“Tenim capacitat de créixer, però ho hem de fer amb seny i sostenibilitat”

Toni Massot, de 57 anys, està afrontant el seu primer mandat com a alcalde. Però ja és el tercer que forma part de l’equip de govern amb Castellterçol en Positiu, abans com a regidor de Cultura, Medi Ambient i Via Pública. CeP governa en minoria, amb quatre regidors, gràcies a un acord amb ERC, que en té dos. Connectem Castellterçol, a l’oposició, va guanyar les eleccions, amb cinc electes. Durant el mandat ha perdut una regidora, que ara és independent. Partien d’una majoria absoluta el mandat passat, però en aquest es van quedar amb quatre regidors i van haver de pactar amb ERC. Com va aquesta relació?Som una agrupació d’electors que té com a objectiu treballar per Castellterçol. Pensem que podem aportar molt al poble i, malgrat estar en minoria, vam decidir acceptar el repte i ser-hi, perquè teníem molts projectes pendents. Sempre hem col·laborat amb la resta de forces, així que no hi ha hagut problema per treballar amb ERC. Són una oposició responsable, que no ha entrat a govern, però ens ha donat suport en moltes propostes en les quals coincidim plenament. Els serveis a les persones són una prioritat comuna, per exemple. Com està funcionant el mandat, en general?No està sent fàcil, sobretot pel tema finances. El nostre és un ajuntament sanejat, però el pla financer ens limita molt les actuacions. Tenim recursos propis, uns cinc milions d’euros, però no els podem gastar per la normativa estatal, la coneguda Llei Montoro, que obliga a equilibrar ingressos i despeses. Això ens fa dependre de les subvencions. I és una feinada, perquè, per optar-hi, has de fer informes d’intervenció, projectes tècnics... Hi ha convocatòries que semblen gimcanes. S’hi han de destinar molts esforços d’un ajuntament que ja té una plantilla limitada. Tenir uns diners per poder fer inversions i no poder-los tocar. Deu ser frustrant.De moment els tenim al banc, donant interessos, com a mínim. Però hauríem de poder utilitzar part d’aquest romanent per fer inversions. No deixen de ser diners del poble. Llavors ens passa que, quan fem pressupostos, hem d’afinar molt les prioritats. Com l’institut escola. Persegueixen un nou edifici des que van entrar a govern.De fet, el poble ho persegueix des que l’IE va començar a funcionar amb barracons, el curs 2010. Ara ja està en la fase del projecte executiu. Es va amb retard, perquè depèn de moltes variables, sobretot dels recursos de la Generalitat. Però la nostra feina és persistir, insistir que s’acabi el document i es pugui treure a licitació. Les obres s’haurien d’adjudicar aquest any i començar durant el primer trimestre del 2027. Es farà un edifici nou i es renovarà l’actual escola. I per fi tot quedarà al mateix recinte. L’altra gran obra pendent és la reforma de l’antiga fàbrica tèxtil Anla. Es va fer un procés participatiu. Ja saben a què la destinaran?L’Anla ja la utilitzen ara les entitats i ha de ser un espai per a elles. Nosaltres parlem de “la fàbrica de somnis” perquè hi poden passar moltes coses. Però abans de concretar el contingut, ens hem centrat a preservar el continent. S’han canviat els tancaments per evitar degoters i sorolls, i s’han fet sortides d’emergències. S’ha de reparar la coberta. I tenim un projecte per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques. L’Arxiu Comarcal es farà aquí, finalment?Hi estem treballant. Tenir l’arxiu seria un impuls boníssim, per donar solidesa al projecte i disposar de més recursos. L’Anla és un projecte d’envergadura, complicat de materialitzar perquè es necessita molt finançament. Més que un projecte de Castell en Positiu, és un projecte de poble. Ha sigut un mandat amb obres a la C-59. Contents amb la reforma?El projecte partia d’un pressupost d’un milió i mig d’euros i finalment se n’hi han invertit gairebé set. No es tractava de desdoblar, perquè el territori no vol una autopista. Però sí que s’havia de treballar en una carretera més segura. I penso que en això hi hem guanyat. És més ample, l’asfalt s’ha renovat i s’ha incidit molt en els passos de fauna. Però han posat una tanca molt antiestètica, força xocant en un territori que ven paisatge. Funciona?És un pla pilot cinegètic en dos punts de col·lisió contínua amb animals. La tanca ajuda a crear un embut cap als passos soterranis i s’acabarà dissimulant quan creixi la vegetació. Per ara encara no n’hem pogut avaluar l’eficàcia, li falta evolució. Està clar que no hi ha solucions màgiques, però s’han d’anar provant accions. Tots tenim algun conegut que ha topat contra un senglar o un cabirol en aquesta carretera. Han aprovat la variant de Sant Feliu de Codines. Quin impacte pot tenir a la comarca?Entenc que per als veïns de Sant Feliu és molt necessària, però pel que fa al Moianès, jo no la construiria. Gràficament, és com treure el tap de la banyera. Potser guanyarem uns minuts de carretera, però tensionarà el territori, els serveis, la tipologia de pobles petits. Haurem de decidir quin model de municipis