Fins fa uns mesos era l’excepció, però en qüestió de setmanes el teletreball ha trucat a la porta de moltes cases, fent-se lloc a despatxos improvisats ad hoc després de triar la paret més blanca del menjador o assegurar una bona connexió a internet. Segons un estudi del Banc d’Espanya publicat aquest mes de maig, abans de la pandèmia només un 8,3% dels treballadors espanyols complien les seves obligacions laborals a distància, però un cop superada la Covid-19 hi ha camp per córrer, ja que el percentatge podria arribar a superar el 30%. Això vol dir que, a efectes pràctics, un de cada tres empleats deixaria de trepitjar regularment el lloc on treballa, però amb el benentès que aquesta fórmula no és aplicable ni a totes les empreses ni sectors ni territoris.
Elisenda Tarrats, doctora en Administració i Direcció d’Empreses i professora de la UVic, apunta que el que passi a partir d’ara dependrà de com s’hagi afrontat una situació per a la qual no hi havia manual d’instruccions: “Si es tracta d’organitzacions que valoren molt la presencialitat o no estan transformades digitalment és possible que estiguin vivint aquest període amb caos i angoixa, però d’altres hauran descobert que augmenta la productivitat dels treballadors, i que a més a més estan contents perquè disposen d’una major flexibilitat a l’hora de fer la feina i organitzar-se el temps”.
Tot això, però, sense perdre de vista que el coronavirus ha imposat el teletreball de cop i volta, impedint que empreses i professionals el testessin prèviament, i en unes circumstàncies completament excepcionals, amb moltes dificultats per conciliar feina i família a causa de la suspensió de les classes, jornades laborals maratonianes o una hiperconnexió constant a través del telèfon, el correu electrònic i el WhatsApp. És en aquest sentit que Eva Rimbau, professora d’Economia i Empresa de la UOC, alerta que en general “el teletreball que hem adoptat durant la pandèmia no és una forma correcta de teletreball”.
“El teletreball que hem adoptat durant la pandèmia no és una forma correcta de teletreball”
Entre els paranys que descriu en un article al costat de dos experts més hi ha que l’horari de feina s’allarga com a mínim dues hores respecte a l’habitual; que l’entorn, amb fills a casa, pot reclamar constantment l’atenció del treballador o treballadora; el fet d’haver d’assumir un excés d’informació i coordinació digital que en circumstàncies normals no seria necessària, i, entre d’altres, que “davant de la demanda per part de l’empresa i l’autoexigència que ens imposem pressionats per la situació econòmica, la desconnexió esdevé gairebé impossible i contestem i enviem correus fora de l’horari habitual”, igual que es registren pics d’activitat passada la mitjanit i de matinada.
Des de la UOC també alerten que en aquest context s’aguditza la bretxa de gènere, ja que durant el confinament les dones estan assumint més tasques domèstiques i de cures que els homes.
Continuar prorrogant la jornada laboral a distància com a mínim fins al juny –una mesura que defensa el govern espanyol– o implantar-la definitivament, per tant, exigeix que empreses i treballadors abordin reptes que ara mateix ja són de present. La cultura de la presencialitat, voler-se assegurar que els empleats “estan connectats i fan com més hores millor, no casa amb el teletreball”, explica Tarrats, “cal avançar en polítiques de recursos humans i treball per objectius: orientar la feina a resultats, marcar uns terminis i realitzar un seguiment de com es van assolint. Això implica que la direcció dipositi la seva confiança en els treballadors. Ells, per la seva banda, han de ser responsables i organitzats a l’hora de gestionar una autonomia que segurament es traduirà en més benestar i satisfacció”.
“Cal avançar en polítiques de recursos humans i treball per objectius: orientar la feina a resultats, marcar uns terminis i realitzar un seguiment de com es van assolint”
Tarrats hi afegeix que amb el teletreball és possible captar talent encara que físicament es trobi lluny de la seu de l’empresa, que s’eviten desplaçaments innecessaris i que disminueixen els accidents in itinere: “Jo soc molt partidària d’aplicar-lo de forma combinada amb la presencialitat. Hi ha treballadors a qui els serà més fàcil i d’altres als quals caldrà formar, però vull entendre la pandèmia com una oportunitat de fer passos agegantats cap a un canvi que si no hauria tardat molt més a arribar. I tot això tenint present, també, que no és un model apte per a totes les organitzacions”.
Els sindicats han verbalitzat públicament les darreres setmanes la necessitat d’un marc regulador com més aviat millor, però no per a aquest teletreball imposat de pressa i corrents, sinó pensant en les mateixes condicions que l’empresa hauria de garantir als empleats presencialment, com ara cobrir les despeses d’adequar tecnològicament la llar o un contracte específic que empari els drets i deures. Segons va anunciar la ministra de Treball i Economia Social el passat mes d’abril, el govern espanyol hi està treballant.
ELS ERRORS MÉS COMUNS
Segons els experts en treball flexible de la Universitat Oberta de Catalunya, hi ha tres errors que s’acostumen a repetir a l’hora d’adaptar la feina a casa.
–Estar sempre connectat. Es genera la falsa creença que teletreball és sinònim d’estar disponible permanentment, cosa que resulta “estressant, improductiva i va en contra del dret a la desconnexió digital”. En realitat cal “deixar que la gent s’organitzi el temps com més li convingui perquè pugui lliurar els resultats acordats en un termini concret”. Els experts recomanen donar autonomia als treballadors i que els directius no intentin saber què fan a cada moment.
–Seguir horaris extensos. Si ens trobem treballant a tota hora, sense descansos, “estem fent alguna cosa malament”. La clau és reservar temps per a activitats més enllà de la feina, com ara sortir a fer esport.
–No parar mai. Segons apunten des de la UOC, l’ideal és realitzar descansos breus també al llarg del dia –“cinc minuts cada mitja hora, quinze minuts cada dues hores, una pausa més llarga per dinar…”– i “fer estiraments que evitin problemes musculoesquelètics associats al treball sedentari”.
