Natàlia Pérez és la gerent del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, un ens supramunicipal que treballa en vuit municipis de la zona i que es va constituir el 2005.
Després de més de 15 anys l’activitat del Consorci està consolidada.
S’han consolidat serveis. Ha ajudat en aquest treball en equip l’àmbit territorial i prova d’això són serveis que en el seu moment s’havia detectat que es podien fer de forma conjunta, s’han consolidat tècnics, projectes i s’ha continuat creixent i també s’han obert noves vies de serveis mancomunats que potser el 2005 no ens plantejàvem.
Ha estat fàcil poder fer créixer l’estructura?
No. Fer créixer l’estructura o consolidar-la és un dels grans problemes que tenim, perquè ens afecta la normativa de l’àmbit de personal de les administracions públiques i en ser un consorci ens influeix encara més, perquè no tenim taxes de reposició i molts cops som molt dependents de subvencions o projectes directes per contractar personal per executar projectes concrets de dos o tres anys.
D’on surt el finançament?
De les quotes ordinàries dels ajuntaments, subvencions de la Generalitat i la Diputació i també cada cop més des del Consorci obtenim recursos propis del Centre de Formació Forestal Especialitzada o de l’àrea de Patrimoni i Turisme.
Entre els diferents municipis hi ha bona entesa?
Cadascú dins de tenir unes necessitats compartides, a vegades hi ha trets diferencials que s’han de tenir en compte. Tenim la sort que no som un consorci molt polititzat i és un orgull poder dir que a dia d’avui continua sent així i que hi ha una mirada, independentment de quin ajuntament o de quin grup polític soc, de treballar conjuntament per afavorir el desenvolupament del territori. Quan fem juntes generals mai hem arribat a votar per tirar endavant un projecte determinat, les coses es parlen, tothom diu la seva opinió i arribem a un consens.
Així cada cop que hi ha eleccions no suposa un sotrac.
Això és una de les coses que es va fer bé en els estatus. Al Consorci, independentment del color polític de cada municipi, hi ha un representant de cadascun, i té el mateix pes un de petit que un de gran; per altra banda, la presidència sempre s’alterna entre Torelló i Sant Quirze.
A l’inici Sant Pere en va sortir. La relació està trencada totalment? A nivell territorial en formen part…
El territori no té límits administratius, ens els posem nosaltres. Que Sant Pere no formi part del Consorci fa que molts projectes, quan es dissenyen o s’executen, es facin en l’àmbit territorial sense el seu municipi. Sí que hi ha projectes que, per exemple amb la preservació dels espais de Vidrà, que limiten amb Sant Pere, s’han de treballar de forma conjunta. O si impulsem un treball per al sector metal·lúrgic, el sector laboral entén que una persona de Sant Pere pot anar a treballar a Torelló i a la inversa.
En el pla del metall es trepitgen amb el projecte que han fet altres municipis osonencs?
Nosaltres vam tenir molt clar que al nostre àmbit la gran necessitat era el metall, i ja que havíem fet un pla estratègic d’aquest sector en què teníem accions definides amb les empreses va ser una oportunitat per desenvolupar-lo. En l’àmbit d’Osona, Creacció també ha donat cobertura en municipis que no estan organitzats territorialment com nosaltres o el Lluçanès. En reunions de coordinació tècnica posem temes sobre la taula per no trepitjar-nos i ser complementaris.
En el cas del metall van detectar que hi havia llocs de treball però no gent formada per a aquests.
Passa molt en els sectors d’oficis. Tot el sector de l’ofici està molt buscat, igual que en l’àmbit de serveis falten carnisseres, peixaters… Llavors a través de l’àrea de formació i d’ocupació intentem capacitar, formar o orientar les persones cap a aquests sectors que actualment al nostre territori cerquen persones per treballar. Detectem més aquests anys la dificultat per cobrir part d’oficis amb persones capacitades en aquests sectors, i el metal·lúrgic és un dels sectors amb més volum de llocs de treball.
