Les pròximes eleccions poden convertir-lo en alcalde de Sant Joan durant vint anys consecutius. Hi ha persones que afirmen que no és bo estar tant temps en un càrrec públic, però, per altra banda, d’altres creuen que és un plus per l’experiència que s’acumula…
Les dues afirmacions tenen sentit, però no sé fins a quin punt el meu cas és generalitzable. Quan acabi aquest mandat portaré 16 anys intensos d’alcaldia, d’implicació i compromís amb els veïns i veïnes de Sant Joan per establir les bases d’un futur pròsper per a la vila, que m’ha portat a una dedicació tan plena que tinc la sensació que fa poc temps que hi soc. Això vol dir que segueixo amb el mateix impuls, il·lusió i compromís que el primer dia. Amb els diferents equips hem fet realitat nombrosos projectes, però continuem planificant-ne com si el nostre projecte polític i de poble hagués de durar molts més anys.
Així es tornarà a presentar?
Sí. És la meva intenció i la dels meus companys d’equip.
ERC ja ha confirmat que el cap de l’oposició, Sergi Albrich, serà de nou candidat a l’alcaldia. Tenint en compte que la relació és més tensa que en altres pobles i a estones sembla que s’hagi enverinat, hauria preferit que hi hagués un relleu al capdavant dels republicans?
Respecto en Sergi, l’equip d’ERC i les seves decisions. Si l’han triat és perquè creuen que és un bon candidat. Les nostres diferències són normals entre persones amb actituds i tarannàs diferents, amb projectes de poble poc coincidents i amb una manera d’entendre la política en general, i sobretot la municipal, també diferent.
Creu que seria bo per Sant Joan que hi hagués més llistes a banda de les de MES i ERC?
I tant. Espero i confio que n’hi hagi més perquè tothom pugui votar l’opció que s’ajusti a les seves idees polítiques, i sobretot a qui consideri que pot conduir millor la vila els pròxims anys.
Confeccionar una llista amb gent vàlida i disposada a treballar pel poble sol ser el més complicat?
Segurament sí. Molta gent voldria formar part de candidatures electorals, però la seva situació professional o personal els ho impedeix, sigui per temps o altres motius. També hem de tenir en compte que la retribució mensual d’un regidor és petita i la feina, dedicació i problemàtiques a assumir són ingents. A més, les candidatures han de ser paritàries, amb perfils de persones i edats diferents, de manera que representi a la societat i pugui tenir una òptica global de les necessitats de la ciutadania per atendre-les.
En tot cas Sant Joan és un poble amb entitats ben vives. Es fa complicat involucrar les persones que hi estan al capdavant en la vida política?
Crec que no. La gent que s’implica en entitats ja està compromesa a treballar pel bé comú i té la vocació de servei que fa falta per representar els veïns i veïnes des de les institucions. Una altra cosa és que han de complir amb la seva feina, família i entitat, i és difícil que tinguin prou temps per assumir més responsabilitats. Però són persones molt vàlides per involucrar-se a l’Ajuntament i és bo que ho facin.
Aquest últim any Sant Joan ha incorporat nous agents de policia local, que han generat algunes queixes entre els veïns. Conciliar el civisme dels santjoanins amb la mà esquerra dels funcionaris és una de les tasques més complexes que té un alcalde?
Cal tenir en compte que estem en un moment de canvi pel procés de renovació i creixement del cos policial municipal amb l’objectiu de consolidar un servei que atengui millor les necessitats de seguretat i civisme de la població. S’incorporarà un tercer agent de policia que ha de permetre mantenir el servei des de primera hora del matí fins al vespre, els set dies de la setmana. El procés s’acabarà la tardor de l’any vinent. Els agents contractats són persones que passen un procés de selecció primer i un curs a l’acadèmia després. Quan s’incorporen compten amb coneixements teòrics que a l’hora de dur-los a la pràctica cal que s’adaptin i encaixin en la realitat del poble. Conèixer les problemàtiques, analitzar-les bé, i saber quines mesures són millors per resoldre correctament els problemes que aborden requereix una mica de temps. La seguretat i l’ordre és un dels aspectes més valorats per la ciutadania, i cal que funcioni.
