Sis ripollesos i dos osonencs consten al llistat de difunts intestats de la Generalitat de Catalunya. Dit d’una altra manera, són vuit persones que van morir sense fer testament i de les quals encara a dia d’avui no ha aparegut cap familiar per reclamar l’herència. A la llarga llista (a data de 31 de desembre de 2024) de les 771 persones mortes intestades a Catalunya les darreres quatre dècades, n’hi ha vuit de les nostres comarques, traspassats durant els últims 17 anys.
Segons aquesta llista són, en concret, cinc dones i tres homes que van morir entre els anys 2008 i 2022. Es tracta de José Antonio Alarcón Vargas (traspassat a Tona el 26 de juny de 2008), Dolores Armengou Font (el setembre del 2022 a Campdevànol), Alfonso Batista Reyes (l’octubre del 2020 a Ribes de Freser), Serafina Montaña Picola (el desembre del 2013 a Campdevànol), Alberto Ponce Moline (el setembre del 2014 a Ripoll), Leonor Serrat Casals (el març del 2018 a Campdevànol), Patricia Marta Soler Vega (el desembre del 2021 a Sant Joan de les Abadesses) i Maria Vilella Pladevall (l’abril del 2020 a Sant Hipòlit de Voltregà).
Consten en aquest registre perquè, tal com estableix la llei, el govern de la Generalitat té l’obligació de tramitar les herències de persones (amb veïnatge civil català) que han mort sense testament ni hereus. Concretament, és la Direcció General del Patrimoni qui s’ocupa, en primer terme, de fer recerca de parents fins a un quart grau de consanguinitat, és a dir, fins a tiets i cosins germans. L’objectiu d’aquesta llista és, precisament, fer publicitat perquè la ciutadania pugui col·laborar en la recerca de familiars. Si no es troba cap parent proper, s’inicia el procediment perquè la Generalitat en sigui hereva de forma transitòria i, mitjançant una resolució administrativa, se li adjudiquen els béns dels difunts.
A la llarga, però, l’administració no es queda aquests llegats. D’acord amb la normativa successòria catalana, la Generalitat té l’obligació de destinar el patrimoni heretat a finalitats assistencials, culturals i de política social. De gestionar i distribuir aquests béns i imports se n’encarrega la Junta d’Herències. Els habitatges, per exemple, es poden destinar directament a polítiques d’habitatge si són aptes, però també es pot fer de forma indirecta: es venen en subhasta pública i es reinverteix l’import en aquestes polítiques. El finançament es pot lliurar, així mateix, a entitats assistencials o institucions culturals sense ànim de lucre.
Tot això no es fa d’un dia per l’altre. Segons fonts del Departament d’Economia, es tracta d’un “procediment administratiu complex”: “el temps total de tramitació de cada expedient varia en funció de l’herència i de la complexitat de la mateixa”. “El termini mitjà per a la tramitació i finalització d’un expedient abintestat a favor de la Generalitat es pot allargar més de dos anys”, diuen.
EL CAS DELS GERMANS ANLLÓ, DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
Segons fonts d’Economia, a Osona i el Ripollès no hi ha cap cas rellevant d’una herència intestada. Una de les més importants de la qual s’ha declarat hereva la Generalitat va ser la dels germans Anlló, sense descendència ni testament, a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Pàrquings, habitatges, hotels i locals comercials formaven part del seu extens llegat i l’administració els ha anat liquidant en diferents convocatòries de subhastes públiques. Per exemple, dos edificis d’aquesta herència s’han destinat directament a polítiques d’habitatge amb 23 pisos per a lloguer social. El 2022 també es va distribuir un milió d’euros en projectes de cultura i drets socials. Està previst que aquest any es liquidi definitivament el patrimoni amb una nova subhasta pública.