Quina és la situació del comerç de la Vall del Ges, Orís i Bisaura?
Si analitzem els municipis, en el cas de Torelló hi ha un bon mix comercial de proximitat, trobem tota l’oferta. La Covid quan teníem la reducció de la mobilitat potser ens ha fet adonar i posar en valor el comerç de proximitat i això també ens ha passat al Bisaura. En el cas de Torelló ara s’ha començat un pla d’acció específic del sector comerç.
S’ha d’actualitzar el comerç?
El comerç amb la Covid ha canviat i les tendències també són canviants, com la compra en línia o el projecte de digitalització del mercat municipal de Torelló: com captar nous clients potencials que potser no encaixen amb els horaris comercials però que per contra aposten per un producte de proximitat i de qualitat, com ens podem acostar a aquest públic.
Com s’ha de potenciar el patrimoni de la Vall del Ges, Orís i el Bisaura?
Ens agrada més parlar de patrimoni cultural, natural i paisatgístic. Volem acostar tota aquesta riquesa que té el nostre territori a la gent del territori, que la conegui, que se l’estimi i als de fora que puguin venir a visitar i que generi desenvolupament econòmic, però que sigui també un turisme sostenible, que la gent que vingui gaudeixi d’una manera respectuosa i preservant el conviure de la gent que viu aquí.
La Covid va augmentar la massificació de l’entorn natural.
Hem notat massificació a certs punts de llocs d’interès natural i amb la Covid es va veure un creixement exponencial del lleure a la natura, activitat amb BTT, passejades i sobretot en dos entorns, els Bufadors i el Salt del Molí. En aquests punts s’han començat a fer actuacions perquè la gent pugui anar a gaudir de l’entorn però d’una manera respectuosa i s’han posat zones d’aparcament per ordenar-ne l’accés.
Ara també treballen per la transició energètica.
És un dels eixos que també ha agafat potència per crear projectes, fomentar que la gent en l’àmbit domèstic pugui estar més assessorat i sensibilitzat i apostar per energies renovables. També la creació de comunitats energètiques entre público-privada, així com tot el treball amb el teixit empresarial per fer aquesta transició a través de compres agregades d’energia o proves pilot de comunitats energètiques en polígons.
El Centre de Formació Forestal Especialitzada de Montesquiu es coneix prou?
Tenim un gran centre de formació forestal. Estem en total creixement. L’any passat en plena Covid vam formar més de 250 persones i la dada va ser superior a la de 2019 i a data d’avui ja estem en les 200 persones. És un projecte important pel Consorci però potser més conegut a fora que en el mateix territori. És un dels èxits del Consorci quan vam engegar de treballar amb el sector forestal per la seva professionalització i dignificació. Vam apostar per la formació però s’han anat obrint altres línies. També volem fer un segon pas amb la massa forestal, que pot ser una oportunitat d’economia biocircular: tenim uns boscos que van creixent, cada cop tenim més massa forestal i com la podríem utilitzar per abastir-nos d’energia al propi territori amb la biomassa.
Estan revisant el pla estratègic, quins són els principals reptes?
El pla d’acció no està tancat però es van definir una sèrie de línies. Una és la transició energètica, el desenvolupament econòmic i tota la part de l’acompanyament o impuls del teixit empresarial cap a la innovació, la indústria 4.0, la tecnologia, la capacitació de persones en competències transversals, més tècniques del sector metal·lúrgic, dels oficis, del sector forestal, però també té tota la part digital i tecnològica, que cada cop ens demanen més als llocs de treball. En l’àmbit social van sortir necessitats detectades com la falta d’habitatge i el que comporta per la despoblació de les zones rurals i la problemàtica de la mobilitat lligada amb la igualtat d’oportunitats, tant per l’àmbit laboral com de la formació. També tot l’àmbit d’economia social i solidària estem en un procés molt inicial per veure com hi treballem de manera transversal.
