“Si no sembres, no culls”. Aquest emblema del refranyer català pren sentit amb la biografia de Lluís Gallifa. L’esforç i els sacrificis fets al llarg dels anys l’han portat a collir nombroses recompenses. La primera, una salut de ferro. El veí de Sant Hipòlit de Voltregà no pren ni una sola pastilla als 85 anys d’edat. “Toquem fusta”, diu. El seu antídot principal és la rutina d’exercici matinal al seu garatge. Després que el despertador soni cada dia a les 7 del matí, Gallifa pedala mitja hora al rodillo, aixeca les peses vermelles de 5 quilos i acaba la sessió amb estiraments. En total, una hora de rellotge.
No pren ni una sola pastilla als 85 anys d’edat. “Toquem fusta”, diu
És aquesta preparació física la que el permet pujar amb bicicleta cada dissabte al matí a La Trona, la penya dels Cingles de Bertí situada al terme municipal de Sant Martí de Centelles. Gallifa completa aquest recorregut inclinat de 12 quilòmetres amb tan sols 50 minuts. “Veu aquesta bola? Això no cau del cel”, diu Gallifa, mostrant els seus bíceps prominents. “No faig rodillo perquè m’agradi especialment, sinó perquè quan acabo de fer aquesta preparació física em sento com si tornés a tenir 20 anys”, assegura.
Aquesta fervent passió pel ciclisme fa moltes dècades que és present en Gallifa. Des que va tenir la seva primera bicicleta als 16 anys, gairebé no ha baixat dels pedals. Un “gairebé” que respon a la petita parada que va fer als 24 anys quan va saltar de la categoria de principiant a la de professional, on les carreres eren d’entre 80 i 150 quilòmetres. En aquella època, però, Gallifa treballava més de 14 hores al dia a la indústria càrnia i no tenia temps
“Veu aquesta bola? Això no cau del cel”, diu Gallifa, mostrant els seus bíceps prominents
suficient per preparar-se per a aquestes distàncies. “Em vaig vendre la bicicleta perquè si l’hagués anat veient allà, no m’hauria pogut resistir a tornar-hi”, recorda Gallifa.
Aquells van ser anys complicats pel ciclista, que ja venia d’una infantesa gens plàcida. “Van matar el meu pare quan només tenia 39 anys, i la meva mare es va quedar sola amb quatre criatures”, explica. A partir d’aquell moment, Gallifa va haver de treballar molt per tirar endavant, “des de fer contraban a la muntanya, fins a matar set xais per hora per poder treure’n 21 pessetes”. La mala alimentació tampoc li permetia seguir amb el seu hobby: “Vaig passar molta gana. Quan podia menjar un ou ferrat ja era molt”. L’única cursa que va pedalar a la categoria superior en aquella època va ser a Ripoll, al costat de Pep Poblet.
A base de treballar durament, la vida li va començar a somriure. A l’escorxador Explasa, de Santa Eugènia de Berga, on va passar més de 34 anys, Gallifa va aprendre com funcionava el mercat d’Espanya a la perfecció. “Quan vaig entrar a l’empresa es mataven uns 900 porcs al dia, i quan vaig plegar ja n’eren més de 2.000”, constata. Uns anys que més enllà de tranquil·litat econòmica li van conferir amistats vertaderes arreu del territori: “Si ara marxéssim de viatge per tot l’estat sense cartera, no hauríem de patir per res”.
L’afició pel ciclisme l’ha portat a participar en cèlebres curses com la d’Antonio Catalán, fundador de la cadena hotelera AC by Marriot. Dels 60 als 80 anys, Gallifa va acompanyar l’empresari, que un cop a l’any fa el Camino de Santiago en bicicleta per complir la promesa que va fer quan la seva filla va patir un greu accident de petita. A més, l’any 2012 va ser l’encarregat d’inaugurar l’Eix Transversal a la Marxa Cicloturista, de Cervera a Caldes de Malavella, en la qual van participar 500 persones, amb Miguel Induráin entre elles.
Aquestes són només algunes de les moltes experiències que Gallifa ha viscut sobre rodes. En realitat, quasi n’acumula tantes com préssecs té el gegantesc presseguer que jau a l’ombra del seu jardí.
{{ comment.text }}