L’eix cívic va aixecar controvèrsia durant les primeres setmanes d’entrada en funcionament. És un tema tancat o creu que li pot passar factura de cara a les municipals?
No és un tema tancat perquè la mobilitat en general, és a dir, totes les formes de moure’ns, sigui a peu o a través de vehicles lleugers, és un dels compromisos europeus per lluitar contra el canvi climàtic, i forma part dels objectius de desenvolupament sostenible que fixa Europa en termes de qualitat urbana. Ara bé, com en altres temes i projectes les persones valoren diferent la conveniència o no de dur-los a terme. Sobre el carril bici o l’eix cívic pretenem obrir un debat molt més ampli per corregir o avançar en funció de la voluntat general dels santjoanins, perquè en cap cas preteníem molestar o perjudicar a ningú, sinó crear un espai segur per a les persones i una millora urbana. Com ja vaig manifestar als veïns i veïnes més propers a la infraestructura, el projecte estava carregat de bones intencions.
Les vies verdes en direcció a la Vall de Camprodon i la Garrotxa són el veritable futur del turisme sostenible?
Són un recurs turístic molt important, a banda d’un servei pels habitants que poden gaudir-les passejant-hi o fent esport. Sant Joan ha sigut un municipi pioner en reclamar, planificar i executar quilòmetres de Vies Verdes amb voluntat d’estar connectats amb la Vall de Camprodon i la Garrotxa. Com a recurs turístic de qualitat atrau un públic familiar que pot passar uns dies al territori, allotjant-se, comprant i visitant el patrimoni arquitectònic, artístic o natural de què disposem. Aporten valor afegit a sectors com el turisme o el comerç, molt valuosos pel Ripollès i les economies dels seus pobles.
Sant Joan és a temps d’aturar la degradació del gorg de Malatosca?
Igual que altres espais naturals del nostre entorn, s’ha alterat per la sobre freqüentació de persones en alguns moments de l’any. Davant la dificultat de trobar un model de gestió eficient i sostenible, l’Ajuntament va decidir formar part d’un projecte liderat pel Patronat de Turisme Costa Brava Pirineus de Girona que pretén analitzar i redactar plans de gestió sostenibles i respectuoses amb el medi amb fons Next Generation. Estem pendents de la resolució de la subvenció per abordar el projecte.
Alguns diumenges en què hi ha hagut activitats com la Festa de la Carbassa ha resultat molt complicat trobar aparcament a Sant Joan. Amb el de les Cinc Fonts n’hi haurà prou per solucionar-ho?
No, la solució implica construir més aparcaments dissuasius en l’àmbit urbà. El POUM en preveu un a la Coromina del Bac, però ja treballem per crear-ne de nous al centre del poble. Són espais lliures que poden convertir-se en noves places d’aparcament en un curt termini de temps. Ara caldrà prioritzar actuacions, planificar-les i fer-les realitat amb celeritat. L’aparcament de les Cinc Fonts s’ha ampliat amb l’objectiu que pugui atendre la demanda en moments puntuals, a l’estiu, en dates assenyalades o quan l’afluència de visitants sigui major. Però tot i així, no és suficient.
Una variant per treure el trànsit del centre del poble pot considerar-se una utopia avui dia?
En aquests moments no està a l’agenda política de cap administració. En canvi, sí que treballem en un projecte per humanitzar l’N-260 al seu pas per Sant Joan de les Abadesses. Hem aconseguit el compromís del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana perquè executi tot de millores necessàries, com una nova parada de transport públic al polígon de Cal Gat, l’eixamplament de voreres com les del pont nou, el nou accés al barri residencial de la Coromina del Bac, així com pacificar tot el tram de la nacional al seu pas pel centre. És un projecte que no podem deixar escapar.
Quan podrà dir-se que Sant Antoni ja és un equipament més del municipi?
