Marta Cornellas (Compromes@s-Junts) s’ha estrenat aquest mandat com a alcaldessa de Sant Julià i Vilalleons. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert de dijous, parla de com avancen les obres de la residència de gent gran, un dels projectes de més envergadura de la història del municipi, i dels principals reptes del 2026.
Cada quant va a veure les obres de la residència?
A dins només hi he entrat una vegada. Vaig al·lucinar. Serà una residència espectacular, amb molta llum, grans sales… Les obres van súper bé. Els terres i tancaments ja estan gairebé posats, i la façana l’acabaran aviat. Segurament a finals de febrer estarà a punt una habitació per veure com a pilot. Tindrem a Sant Julià la millor residència de la comarca.
Sobre la taula hi ha el model de gestió. Quin serà?
Des del primer dia que hi treballem, en paral·lel amb les obres. La gestió no la pot assumir l’Ajuntament. Anirà a càrrec d’una fundació, un consorci… Busquem el millor, a base d’unitats de convivència i un model centrat en la persona. Per no passar per la llei de contractes, que limita molt el fet de triar i hi ha el risc que es presenti algú molt gran de fora, hem entrat al Consorci de Salut i Social de Catalunya.
Per què descarten la gestió pública?
Per dimensió de l’Ajuntament no seria assumible. Avançar a través de l’acció concertada ens ha de servir per acotar els criteris i potenciar la proximitat, és a dir, que gestioni la residència algú que conegui bé el territori i amb sensibilitat pel poble. Serem molt insistents a posar la persona al centre.
Quantes places tindrà la residència?
50. Aspirem que unes 25 siguin públiques. Primer ens havien dit 10, però empenyem per tirar llarg. Sabem que el preu de la plaça pública és d’uns 2.200 euros, ara estem fent els estudis de viabilitat per definir el de la privada. Qui tingui plaça pública anirà per una banda, i en el cas de les privades es prioritzaran persones del poble.
Ho han patit molt com a equip de govern?
Al principi sí. Vam tenir un començament molt dur, amb moltes discrepàncies amb l’oposició. Va semblar que nosaltres dèiem que no a la residència. No era així, sinó que sense disposar de tots els diners no volíem avançar-nos. Hi hem de treballat de valent, i al final haurem de demanar un crèdit de 700.000 euros i prou. De la Generalitat n’esperàvem 50.000 però gràcies a fer política, trucar portes, telèfons, gent… n’hem aconseguit 750.000.
Cal autocrítica de part seva?
Com a novells, no ens vam saber explicar prou bé. I l’oposició, com a gat vell, va aprofitar aquests buits comunicatius per fer soroll. Ara, però, l’oposició és constructiva. Ens avenim i la tensió ha baixat molt.
I amb la plataforma impulsora?
Són persones molt actives i intel·ligents. No paren. Ara s’estan constituint com a associació. Volem muntar una gestió diferent, que la nostra residència sigui pionera, amb més cobertura sanitària i social. Estem treballant per després poder-ho plantejar a la Generalitat.
Quant acabarà costant?
Encara no ho sabem exactament, perquè sempre surten imprevistos, però almenys uns 7,2 milions d’euros. En farem servir uns 300.000 de romanent i 700.000 de crèdit, quan en principi calculàvem demanar-ne un milió i mig. Aquest any haurem de vigilar una mica, però podem estar contents que no tindrem cap motxilla d’endeutament tot i estar fent l’obra més gran de la història del poble, juntament amb el pavelló.
I ara tanquen grans projectes o en tenen d’altres en cartera?
La intenció era dedicar-nos al manteniment i a endreçar el municipi, que des del primer dia vam dir que era el més important. Però en realitat hem desplegat moltes obres: el parc de les Set Fonts, la teulada del pavelló, el 2026 en farem moltes d’aigua… També recuperarem el pou de la Quintana. Tot això és possible perquè hem aconseguit subvencions de l’ACA, però en paral·lel volem actualitzar convenis i l’organització de l’Ajuntament: si funciona com toca, la resta va bé.
Dotant les hortes d’aigua, es podran reengegar?
