Li cridava l’atenció Medicina, però la nota de tall la va portar a decantar-se per les Ciències Biomèdiques i va resultar ser un encert, perquè allà va descobrir que el laboratori era el lloc on realment volia estar.
Aïda Palou, de Sant Hipòlit de Voltregà, acaba de defensar la tesi doctoral aquest gener, i els últims anys ha format part d’un equip de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge que ha fet recerques rellevants en el camp dels trastorns de l’equilibri.
“Vaig començar a fer optatives sobre neurociència i vaig acabar fent el treball final de grau sobre l’epilèpsia i després, el màster sobre neurociències”, explica.
Així se li van obrir les portes d’un laboratori especialitzat en el sistema vestibular de l’orella, clau per a l’equilibri, l’orientació espacial i la coordinació del cos i la mirada, que li encaixava molt per motius personals.
“La meva mare té una malformació al cerebel que li provoca tinnitus o acúfens, que és la percepció de petits sons, i els meus avis també han patit atacs de vertigen per l’envelliment”, diu.
Un cop allà va decidir centrar-se en l’orientació espacial, que ha estat l’objecte de la tesi.
“A vegades et trobes una persona gran perduda i penses que està patint una demència i moltes vegades és el sistema vestibular”.
“El que he estudiat jo és que si li dones tècniques o punts de referència visual al llarg del recorregut fins als llocs on va diàriament pot millorar i acabar-hi anant”, detalla Palou.
Per ella “és un àmbit molt interessant encara que molta gent no el coneix”.
Assegura que els vertígens, els marejos o els desequilibris es troben entre els motius principals pels quals la gent va a urgències i “ara fins i tot molts fisioterapeutes hi estan començant a entrar per poder ajudar a millorar-los”.
Paral·lelament, la neurocientífica ha participat també en altres recerques amb els seus companys de laboratori.
La més recent els ha permès identificar canvis en l’expressió gènica associats a la degeneració del sistema vestibular.
L’estudi mostra que l’ús prolongat de substàncies tòxiques, com ara determinats antibiòtics o fàrmacs antitumorals, pot alterar primer el funcionament intern d’aquestes cèl·lules i, més endavant, provocar la desconnexió sinàptica i la pèrdua de funció.
Aquest procés inicial pot donar lloc a alteracions de l’equilibri i d’altres habilitats motrius.
Els científics ja sabien que, en alguns casos, quan s’atura la intoxicació es poden observar millores funcionals, i la descoberta actual ajuda a entendre millor aquestes primeres etapes, en què encara no s’ha produït un dany cel·lular irreversible.
L’avenç s’ha publicat a la revista Journal of Biomedical Science i Palou comenta que és important “perquè hem pogut identificar què passa abans fins i tot de la desconnexió cel·lular, un pas clau que en el futur pot permetre actuar a temps per evitar danys irreversibles”.
Properament tenen previst publicar nous articles mentre Palou pensa en el seu futur.
“Estic en un moment de pausa”, diu.
Lamenta que “la ciència està molt mal pagada i és molt complicada” i per això es planteja un canvi d’aires i anar-se’n a una farmacèutica.
“La meva idea és buscar alguna cosa que em doni més estabilitat que l’acadèmia”, confessa.
Com a tants altres joves científics li agradaria quedar-se aquí, encara que reconeix que seria més fàcil marxar a fora, “però aquest és l’últim recurs”.
