Les declaracions de l’excomissari José Manuel Villarejo sobre les ombres que planen encara al voltant dels atemptats del 17 d’agost de 2017 han tornat a fer sagnar ferides. Des que va dir en seu judicial que els serveis secrets espanyols tenien més informació de la que han reconegut, o que els atacs responen a un “error de càlcul” del CNI, Ripoll s’ha fet un fart de demanar novament una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. Li han seguit les passes desenes d’ajuntaments d’arreu del país, el Parlament i la Generalitat, però ningú pot explicar com les víctimes què suposa preguntar-se si els atemptats podrien no haver arribat a succeir.
Elisabet Caritg, de Sant Hipòlit de Voltregà, passejava per la Rambla de Barcelona el dia de l’atropellament massiu. Amb el temps ha millorat de les lesions físiques, però porta a dins el dolor d’haver perdut la seva mare a causa de l’atac. Conscients d’això, i amb la voluntat de transmetre-li escalf, veïns i veïnes del poble van participar divendres en un acte de suport a la família. El consistori va aprovar primer una moció exigint respostes a instàncies supramunicipals i, després, una quarantena de persones es van reunir a la plaça de la Vila. Va ser en aquest context, emotiu i carregat d’aplaudiments i mostres d’efecte, que Caritg va reclamar una vegada més saber la veritat: “Hi tenim dret. El mal que hem patit és immens. Des del primer dia volem posar llum a tots els dubtes, però no ens deixen. Això no va de partits polítics, banderes ni senyeres, no entenem la negativa d’investigar.”
El text aprovat amb el vot unànime dels quatre partits polítics representants a l’Ajuntament va en la mateixa direcció, instar els governs català i espanyol a “acabar amb la immobilitat” i activar totes les eines per portar a terme una investigació exhaustiva. La moció també convida la ciutadania a sumar-se a aquesta demanda d’informació i, així, “fer veure al món i al nostre país que la societat catalana i el poble de Sant Hipòlit responen amb contundència davant d’uns fets tan greus”. L’últim punt és un homenatge a la memòria de Pepita Codina Oliveras i inclou el compromís de vetllar pel rescabalament dels seus familiars.
