“Tenim la tempesta perfecta perquè els pagesos pleguin”

Oriol Rovira (Oristà, 1996) és, des del setembre passat, coordinador d’Unió de Pagesos a Osona i el Lluçanès. Segueix una nissaga dedicada al sector primari i anteriorment formava part dels Joves del sindicat i de la permanent a la Catalunya Central. Aprofundim en els reptes del moment. Unió de Pagesos es va manifestar dimarts a Banyoles per denunciar el tracte de la gran distribució cap al sector lleter. Què pretenen amb les mobilitzacions?Fer visible la problemàtica que està patint ara mateix el sector lleter i que la gent sigui conscient de l’abús que en fa la gran indústria. S’està pagant el litre de llet a 54 cèntims i el preu de cost oscil·la entre els 56 i els 58 cèntims. Ja estem una altra vegada com fa un any, pagant per sota del preu de cost i, per tant, no estan respectant la llei de la cadena alimentària que diu que no es pot pagar el preu del producte per sota del preu de cost. Els consta si la Generalitat fa les inspeccions?Sí, però no estan aplicant bé les sancions. Penso que tampoc ho volen fer bé del tot. Volen satisfer, alhora, pagesos i indústria i això és molt complicat. La valoració que haurien de fer és que si cada cop hi ha menys ramaders de llet, arribarà el dia que potser no tindrem llet a Catalunya. I el dia que l’haguem de portar tota de fora, què passarà? Haurem de pagar tres vegades el que val ara? O com gestionarem la importació de la llet? Moltes hores ens omplim la boca de sobirania alimentària i de mantenir la pagesia al territori, però no la defensem o si més no no es veu reflectit en les accions de l’administració. Han denunciat tres cadenes de supermercats (Mercadona, Bon Preu i Lidl) a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència perquè sospiten que han estat pactant el preu de la llet de marca blanca.Sí, encara que ells diguin que no, els preus al lineal del supermercat en els últims quatre anys pràcticament han estat estables i iguals a les diferents cadenes. Per tant, considerem que aquests preus estan pactats i que estan fent un mal ús del poder que tenen, perquè ostenten una gran quota de mercat. Bona part de l’alimentació dels animals és el farratge que conrea el mateix ramader. A causa de la sequera, però, no s’està collint el que tocaria. Fins a quin punt és preocupant?En les vaques, el cost de l’alimentació és un 70% del cost total de l’animal. Per poc que pugi el preu de l’alimentació, repercuteix molt en el cost del litre final. Aquest any s’han reduït molt les produccions de farratge, s’ha apujat molt el preu, i els ramaders estan fent molts esforços per aconseguir menjar i allargar la capacitat d’alimentació de les vaques. Si, a més, ens redueixen preus, produir llet tornarà a ser insostenible. I això porta a la reducció del tancament de granges, i el sacrifici de caps abans d’hora.Sí, està passant. Hi ha ramaders que estan sacrificant animals que potser es continuarien tenint, però davant la incertesa general s’opta per sacrificar-los. La collita d’hivern, que garanteix l’alimentació de bona part de l’any, ha estat dolenta. Les pluges poden afavorir els cultius d’estiu? És una porta a l’esperança?Normalment, la collita d’hivern és la principal. No fas per a l’alimentació de tot l’any, però sí per a la majoria. La collita d’estiu és de més a més, però no pots confiar que et salvarà l’any. Aquestes pluges permeten tenir l’esperança que quan es comencin a plantar aquests farratges d’estiu, si més no el seu naixement sigui bo. La campanya del cereal tampoc ha estat bona…Com que no era viable esperar a la sega per Sant Joan, molt cereal ja s’ha recol·lectat per poder-lo destinar a alimentar bestiar. Segurament es collirà menys del 50% de les hectàrees de cereal. Les ajudes anunciades pels governs espanyol i català són suficients per pal·liar la situació?Són necessàries, però segurament no són suficients. Els dos governs han de ser conscients que la pagesia està en un moment molt crític i molts pagesos depenen d’aquestes ajudes. Si no poden sobreviure durant aquest any que ve, molta gent que ja sigui gran pot tirar la tovallola. Tenim la tempesta perfecta perquè els pagesos pleguin. Hem de mirar que no sigui així. L’Estat hauria de posar tots els recursos necessaris per evitar-ho. Estem en negociacions. Vostè, però, és molt jove. Pràcticament acaba de començar.El futur és molt incert. Cada cop el sector s’està industrialitzant més i és més de grans empreses. La petita pagesia té un risc més alt de desaparèixer. Personalment, soc pagès per vocació. Ho he viscut tota la vida, m’estimo la pagesia, és la meva manera de viure i lluitaré per seguir fent aquesta feina. Però tampoc em cauran els anells si un dia he d’agafar i tancar la paradeta. Si no surten els números, potser haurem de canviar de sector dins la pagesia o deixar de ser-ho. El que tinc clar és que tinc ganes de lluitar i poder seguir treballant.

“Tenim la tempesta perfecta perquè els pagesos pleguin”

Patates i cereals, les opcions per diversificar la Vall de Camprodon

Nou explotacions d’Osona i el Lluçanès participen a la desena edició del ‘Benvinguts a pagès’

Malestar del Gremi de la Pagesia davant el que consideren un incompliment dels acords que van aturar les mobilitzacions

Granollers de la Plana es referma com a punt de trobada de la pagesia

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Osona Ripolles

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”