Després de mesos de debat, l’Ajuntament de Torelló ha decidit finalment que apostarà per un nou sistema de contenidors xipats en totes les fraccions. D’aquesta manera el municipi es desmarca de la tendència generalitzada a Osona de recollida porta a porta i es decanta per un model pioner que utilitza la tecnologia i que per ara no s’aplica a cap municipi del territori català, segons explica l’alcalde, Marçal Ortuño (ERC-JpT). La decisió, que l’havien de prendre ara per comunicar-la al Consell Comarcal d’Osona, que ha de licitar el servei després de la finalització de l’empresa mixta Recollida de Residus d’Osona, s’ha concretat en el marc del treball amb la resta de grups polítics després d’analitzar diferents models. “És un sistema innovador i de futur” amb la voluntat “d’aprofitar la tecnologia i el gran potencial de la gestió de dades per millorar l’eficiència”, assegura Ortuño, i amb la idea de “posar les coses fàcils a la ciutadania i demanar-li major implicació”.
“Serem els primers que xiparem les tres fraccions al territori”, afirma Ortuño, que remarca que volen ser un referent en la manera d’aplicar aquest model i en “l’explotació de totes les seves possibilitats per aconseguir ràtios més altes en la recollida selectiva”. Per aquest motiu, treballaran amb el CIMNE, el centre d’investigació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per desenvolupar programes per analitzar de forma més precisa tota la informació que recullin els contenidors intel·ligents sobre el comportament dels ciutadans. Pel que fa a terminis, calculen que amb tot el procés previ s’arribarà a finals del 2023 o inicis del 2024. Aquest temps també permetrà fer més avenços en l’àmbit tecnològic.
Els veïns tindran una targeta per obrir els contenidors de les dues illes més properes al seu domicili. D’aquesta manera s’obtindrà informació de la freqüència d’ús i “treballant les dades hauríem de fer que els hàbits millorin” i també s’hi podrien incorporar aspectes com el pes. Encara s’han de decidir alguns detalls de l’aplicació, com per exemple si s’utilitzaran també bosses xipades o si s’hi col·locaran adhesius amb un codi QR vinculats a la targeta, que n’abaratiria el cost. Llavors es farà un control aleatori per veure si hi ha desviacions en el contingut.
Ortuño explica que han vist que en llocs com Itàlia o el País Basc, que van ser pioners amb el porta a porta, “ara estan fent el procés de passar a contenidors xipats”. Diu que probablement si l’amortització dels contenidors actuals hagués estat fa cinc anys haurien apostat pel porta a porta, però “ara hi ha la tecnologia” més desenvolupada, afegeix que fa 20 anys que el porta a porta es fa a molts llocs i “ja no té més recorregut” i apunta que els contenidors intel·ligents “estan donant bons resultats” i tenen potencial per desenvolupar-se. Segons l’alcalde, en llocs on s’implanta el sistema en una fracció han detectat que els veïns s’acaben “fent seves” les illes de contenidors i “tenen més consciència perquè tenen la sensació que perjudiquen els veïns de la zona si no ho fan bé”.
Volen “anar a màxims i que la fracció rebuig sigui el mínim”, per la qual cosa “hauríem de superar el 80% de recollida selectiva” –ara se situen entre el 60% i el 65%–. A principis del 2022 Cornellà serà el primer municipi a implantar aquest sistema que va més enllà del que s’utilitza per exemple a Centelles, on tenen xipada una de les fraccions. Ortuño planteja també un canvi de mentalitat, ja que “encara parlem de reciclatge i hauríem de parlar d’economia circular”, i afegeix que un altre dels aspectes que volen tenir en compte de cara al futur és el “pagament per generació”, encara que s’ha d’analitzar com s’aplica.
Els xips va ser l’opció per a la qual es van decantar el govern d’ERC-JpT, JxCat i el PSC. La CUP apostava pel porta a porta encara que aquest el veuen com un pas endavant.
