Tavèrnoles redueix l’àmbit dels plans de Can Riera però hi manté l’escola privada vinculada a l’Opus

L’Ajuntament de Tavèrnoles va fer en un ple extraordinari l’aprovació provisional del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). La qualificació urbanística dels plans de Can Riera, que CiU i ERC defensen com a equipaments per instal·lar-hi una escola privada vinculada a l’Opus Dei i que TAV reivindica com a sòl rústic, ha estat el principal cavall de batalla. La proposta final redueix l’àmbit dels plans de Can Riera, però l’escola s’hi manté.

L’aprovació va tirar endavant amb els vots de l’equip de govern de CiU i del regidor d’ERC Joan Roura, que era alcalde quan es va iniciar la tramitació del POUM. El principal grup de l’oposició, TAV, va donar llibertat de vot. Pep Garriga i Pep de la Mora es van abstenir, mentre que Núria Serra hi va votar en contra.

D’aquesta manera, culmina una tramitació complexa iniciada l’any 2009 i que l’any 2011, abans de les eleccions, ja va tenir una primera aprovació inicial. Els canvis introduïts al sector de Fussimanya, que primer era sòl no urbanitzable i ara es considera sòl urbà no consolidat, van obligar a fer una segona aprovació inicial del POUM. Aquest tràmit es va produir el juny de l’any 2013. Tot i que existeixen matisos, tots els grups valoren com a positiu que d’acord amb els veïns es resolgui el tema de Fussimanya. On hi ha desacord, en canvi, és en els plans de Can Riera. En aquest punt sí que hi ha dos blocs: CiU i ERC, d’un cantó, i TAV, de l’altre.

L’alcalde, Carles Banús, va explicar que dels plans de Can Riera se n’ha eliminat un dels dos plans parcials, però que mantenir-hi l’ús per a centre escola privat pot ser positiu pel municipi. Entén que arribar a un consens total, havent-hi posicions tan distants, era complicat, però va agrair el vot d’ERC i les dues abstencions de TAV. El republicà Joan Roura també defensa l’activitat als plans de Can Riera perquè ha d’ajudar un poble petit amb pocs recursos econòmics. Des de TAV, en canvi, no ho veuen igual. Consideren que la reducció és una mesura insuficient, perquè “es redueix el problema, però continua existint”, segons resumeix Pep Garriga.