deixéssim les nostres feines (treballàvem del que havíem estudiat i el meu company tenia la seva pròpia empresa). Ara hi estan totalment a favor i ens fan costat.

“Volem respectar tots els processos de vida”

Pagesos fins al moll de l’os: a la caseta d’en Fermí de Moià hi ha ara la quarta generació de masovers

Poemes d’on fa de vigilant de seguretat: l’idil·li de Yolanda Hernández amb Sant Miquel del Fai

Moià tanca demà els contenidors d’orgànica i rebuig

“Tenim capacitat de créixer, però ho hem de fer amb seny i sostenibilitat”

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França