“Tenim recursos per fer la reforma del centre i també millorar la vida dels veïns”

Xavier Fernández es va estrenar en política municipal el 2019 assumint l’alcaldia de Santa Eugènia de Berga. En aquest extracte de l’entrevista al programa d’EL 9 TV Angle obert repassa l’actualitat del municipi. No feia ni un any que s’havia estrenat en política municipal i com a alcalde i esclata la pandèmia de la covid-19. Com ho ha viscut des de l’Ajuntament? Ha sigut intens. Perquè una bona part de la responsabilitat de la gestió de la crisi de la covid-19 ens va passar als ajuntaments de forma involuntària. Érem els encarregats de transmetre la informació cap als ciutadans, amb una normativa que canviava constantment i on era important que la població n’estigués al corrent. També s’ha hagut de fer molta feina en la recuperació d’actes i esdeveniments. I com a professional sanitari? Vostè va tornar a l’UCI a exercir en plena pandèmia. Sí, quan hi va haver la crida que faltava personal sanitari als hospitals i en especial a les UCI em vaig oferir a l’Hospital Universitari de Vic. Hi vaig estar vuit setmanes fent guàrdies de 12 hores; un dia sí i dos no, per poder-ho combinar amb les feines de l’Ajuntament i la docència a la universitat. A l’Ajuntament hi havia el vessant de mantenir la gent informada i estar en contacte amb comerciants i entitats. A l’hospital veia el drama que estàvem vivint. En aquest mandat, un dels grans objectius era aconseguir l’aprovació definitiva del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Serà possible? No, en aquest mandat no el podrem acabar. La idea era començar el tràmit a inicis del mandat. Vam entrar el juny del 2019, i el març del 2020 decreten l’estat d’alarma per la pandèmia que canvia tots els plans. Això ens ha endarrerit tràmits i projectes importants en l’elaboració del POUM. Finalment l’hem pogut començar a finals del 2021, per tant esperem que tot el procés es podrà acabar en el proper mandat. L’avanç de POUM, fet el 2016, està molt treballat i com que Santa Eugènia en els àmbits urbanístic i poblacional no ha canviat gaire en els darrers sis anys es podran aprofitar gran part de les anàlisis tècniques. Això ens permetrà accelerar una mica. Quant a connexions, Santa Eugènia penja exclusivament de la carretera B-520. És un problema això? És un problema des del punt de vista que tenim un trànsit força important que ens fa la ruta Vic-Taradell. És una carretera de les que es consideren sobrecarregades, amb un pas d’entre 9.000 i 12.000 vehicles diaris. A Santa Eugènia hi ha una carretera que ens parteix el municipi en dos i genera certs problemes per anar d’una banda a l’altra. El que dibuixem al POUM és una variant. S’ha d’acabar de definir el pas exacte, però sí que volem que vagi per la banda oest, i així també podrà connectar amb el polígon. A curt termini no serà possible, però sí que és important que quedi dibuixada. Parla a llarg termini. Serà un projecte complicat de realitzar? Pot ser complicat perquè el seu cost pot oscil·lar entre els 5 i els 7 milions d’euros. Es pot plantejar assumir aquest import des de l’Ajuntament, però voldria dir endeutar-se molt i no seria el més adequat. L’alternativa seria que ho assumís la Generalitat, per tant dependria de quan hi posessin els diners. Tot i que el finançament seria el principal escull, un cop arribat el moment segur que el podríem superar. I la connexió amb la C-17 i l’Eix Transversal es recull al POUM? Ha quedat enterrat el tema del que es coneixia com la pota sud? És un tema que quan vaig entrar el 2019 ja s’arrossegava com a mínim de cinc anys enrere. Sembla que no hi ha hagut mai consens entre els municipis per on podria passar. Nosaltres pensem que sí, que una connexió directa sobretot amb la C-17 seria beneficiosa, sobretot per al trànsit de camions: perquè poguessin anar més directe de la C-17 a la B-520 i entrar al polígon sense ficar-se als nuclis urbans ni de Vic ni de Santa Eugènia. Uns 200 camions al dia fan