Per què l’anàlisi de les aigües residuals pot ser una eina eficaç de control sobre la circulació del SARS-CoV-2 entre la població?
És una eina complementària a les anàlisis clíniques que es fan a la ciutadania. Tenim una bona xarxa de clavegueram, i quan una persona va al lavabo aboca el seu residu en aquesta xarxa. D’aquí passarà al col·lector, i del col·lector a la depuradora, que serà on agafem la mostra. Això fa que puguem detectar persones simptomàtiques i asimptomàtiques, ja que qualsevol positiu –se li faci o no se li faci la prova– acaba excretant el virus a les aigües residuals. Ens permet arribar a una mostra de població molt gran. Traduir aquesta circulació del virus en un número exacte, però, és molt difícil.
Així és una eina potencialment valuosa per establir el nivell de contagi d’una població?
Establir una xifra concreta amb la metodologia que tenim actualment és complicat. No tothom va igual al lavabo i també depèn del moment climatològic en què s’hagi agafat la mostra. El que sí que ens permet veure són tendències de la circulació del virus. Si sempre agafes una mostra en una mateixa depuradora i en una hora concreta podràs veure si la tendència és que el virus circuli més o menys. Ara bé, donar un número exacte pot portar a molts errors perquè hi ha moltes variables.
S’analitza la presència del coronavirus en 56 depuradores de Catalunya que recullen el 80% del total de les aigües residuals. En què ha sigut útil aquest estudi en la gestió de la pandèmia?
Fer una cosa així en l’àmbit de l’administració pública no és fàcil i a Catalunya cal posar en valor que s’hagi fet aquesta aposta. Des de l’ICRA fem tota la feina de prendre mostres, i amb la col·laboració de la UB s’analitzen. Després aquestes dades passen a Salut, que són els que en fan la gestió. Les tendències obtingudes es poden contrastar amb els cribratges a la població, i també es poden prendre decisions en funció de si la presència del virus puja o baixa en un lloc concret.
Aquest tipus de monitoratge es pot aplicar a d’altres malalties. L’origen d’aquesta anàlisi es força antic, no?
Sí, no inventem la sopa d’all. Anglaterra és un dels països amb més tradició en aquesta tècnica de rastreig. El 1928 ja hi ha documents en què identifiquen la circulació del tifus en les aigües residuals de determinades ciutats. Com que tenien una bona xarxa de clavegueram construïda, els era fàcil recollir mostres d’un punt on hi abocava fluids tota la població. Als anys noranta aquests estudis es van centrar molt en la recerca de drogues.
Amb malalties com la diabetis, la hipertensió, l’obesitat… què permetria saber el monitoratge de les aigües residuals?
Molt. I quan fas mesures químiques és més fàcil extreure’n xifres concretes de quines malalties afecten una població. En l’aigua residual hi és tot, i si tens una bona xarxa de clavegueram que ho recull pots saber moltes coses: proteïnes que circulen, rastres de medicaments i per tant malalties actives, hàbits de consum de cafeïna, alcohol, drogues… És a dir, pots obtenir molta informació complementària en l’àmbit socioeconòmic. Ara està molt de moda el concepte One health, Una sola salut. És a dir que cal tenir en compte la bona salut ambiental i animal per disposar d’una bona salut humana. Des de l’ICRA una de les noves línies que estem treballant és precisament posar els nostres coneixements en l’àmbit de la salut.
Quins problemes pot generar en els recursos hídrics el canvi climàtic?
El canvi climàtic ja el tenim aquí. I segurament tindrem una reducció dels recursos hídrics. Haurem de reutilitzar molt més l’aigua, i ja hi ha directives europees en aquest sentit. La gent s’haurà d’acostumar que si tenim menys aigua, n’haurem de tractar molta més. És un tema que aquí no s’ha afrontat encara. En canvi en països com Israel o l’Aràbia Saudita, on ja hi ha molta escassetat, ja reutilitzen més l’aigua. També pot afectar l’agricultura, ja que determinats cultius necessiten molta aigua que potser no tindrem. Anem cap a un escenari on tindrem aigua de qualitat però haurem de reutilitzar-ne molta. S’hauran de buscar solucions en aquest àmbit. I això vol dir tractar-la amb tecnologia. Haurem de deixar de pensar que l’aigua tractada no és bona, ja que té totes les garanties.
Recupereu l’entrevista sencera al programa ‘…i bona lletra’ d’EL9TV.
