Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) ha estat distingit amb el Premi Jaume Fuster, un guardó atorgat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per votació directa dels autors.
Divendres es va fer públic el veredicte, que premia la trajectòria de l’escriptor. Emili Teixidor ha escrit principalment narrativa infantil i juvenil, però també és autor de ‘bestsellers’ per a adults com ‘Pa Negre’, que l’any passat va veure estrenada la seva versió cinematogràfica de la mà d’Agustí Villaronga, i que en l’any de la seva publicació, el 2003, va acaparar premis com el Joan Crexells, el Lletra d’Or o el M. Àngels Anglada i que va portar a Teixidor a recollir el Premi Nacional de Cultura el 2004.
L’acte es va celebrar a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès i va comptar amb la participació del propi Emili Teixidor, que va rebre de mans del president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells, el diploma acreditatiu i una ploma com a símbol del premi.
El director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu, Jordi Muñoz, va glossar la seva trajectòria i obra i la va qualificar com a “referent, mestre i autor d’una ruta literària”. Teixidor es va mostrar “aclaparat per tants elogis i va assenyalar que escriu a diari i que acumula molt textos inèdits.
El nom de Teixidor se suma als anteriors guanyadors d’aquest premi, concedit mitjançant votació de tots els associats de l’AELC: Màrius Sampere (2010), Maria Barbal (2009), Montserrat Abelló (2008), Joan Francesc Mira (2007), Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).
Sobre Emili Teixidor
Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933). Escriptor, pedagog i periodista. Escriu principalment narrativa infantil i juvenil, amb una trentena de llibres publicats, i novel·la per a adults. Inicia la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara Les rates malaltes (1967), premi Joaquim Ruyra; Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L’ocell de foc (1969). Per al públic adult escriu el recull de narrativa Sic trànsit Glòria Swanson (1979), premi Crítica Serra d’Or, i les novel·les Retrat d’un assassí d’ocells (1988); El llibre de les mosques (2000), premi Sant Jordi de novel·la, i la més aclamada de totes, Pa negre (2003), guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d’Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada, i en el qual s’ha basat l’exitosa pel·lícula d’Agustí Villaronga. Continua la seva producció amb la publicació de les novel·les Laura Sants (2006) i Els convidats (2010).
També escriu guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls d’articles de les seves intervencions radiofòniques, com ara En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).
