Molts experts coincideixen en el fet que per fer la transició energètica no n’hi haurà prou de posar plaques solars a les teulades i que caldrà acostumar-se a veure parcs solars a l’entorn. Això, els ajuntaments d’Osona, que han elaborat a través del Consell Comarcal un pla de transició energètica que planteja que es puguin fer parcs de com a màxim 10 hectàrees, ho tenen clar. Ara, quan encara no han actualitzat els seus plans urbanístics per regular com i on es podrien ubicar aquestes fonts d’energia renovable, les alertes se’ls han disparat de nou, ja que cinc societats empresarials han presentat projectes per crear parcs fotovoltaics que ocuparien una superfície de 177 hectàrees repartides en cinc municipis: Manlleu, Gurb, Malla, Orís i Taradell. En tots els casos són camps solars inferiors als que es van sol·licitar el darrer trimestre de l’any passat, quan la preocupació es va fer evident a Manlleu, Torelló i l’Esquirol, amb la demanda de fer dos parcs –els anomenaven Vic 1 i Vic 2–, que tocaven l’un amb l’altre amb una superfície total de 432 hectàrees, més gran que la zona urbana de Manlleu. A principis del mes de gener la Ponència d’energies renovables de la Generalitat, l’òrgan que analitza la viabilitat dels avantprojectes de parcs fotovoltaics i eòlics, va tombar aquest projecte, però des del gener fins ara se n’han sol·licitat sis més a Osona. Els últims cinc per una potència conjunta de 153 MW. Al Ripollès, per ara, no hi ha cap petició.
En aquesta ocasió, explica Gil Salvans, responsable tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO), són projectes més petits, de màxim 51 hectàrees i una potència que arribaria fins als 46,7 MW. Salvans apunta que per exemple els de Gurb i Orís als quals ha tingut accés “estan més treballats, més madurs i estudiats” que els que es van tombar a principis d’any. De les sol·licituds que consten al visor ambiental de les energies renovables, la de més grans dimensions és la que anomenen instal·lació fotovoltaica Vall Morat, ubicada en dos punts de Manlleu, una part a tocar d’on es plantejava l’anterior i l’altra al costat de Fervosa, i que en total ocuparia 51,98 hectàrees i la potència seria de 41,58 MW. El regidor de Serveis Territorials, Enric Vilaregut (ERC), apuntava que la moratòria que van aprovar al desembre per suspendre llicències de camps fotovoltaics de més de 100 kW hauria de servir per parar de moment aquest projecte. Des d’ara fins a finals d’any, però, han de debatre a escala local com limiten urbanísticament els futurs parcs: si inclouen els límits que planteja el pla del Consell Comarcal o si són més o menys permissius.
El pla comarcal, que hauran de ratificar a través de ple, recomana limitar a 10 hectàrees i que se situïn com a molt entre 500 metres i un quilòmetre de la línia d’evacuació. També plantegen modificacions urbanístiques en una altra línia que seria la “d’alliberar zones ermes d’interès” per ubicar-hi parcs i que quedin distribuïts, diu Salvans, és a dir, considerar punts on es podrien fer camps solars. Un dels llocs erms que apunta el tècnic és l’abocador d’Orís, un emplaçament que també menciona l’alcalde, Arnau Basco (JxCat), que ha vist com al seu municipi hi sol·liciten una instal·lació de 26,2 hectàrees i 46,7 KW, a la finca de Comerma, una zona de conreu i forestal propera al nucli de Can Branques. La petició, diu, és molt recent i l’han d’estudiar, però d’entrada “té un impacte ambiental considerable” i des del poble “defensem un model que s’ajusti més a la realitat del municipi i la comarca”, a banda que és de dimensions superiors a les recomanacions del Consell. També apunta que aquest camp solar afectaria altres municipis veïns com les Masies de Voltregà, per on hi hauria de passar una línia d’evacuació de 7,5 quilòmetres. I aquest és un altre dels aspectes que també cal tenir en compte a l’hora d’avaluar l’impacte al territori. A diferència de Manlleu, a Orís per ara no tenen les llicències suspeses.
On sí que van fer una moratòria d’un any és a Gurb, fa un mes. L’alcalde, Josep Casassas (UpG-AM), tampoc comparteix el model de macrocamps, assegura. Es van donar aquest temps per “dotar-nos de normativa que reguli tot això i no ens trobem amb 400 hectàrees de plaques solars al municipi” en el futur. També diu que “és important disposar del mapa d’usos” perquè es determinés ja a quines zones no seria apte instal·lar parcs d’entrada. Segons l’alcalde de Gurb, “estem preocupats” perquè al darrere, apunta, “hi ha interessos econòmics d’empreses especuladores que ens deixaran el territori trinxat”. I recorda que la situació d’Osona, “no és única” en aquest sentit.
En aquesta línia Salvans diu que hi ha una empresa que va posar una garantia per sol·licitar instal·lacions que donin sortida a 315 MW, que és el que es podria evacuar des de l’Estació Transformadora de Vic. Es tracta de Becerro Solar, que forma part d’un grup d’empreses que podrien presentar més projectes a la comarca.
L’alcalde de Malla, Eudald Sentmartí (UpM), estava a l’aguait a principis de setmana i dimecres ja apareixia al visor ambiental el projecte que una empresa sol·licita al Departament de Territori per ocupar 47 hectàrees de sòl on generaria 46,7 MW. Amb previsió, fa tres setmanes l’Ajuntament també va aprovar una suspensió de llicències perquè “no ho tenim regulat”. Estan tramitant el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i volen incloure la regulació d’aquests usos. Amb tot, remarca que “a Malla la terra és de molta qualitat i no té cap sentit” fer parcs fotovoltaics de gran envergadura: “S’ha de fer on correspon i buscar un equilibri entre paisatge, agricultura i fotovoltaiques”, diu Sentmartí.
D’aquestes darreres sol·licituds només una, la de Taradell, compliria els requisits de dimensions que proposa el Consell Comarcal, ja que és de 6,63 hectàrees i 4,76 MW. L’alcaldessa, Mercè Cabanas (ERC), explica que “en veure el que passa a la resta de la comarca” i malgrat que no es tracta d’un macroprojecte com a altres municipis, han decidit que al ple de la setmana vinent aprovaran també una suspensió de llicències d’un any. “No per aquest, sinó perquè estem en desacord amb el model”, comenta. El seu model, i amb el qual coincideixen la resta d’alcaldes preocupats per aquestes demandes, seria “fer comunitats energètiques locals” que gestionessin els camps solars ubicats en punts que hagin estudiat prèviament.
Des de tots els municipis remarquen que malgrat oposar-se als macrocamps solars, com remarca Basco, “no ens oposem a la transició energètica”, i de fet, la promouen.