aquest circuit. També sabem que la Diputació treballa amb algun projecte que planteja arreglar camins que ja existeixen, com el que arriba per Malla, amb la possibilitat que puguin absorbir trànsit de vehicles. Tot i això encara no en tenim constància oficial perquè no ens ha arribat cap comunicació. S’ha pacificat la relació entre l’escorxador de Le Porc Gourmet i el municipi? Com a veí de Santa Eugènia de tota la vida crec que sí. Sobretot pel que fa al tema de males olors i la gestió dels camions que hi arriben. Les dues alcaldesses que em van precedir van fer una gran feina en aquest sentit. Les males olors només passa en casos puntuals, i els camions ara s’esperen en un aparcament allunyat i adequat fins que se’ls crida per entrar. Això no vol dir que estigui tot solucionat. Què falta? Hi continuem treballant. Es van fent inspeccions acústiques per assegurar el compliment de la normativa. D’altra banda, cal remarcar que el 2017 hi va haver un canvi en la gerència de l’escorxador. I crec que ara tenim una relació molt cordial. L’actual gerent és una persona que comença a entendre quina ha de ser la relació entre Le Porc Gourmet i el municipi. Fins ara demanaven i demanaven coses a l’Ajuntament per fer la seva activitat i no es concedia cap retorn positiu al municipi. De fet, en una trobada vaig demanar què creien que aportaven de positiu a Santa Eugènia. Em van dir que pagaven impostos. Evidentment, els impostos són una obligació per a tothom. I aportaran coses positives? Va ser una primera reunió, i els vam demanar que ens fessin un llistat de coses que ells pensaven que podien aportar a Santa Eugènia. En comptes de demanar nosaltres, que proposin accions ambicioses que podrien ser positives per al poble. Per compensar tants anys de molèsties, camions, males olors i fins i tot la mala fama que vam agafar com a poble a causa de l’escorxador. S’ha avançat en moltes coses però hi ha feina a fer. I crec que el gerent és una persona positiva i constructiva, en aquest sentit. Al polígon es va intentar regular l’accés a través del carrer Indústria amb uns blocs de formigó. Algú els va treure i no els han tornat a posar. Per què? És un tema molt interessant. Teníem, i tenim, un problema i és que molts vehicles pesants entraven al polígon travessant una zona residencial, un fet especialment molest a les nits i a l’estiu, quan tothom té les finestres obertes. El 2012 es va posar senyalització vertical remarcant la prohibició de passar, però no en feien cas; el 2017 es va muntar un gàlib en alçada, i se l’emportaven per davant. Finalment es va limitar en amplada amb uns blocs de formigó. I creiem que va funcionar perquè es va acabar el pas de vehicles pesants. Vam deixar clar que era una mesura provisional susceptible de modificacions i millores. Però algú les va treure sense permís i no les han tornat a posar. Per què? Hi va haver queixes i es van recollir firmes. Nosaltres vam deixar clar que estàvem disposats a fer-hi millores, com fer-ho una mica més ample o posar bandes de goma per evitar ratllades als vehicles. També vam deixar clar que ho volíem mantenir perquè vèiem que funcionava. Segurament una persona a qui li interessava passar per allà amb el seu camió o tractor ho va retirar sense permís. Nosaltres no teníem cap intenció de jugar al joc del gat i la rata posant i traient els blocs. Ens vam quedar amb la informació que la limitació en amplada funciona i com que estem treballant una reforma integral del polígon serà en aquest moment quan ho aplicarem d’una manera més consolidada. Amb quin calendari es treballa per fer aquesta reforma integral i, per tant, recuperar la limitació? Vam signar el contracte de licitació per la redacció del projecte de millora del polígon al gener. Si res no ens falla esperem començar les obres el 2023. Al polígon també es treballa en la nova àrea d’aportació de residus. Permetrà acabar amb l’incivisme de l’anterior? Creiem que sí. Un problema que havíem detectat a l’àrea d’aportació