Campdevànol semblava un poble ingovernable fins fa una dècada. Ara en canvi fa la sensació que Joan Manso el té controlat…
Tots hem col·laborat al fet que aquest sigui el clima de Campdevànol. Els canvis de regidors hi han contribuït. Tots tenim un perfil dialogant i empatitzant, amb ganes de fer coses pel poble i el bé comú que prevalen per sobre de tota la resta.
Per què no havia existit abans aquest clima?
No sabria dir-t’ho. Suposo que els temes personals hi havien pres protagonisme. I no hauria d’haver estat d’aquella manera. Ara ha canviat i això és un avenç per tot Campdevànol.
No deixa de ser curiós que un poble eminentment proletari estigui governat per un polític de tall força més conservador.
La classe proletària mai s’ha perdut. Jo me’n considero. Som un poble proletari. En Joan venia d’un partit conservador, però tothom evoluciona, i li he vist un progrés i un afiançament de certs valors no només a l’Ajuntament sinó també al Consell Comarcal que li han permès créixer com a professional.
Què pot fer l’oposició per desbancar-lo de l’alcaldia?
El que hem fet fins ara. Lluitar per la Llei de barris, que era un tema que teníem abandonat. La nova escola i el nou pavelló també eren aspectes que ja haurien d’estar enllestits. Hi ha altres aspectes, com la situació de certes voreres i carrers que es podrien millorar. Però és difícil desbancar-lo perquè s’ha fet política de supervivència a causa de la crisi, que no ha permès el desenvolupament que tots voldríem.
Des de fora es pot tenir la sensació de poca oposició al govern d’aquest mandat.
És possible. El que no hi ha hagut són enfrontaments personals. Aquests darrers anys han versat sobre la Llei de barris.
Què diria als veïns que creuen que donant suport a Joan Manso com a president comarcal s’ha condicionat el paper de l’oposició a Campdevànol?
Es poden plantejar aquesta pregunta, però la nostra contribució al Consell ha afavorit que determinats serveis fossin prioritaris. I si paren atenció als darrers plens, s’adonaran que hem estat crítics amb els temes on ho havíem d’estar, i quan ha calgut felicitar l’equip de govern també ho hem fet, sense perdre mai les formes.
Què n’ha tret MES d’aquest acord al Consell?
Les polítiques de mínims no s’han trencat mai. Eren l’aposta per l’Escola de Música i les polítiques socials. Hem discrepat de determinades actuacions, però sempre s’han estudiat les nostres demandes. Per això hem arribat fins a final de mandat.
Què va pesar més en l’acord de MES al Consell. La bona sintonia amb Manso a Campdevànol o la relació freda amb ERC a Sant Joan de les Abadesses?
Va pesar el fet que MES aconseguís representativitat per tenir informació a l’hora de prendre decisions, tant a escala municipal com comarcal. Cal no oblidar que som gent amb un passat socialista, que lluitem perquè el poble de Catalunya tingui el dret a decidir què vol ser.
Hi ha qui ja creu que en general s’ha trencat la diatriba entre dretes i esquerres, perquè tots els partits tenen molt presents les polítiques socials.
En això hi hem sortit guanyant tots. Vol dir que o bé hi ha una major exigència de la ciutadania, o bé que la distància entre dretes i esquerres s’ha acostat molt en aquest àmbit.
Creu que en cas de guanyar les eleccions Manso esgotarà el mandat?
No ho sé. Ell ha opositat per ser secretari i ho ha aconseguit. Ara se li obren uns condicionants que abans no tenia. Però faci el que faci estarà ben fet.
Quin retret faria a l’equip de govern respecte a la gestió del Torrent de la Cabana?
És fàcil dir que tot comença tard, però cal veure com funcionen aspectes similars en altres municipis amb problemàtiques similars. S’hi han destinat molts recursos i es van crear unes ordenances al respecte. Tot i això hem de demanar que es facin més taules de seguiment per veure com enfocar-ho en un futur pròxim. És una prioritat pel turisme que tenim al municipi, juntament amb les rutes de BTT, de trekking o la connexió de les vies verdes. Cal anticipar-nos a les demandes del públic.
Quina ha de ser la prioritat de l’Ajuntament. La seguretat i el benestar dels veïns o garantir els llocs de treball a Comforsa-7?
La prioritat és que els llocs de treball que hi ha al municipi no corrin cap risc. No és competència de l’Ajuntament, però ha d’intentar que l’empresa tingui els llocs de treball adequats perquè es pugui desenvolupar la feina. A partir d’aquí ja és un equilibri perquè les inversions de l’empresa serveixin per adequar alhora l’indret a totes les normatives.
Que els veïns de Ripoll hagin de venir a l’Hospital de Campdevànol per serveis que abans s’oferien al CAP, suposa cap benefici pel municipi?
No ho sé. El que no hauria de ser un impediment perquè la gent de Ripoll sigui atesa al seu CAP. Els gestors municipals hauríem de tenir unes franges que no puguem sobrepassar, com ara en sanitat, pensions i educació. La gestió ha de ser dels experts, de forma auditada, i amb l’acompanyament dels polítics, clar.
No té la sensació que sovint és més fàcil fer oposició des de la premsa que des de la política?
Sí, de vegades aquesta percepció la puc compartir. Però cal tenir unes polítiques de mínims, i a partir d’aquí la resta és negociació. Qui digui el contrari no controla el món de la gestió, que es divideix en l’empresa pública i la privada. Personalment hi puc aportar experiència, que passa sempre per la negociació. Abans potser l’orientació era el win-win per tu, i la humiliació per l’adversari.
Lluís López serà candidat de MES a les properes municipals?
El meu pare és gallec de Lugo. Per tant, permeti’m que no digui res, perquè han passat vuit anys d’experiència positiva a l’Ajuntament i quatre al Consell. Si puc aportar, hi seré, però no necessàriament al davant. Cal fer una reflexió per si cal que altres agafin el relleu del que hem començat.