La setmana que ve tenim reunió amb els propietaris. Els presentarem un projecte del regidor d’Urbanisme que planteja 50 parcel·les de 100 metres quadrats, aparcaments, zona de pícnic… Està molt ben pensat, comptant-hi l’aigua. Confiem arribar a un acord de cessió i disposar d’unes hortes municipals.
El parc de les Set Fonts també està en obres…
Correcte. S’està fent la guingueta nova, el restaurant, que serà amb vidrieres i fusta. També hem preparat la rampa d’accés i estem canviant les canonades, ja que hi havia problemes de clavegueram. Al passeig del Torrent hi durem a terme la primera fase de modificació… Deia que no prevèiem grans obres, però realment n’hi ha moltes.
Les petites actuacions quotidianes, la ciutadania les valora tant com esperaven?
Et trobes de tot. No hi ha gaire gent que ens digui que ho fem malament, potser perquè no gosen… Rebem més felicitacions. Moments així són molt satisfactoris.
Des que governen han canviat el sentit d’alguns carrers i s’ha pacificat la carretera principal. Ara Sant Julià està endreçat pel que fa a mobilitat?
Hi ha un estudi de la Diputació que l’antic equip de govern aplicava al peu de la lletra. Nosaltres, no. Quan ens plantegem executar alguna acció, per petita que sigui, ens ho mirem i ens reunim amb els veïns. Ara, per exemple, ho hem fet al voltant de les escoles, perquè hi havia instàncies per retrovisors trencats, gent que no podia entrar al garatge… Hem proposat una única direcció cap al pavelló. S’ha parlat amb els veïns i hem arribat a un acord que no és ni tant ni tan poc. Sempre procurem aquest consens.
Els veïns de Vilalleons segur que li dirien que no estan contents d’haver de passar sempre pel polígon.
És un problema que tenim. Des del 2021 que la carretera travessa un polígon que s’ha fet gran: hi ha camions, un canvi de rasant horrorós, una bàscula que implica maniobres al mig del pas… Fins ara no ha passat res, però és un perill. En som conscients i demanem perdó per no haver actuat. Aquest 2026 s’executarà la primera fase d’un projecte gros: 130.000 euros per arreglar el pas de vianants, incorporar reductors de velocitat, reformular sentits… Si l’any que ve trobem subvencions, continuarem.
És un polígon dimensionat pel que necessita Sant Julià?
Ja s’ha venut l’última parcel·la. Les empreses que hi ha volen créixer, i això al poble no agrada. És difícil, però nosaltres hem de procurar per totes les parts. És probable que els propers quatre anys es treballi en una ampliació.
A Sant Julià hi ha més robatoris que als pobles de l’entorn?
Gràcies als veïns i als vigilants, s’han frustrat robatoris i tres ocupacions. De novembre a febrer són les èpoques més dures. Estadísticament en tenim pocs, però n’hi ha, i quan passa és lògic que la gent s’espanti. Celebrem que els veïns s’hagin autoorganitzat. Amb la regidora de Seguretat al Consell Comarcal i, també des de Junts, no ens cansem de demanar la borsa mancomunada de vigilants, que es doblin els Mossos d’Esquadra i que es doti la comarca d’una segona comissaria. Ara estem desemparats. Si els truquem i són a Vidrà, poc poden fer.
Ja han posat en marxa la maquinària electoral de cara al 2027?
Reunions sempre n’hem tingut, però eren més light. Ara comencen a intensificar-se.
Què farà Marta Cornellas?
M’ho estic passant molt bé i, la veritat, potser sí que tornaria a presentar-me, però quan tinc un dia dolent també penso que no. És una decisió d’equip i la prendrem aviat.
Temps enrere deia que la paraula alcaldessa se li feia grossa. Ho manté?
I tant. Encara no m’ho acabo de creure, potser perquè soc una persona amb poca autoestima.
Continua treballant a la pastisseria del poble. Què li diu la gent llavors?
La gran majoria m’ho respecta. No es barregen facetes. La feina m’agrada i em va molt bé per desconnectar.