volem. La tendència del Moianès sembla que és créixer.L’àrea metropolitana està expulsant la gent, pels preus de l’habitatge, el canvi d’hàbits de vida. Podem créixer, però ho hem de fer amb seny i sostenibilitat. Pensant en el fet que hem de tenir serveis dimensionats i que no podem carregar-nos aquest entorn que tant valorem. Al proper ple aprovarem el nou cens, 2.755 habitants, una xifra sostinguda en postpandèmia. A Castellterçol podríem assumir uns 2.000 habitants més. Ja hi ha prou habitatge? Encara es funciona amb un POUM dels anys vuitanta. Potser s’hauria d’anar modernitzant.No és tan fàcil. Malgrat que estiguem envoltats de boscos, la llei obliga a tenir una certa superfície de zona verda dins del nucli urbà. I d’això no n’hi ha, hauríem de comprar o expropiar. De totes maneres, l’actual POUM té encara moltes àrees urbanístiques per desenvolupar: Rourets, Salavert, camí de les Comes i zona piscines, darrere el pavelló. Hi ha prou superfície per créixer i no cal expandir la taca fora del perímetre actual. Preocupa que es converteixi en poble dormitori? El polígon industrial és petit i ha perdut empreses importants, com Casa Mas.Casa Mas necessitava molt espai i és normal que marxés. Evidentment, va crear un buit, però hi ha nous projectes empresarials. El polígon, en general, funciona. Està pensat per a petites i mitjanes empreses, una indústria local que no necessiti grans infraestructures viàries, molta energia o aigua. A més, som a tocar de llocs, al Bages o al Vallès, on ja hi ha macropolígons. Parlant d’aigua, li ha tocat gestionar una època de sequera extrema. No es pensaven haver de portar cisternes de fora.Per això ha sigut prioritari definir inversions clau en la xarxa d’aigua potable. Ens ha costat dos anys obrir un pou nou, però ara ja en tenim quatre que funcionen en alternança. S’ha fet un mapa de les fuites d’aigua i un projecte per renovar les canonades més problemàtiques. I hem començat a canviar els comptadors de les cases, que ara seran digitals i detectaran pèrdues. Les escombraries són més cares. Dos anys de pujada de quota.És un servei que no pot ser deficitari per als ajuntaments, segons la llei. I el reciclatge és car. Per tant, com més bé el fem, menys pagarem. El porta a porta ens funciona, amb unes taxes de reciclatge de més del 70%. Però encara hi ha marge de millora, amb la selecció de la resta, per exemple. L’altra cosa és compartir costos amb els altres pobles de la comarca. Hem presentat un projecte en aquest sentit, però no ha tingut èxit. En què es basa?Els camions que fan el servei de recollida al Moianès han de ser petits, perquè passen per carrers estrets i als pobles no hi ha molt volum de residus. Podríem compartir el servei de transport, minimitzant la despesa. Però sembla que això no és una prioritat del Consell Comarcal. Ja ha fet 10 anys, el Consell Comarcal. Sembla una mica encallat. S’ha avançat prou? Ens ho hem de creure més i tenir ganes de créixer com a comarca. I hem de ser més àgils en el planejament i execució de projectes. L’escorxador de baixa capacitat, el centre d’acollida d’animals domèstics... Tot triga molt. Els recursos són els que són, però hem de creure en els projecte comuns i apostar-hi. Què li fa estar més satisfet de la feina feta fins ara? Que hem seguit posant al centre les persones i les entitats. La programació del Centre Escènic és brutal, s’ha generat molta activitat per a la gent gran, tenim un grup de dones molt actiu, ens han donat reconeixements per com treballem d’edatisme. Estem molt orgullosos de la gestió del Servei a les Persones. I pel que fa a les entitats, la quantitat d’activitats i sinergies que generen no té preu. I què el fa ser més autocrític? Falten coses per acabar i mans per anar a més velocitat. La renovació de la xarxa d’aigua i d’il·luminació, la remodelació de carrers cèntrics, projectes com l’institut, l’Anla o l’edifici de l’antic cremador. Falta donar una empenta a tot plegat. Força temes pendents. Es tornarà a presentar?Jo vinc de les entitats, l’AFA, l’Associació de Reis, l’ADF. L’alcaldia és com estar a l’entitat més gran del poble i treballar per millorar-lo és una experiència gratificant. Un cop has après que es tracta de tenir una paciència quasi infinita per evitar moltes emprenyades, ja ho tens. M’agradaria repetir, però no depèn només de mi. No és un projecte d’una sola persona, sinó d’un equip. Repetirem si hi ha ganes i gent per continuar.

“Tenim capacitat de créixer, però ho hem de fer amb seny i sostenibilitat”

Naim SK portarà el ‘Cargol treu banya’ a la Sala Apolo

Pagesos fins al moll de l’os: a la caseta d’en Fermí de Moià hi ha ara la quarta generació de masovers

Poemes d’on fa de vigilant de seguretat: l’idil·li de Yolanda Hernández amb Sant Miquel del Fai

Moià tanca demà els contenidors d’orgànica i rebuig

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un incendi com cap altre

L’ofici de construir un bon menú

Un mercat més buit i acalorat

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”