de residus és que alguns veïns no acabaven d’entendre quin era el funcionament, limitat només a casos excepcionals. La gent llençava coses que no tocava. Sí, hi havia gent que per desconeixement anava allà a llençar-hi la brossa a diari i sense separar. Això no permetia reciclar, acabava tot a l’abocador amb el sobrecost que suposa pel municipi. La nova àrea d’aportació estarà tancada, caldrà accedir-hi amb una targeta identificativa i hi haurà càmeres de vigilància. I si ho llencen just a la porta abans d’entrar? Hi haurà la càmera de videovigilància perimetral que ha de fer una funció dissuasiva. I el que hem començat a aplicar des de fa més o menys tres setmanes és que hi ha un guarda de seguretat. Informa a qui va a l’àrea d’aportació de com s’han de llençar els residus i vigila perquè la brossa es llenci on toca. Han aprovat una llicència de tinença de gossos potencialment perillosos amb un import de 279 euros cada cinc anys. La gent la paga? Tot plegat sorgeix perquè vam tenir diversos incidents amb gossos perillosos, i després de fer una primera campanya de conscienciació vam creure oportú aplicar altres mesures. Tenint en compte que tenir un gos d’una raça concreta és un caprici i no una necessitat, vam creure que qui volgués tenir-ne un de potencialment perillós havien de pagar una llicència amb un cost de 279 euros cada cinc anys. L’import no ens l’inventem. Surt del 80% del cost de tramitar la llicència, ja que cal implicar-hi l’enginyer, la comptable, un administratiu, el secretari… I la gent ho està pagant? Hem parlat amb la resta de grups de l’oposició, i quan es modifiquin les ordenances treballarem una proposta interessant. Es tracta de finançar des de l’Ajuntament el 90% o 95% d’aquest tràmit, però si un propietari té alguna falta o incident amb el seu gos, a la propera se li farà un recàrrec. Estan a punt d’entomar un projecte important com és la reforma urbanística de l’entorn de l’Església. Era necessària una obra com aquesta en el moment actual? Sí, i el plantejament que fa vostè també ens ha arribat. Perquè ho planteja en el sentit de “o es destinen diners a la reforma o es destinen diners per a una altra cosa”. Li pregunto si era necessari fer-ho ara. Sí, i de fet s’hauria d’haver fet fa anys aquesta reforma. I en aquest sentit som un ajuntament molt solvent, tenim molt romanent perquè hem fet els deures els últims anys mentre s’aplicava la regla de la despesa. Tenim capacitat econòmica per fer-ho, i evidentment quan fas un projecte de més de 500.000 euros, un pas imprescindible és buscar finançament. Ho farem, però si ho haguéssim d’assumir des de l’Ajuntament també ho podríem fer. I no existeix cap dicotomia. Tenim recursos per fer la reforma al centre i destinar també diners a altres aspectes com les entitats, els comerços o millorar la vida dels veïns i veïnes. Té ganes de tornar-se a presentar com a candidat a l’alcaldia? Aquests quatre anys estan sent molt enriquidors i interessants. I és veritat que són de molt aprenentatge, i quan comences a conèixer com funciona l’Ajuntament i l’administració ja han passat tres anys. Tenint en compte que hi ha hagut una aturada de gairebé dos anys per la pandèmia, doncs les ganes de tornar-hi hi són. Perquè també m’agradaria ser-hi quan s’executin les obres de la plaça de l’Església, la millora del polígon o l’aprovació del POUM. Són tres projectes que poden canviar el municipi des de molts punts de vista. D’altra banda, he de fer una reflexió sobre el meu camí laboral quan deixi la política i si és compatible amb quatre anys més d’alcaldia. A dia d’avui encara deixo la resposta una mica oberta.

“Tenim recursos per fer la reforma del centre i també millorar la vida dels veïns”

Acord a Cata per acomiadar 16 persones

L’alcalde Satanàs

Una nòmina amb premi: CaixaBank ofereix un mòbil Samsung o un televisor per domiciliar la nòmina

Els millors olis d’oliva verge extra de Catalunya ja tenen nom

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll