L’Ajuntament de Tona ha redactat amb el suport de la Diputació de Barcelona un extens document on es desgrana la creació d’un Centre de Referència d’Educació i Sensibilització Ambiental (CRESU). Aquest equipament, dedicat a la difusió, divulgació i coneixement del patrimoni natural i social de Tona, així com diverses àrees vinculades a la sostenibilitat com són les energies renovables i la gestió dels residus, s’ubicaria al Balneari Ullastres. Aquest emplaçament no és casual, ja que dotar de contingut un edifici que es troba en molt mal estat és clau per trobar els recursos necessaris per a la seva rehabilitació. El pla director del CRESU va ser aprovat per unanimitat en el ple municipal de dijous passat.
Segons el regidor d’Energia, Aigua i Qualitat Ambiental del municipi, Josep Valldeoriola (Aixequem), tirar endavant el projecte “ens permetria assolir dos objectius”. D’una banda, “salvar un patrimoni arquitectònic de Tona com és l’edifici del Balneari Ullastres” i de l’altra, convertir la població “en un referent català en l’àmbit de l’educació i la sensibilització ambiental”.
Pel que fa a l’edifici del Balneari Ullastres –el primer que es va construir al poble l’any 1876–, agonitza des de fa dècades en l’entorn privilegiat del parc que l’envolta. Davant d’aquesta decadència, l’equip de govern de l’Ajuntament de Tona –format per Aixequem i Esquerra– es va marcar com una prioritat del mandat aconseguir els recursos per consolidar i recuperar un dels últims vestigis arquitectònics del fenomen de l’estiueig i les aigües medicinals de la població, que va viure el seu auge a finals del segle XIX i principis del XX. Des de l’àrea de Patrimoni, encapçalada pel mateix alcalde, Amadeu Lleopart (Aixequem), es va començar a buscar finançament per a la rehabilitació, però en trucar a les portes de les institucions “volien saber quina funció hi donaríem”, comenta Valldeoriola. És en aquest moment quan agafa força la idea de col·locar un dels projectes que apareix al Pla d’Actuació de Mandat (PAM) –com és la creació d’una aula ambiental– en aquest emplaçament.
L’edifici té valor patrimonial i simbòlic, ja que va ser el primer balneari de Tona
El CRESU és un projecte ambiciós i per això s’ha dissenyat per fases en funció del finançament i la implicació de les institucions que s’aconsegueixi. La que requereix de més urgència –perquè l’edifici amenaça ruïna– és la rehabilitació de la coberta i estructura principal, “i creiem que ens en sortirem relativament ràpid i bé”, explica Valldeoriola. El pla director que s’ha aprovat apunta que el cost de rehabilitació seria d’aproximadament 500.000 euros.
Pel que fa al contingut, l’objectiu seria treballar a través de tres línies estratègiques: territori –on s’inclouria el patrimoni natural i social de Tona–, els residus i l’energia, aquests dos últims àmbits amb una clara visió de sostenibilitat i protecció del medi ambient. El CRESU permetria arribar a un públic objectiu extens, ja que a través de la divulgació i docència es podria dedicar a l’ensenyament de joves; a través de la recerca i difusió del coneixement, en podrien treure profit professionals del sector de la sostenibilitat i institucions públiques, i també seria un reclam turístic per al municipi. De fet, el parc Ullastres és un dels punts culminants de la Ruta de l’Aigua, que des de fa una dècada testimonia i ajuda a entendre el passat del poble vinculat al termalisme. En el document de disseny del CRESU ja s’apunta que per tirar endavant aquest vessant de centre de referència en l’educació ambiental s’hauria de comptar amb la implicació de diverses institucions, “com poden ser la Mancomunitat, el Consell Comarcal o agències vinculades als residus i l’energia”, diu Valldeoriola, ja que caldria posar-hi personal i fer-hi una activitat regular que generaria un cost massa elevat per fer-hi front només amb recursos municipals.
Per desplegar tota la iniciativa, caldria la implicació de més institucions
Tona, que va ser pionera a tot Catalunya l’any 2000 en la recollida selectiva de deixalles i la implementació del porta a porta, vol tornar a ser referència en matèria mediambiental.
