Fins aquesta setmana, el cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya apuntava que a Tona encara hi havia tres elements a l’espai públic que feien referència a la dictadura. Es tractava de tres plaques situades en tres façanes d’habitatges al carrer Pompeu Fabra. En concret, en els cartells s’hi llegia: Ministerio de la Vivienda. Instituto Nacional de la Vivienda. Esta casa está acogida a los beneficios de la ley de 15 de julio de 1954. El text estava acompanyat del jou i les fletxes, el símbol de la Falange.
Conscients de la presència d’aquests elements a l’espai públic, i amb la voluntat de donar compliment a la llei de memòria històrica “i executar una moció en aquest sentit aprovada en l’anterior mandat”, Tona ha procedit aquestes últimes setmanes a la seva retirada. Amb aquesta actuació, el municipi tonenc ha eliminat els últims símbols franquistes que quedaven a l’espai públic de la població.
Tal com explica l’alcalde i regidor de Cultura i Memòria Històrica, Amadeu Lleopart (Aixequem), el que s’ha fet és retirar la simbologia franquista “tal com estableix la normativa”, però també s’ha volgut donar valor històric a les plaques, “i per aquest motiu una d’elles quedarà preservada al centre d’interpretació del Camp de les Lloses”. Lleopart també destaca que els propietaris dels tres habitatges afectats “han entès del tot el procés”, i que s’ha mantingut la informació legal de les cases “però sense la simbologia franquista”.
Des del consistori es mostra “una total satisfacció” per la retirada dels últims elements de la dictadura amb projecció pública, i Lleopart en destaca que tot i ser “una operació senzilla” calia fer “petits passos” fins al seu assoliment.
En l’àmbit de la memòria democràtica, i més enllà de retirar els últims símbols franquistes del municipi, Tona disposa des de l’abril d’una ruta per diversos indrets de la població que van tenir un pes important en els diversos episodis de la proclamació de la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura i l’assoliment de la democràcia. El recorregut està format per set panells explicatius. Un d’ells també fa referència a Marcelino Begueria, tonenc d’adopció que al llarg de la seva vida va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen i hi va sobreviure.
{{ comment.text }}