Obrirà les portes en pocs mesos per oferir allotjament i restauració. Serà un equipament turístic de primer nivell i es convertirà en un hotel i restaurant de referència al Ripollès. Per Sant Joan suposarà millorar i fer créixer l’oferta existent en un entorn idíl·lic i únic. És un projecte d’èxit que gestionarà la Fundació MAP, i que durant molts anys ens ha mantingut ocupats buscant finançament, executant les diferents fases, i haurà suposat més de dos milions d’euros d’inversió.
S’havia especulat amb la creació de més places hoteleres, però sembla que els projectes s’han estancat. El turisme rural, l’alberg i les places hoteleres que hi ha ara mateix són suficients per Sant Joan?
No. Existeix una demanda sostinguda que es manté durant l’any i creix fins a límits que la infraestructura actual del sector no pot atendre alguns caps de setmana i en temporada alta. Sant Joan s’ha convertit en una destinació turística, sobretot per moltes persones de Barcelona i de l’àrea metropolitana que han vist en el nostre municipi un bon lloc per fer estada. Les diferents crisis, sobretot la pandèmia, i en els últims temps, l’increment de l’IPC i dels materials de la construcció fins a límits impensables, han frenat projectes de crear places hoteleres al centre.
Com ha afectat el turisme de la vila el tancament de l’alberg durant dues temporades?
Com totes les activitats vinculades al sector turístic, l’alberg va patir la duresa de la pandèmia, tancant el 2020 amb pèrdues importants. Això i la necessitat de garantir-ne el futur ens va dur a traspassar la gestió a la xarxa pública d’albergs de la Generalitat de Catalunya (Xanascat). El traspàs es va formalitzar els primers mesos de l’exercici 2021, però el Xanascat va decidir, per motius aliens a la voluntat de l’Ajuntament, mantenir-lo tancat fins aquest últim estiu.
Com aborda l’Ajuntament l’increment de costos energètics?
Fa temps que treballem perquè els equipaments públics siguin més eficients. A la millora de tancaments, s’hi ha d’afegir el canvi de calderes i de lluminàries, però sens dubte la millora més destacada ha sigut el canvi de totes les lluminàries de la via pública a tecnologia led aconseguint estalvis de fins al 70%. Durant 2023 tenim previst instal·lar plaques fotovoltaiques a equipaments municipals, i crear una comunitat energètica. Reduir la dependència energètica i apostar per l’autoconsum compartit és un dels reptes que hem d’assolir a curt termini.
Durant diversos anys el Clownia va posar Sant Joan en el mapa musical del país. Existeix cap opció de generar una alternativa que doni continuïtat a aquell festival?
És difícil però no impossible. Si en algun moment hi ha l’oportunitat de reprendre el projecte, l’Ajuntament s’hi bolcarà tal com va fer en totes les edicions del festival. Va ser un fenomen extraordinari i una de les iniciatives més rellevants on he tingut la sort de participar com a alcalde. Sempre estarem agraïts a Txarango per haver regalat el Clownia a Sant Joan.
Aviat farà quinze anys que es va inaugurar Vila Icària. La Fundació Eduard Soler hi va contribuir amb la voluntat que fos un incentiu perquè emprenedors i joves empresaris vinguessin a viure a Sant Joan. Es pot dir que manté aquell esperit inicial?
Sí. La Fundació Eduard Soler continua omplint Vila Icària amb estudiants i persones que volen treballar i viure al Ripollès. Tot i que han passat molts anys des de la seva inauguració, la idea segueix tan viva com el primer dia. Hi han passat moltes persones i empreses, i algunes han trobat al Ripollès el lloc on establir-se en l’àmbit empresarial i personal. Com tots els projectes ha evolucionat, però segueix ben viu.
Hi ha colònies a la riba del Llobregat que s’han convertit en una experiència per conèixer com s’hi vivia. El Museu de Llaudet naixerà amb la vocació de ser un referent similar?
El Museu de Llaudet pretén ser un espai de memòria sobre la fàbrica de Llaudet, però també de les indústries tèxtils i les hidroelèctriques a la comarca. A diferència d’altres museus de temàtica similar, serà molt digital i immersiu. De fet, l’espai serà compartit amb un projecte de captació de talent, emprenedors i creatius impulsat per la UIER i finançat per la Diputació de Girona.
