Per a la majoria de mortals, trobar-se formigues al calaix del pa o avançant en processó sobre el marbre de la cuina és un maldecap.
Els aficionats a la mirmecologia neden a contracorrent. I a Osona n’hi ha com a mínim dos, Aleix Ali El Mokdad, de Vinyoles, i el rodenc Ton Jordà.
El primer es va començar a interessar per les formigues fa dos o tres anys, després de topar per causalitat amb vídeos sobre aquests insectes a YouTube; mentre que el segon explica que sempre li havien cridat l’atenció els animals: “Passejant pel camp de petit ja em generaven curiositat”.
També va ser a través d’internet que va descobrir que no estava sol i que al món hi ha, de fet, força gent amb afició a les formigues.
La curiositat va passar a estadi avançat a mesura que han anat professionalitzant el hobby. Com que es mouen molt de pressa, comptar-les és missió impossible, però l’Aleix calcula que a casa seva hi viuen com a mínim entre 1.000 i 2.000 exemplars. Tret de dues, totes són d’espècies autòctones de Catalunya.
Les té disposades en un formiguer on la jerarquia resulta essencial: “A les més petites els costa arrencar, necessiten més temperatura, per això ocupen les prestatgeries de dalt de tot”.
Les més grans són a sota, en nius especialitzats com els que ha comprat aquesta mateixa setmana en una botiga de les illes Balears.
Les col·leccions de Jordà i El Mokdad les completen aparells que monitoritzen diversos paràmetres –a banda de la temperatura, per exemple, la humitat– i, com no pot ser d’altra manera, l’aliment per a les formigues: “Grills comuns dels que podem trobar a tot arreu i algun altre insecte”.
Conscients que la mirmecologia està poc estesa, els dos joves pedalen ara per tirar endavant una associació que doni a conèixer el seu hobby i els faci de paraigua a Osona.
Segons la informació de què disposen, serien els primers de Catalunya a impulsar una entitat així, i tot just els segons de l’Estat espanyol.
També pensen en un local on “ensenyar com de fascinants són aquests animals, a més a més de potenciar l’educació ambiental”: “Al principi la gent et fa bromes, però al cap i a la fi és com qui cuida un peix o ocells. I està clar que les formigues generen interès de seguida”.
