Transició energètica amb sobirania o sense?

La transició energètica, com se sap, és el procés de passar del sistema energètic actual, molt poc eficient, energívor, fortament centralitzat i basat en l’ús quasi exclusiu de fonts no renovables i contaminants, a un sistema basat en l’alta eficiència, el consum contingut, l’ús quasi exclusiu de fonts renovables i netes i de generació distribuïda. Sabem que el model energètic actual està fortament controlat per un oligopoli totpoderós on el consumidor és un element passiu i sovint resignat. Sabem com serà el model energètic 100% renovable del 2050? Certament, no. El que sí que sabem del cert, però, és que, per primer cop, tenim la gran oportunitat històrica que aquest model energètic sigui tan descentralitzat com distribuïdes en són les fonts d’energia (el sol, el vent…) i com ho és el propi consum energètic; un model que ens permeti assolir la sobirania energètica com a país i la sobirania com a ciutadania i com a consumidors, en detriment dels oligopolis actuals. I aquesta oportunitat depèn en bona part de tots i totes nosaltres, de forma col·lectiva. Si el consum d’energia el tenim al territori i els recursos energètics renovables també, per què no fem que el territori sigui el protagonista de la transició energètica? Quan parlem de territori ens referim, evidentment, a les administracions públiques locals, a la ciutadania i les famílies, les empreses i les entitats civils locals. Actuar des del territori significa poder controlar què es fa i com es fa, afavorir l’economia local i la creació d’ocupació, fer que els retorns econòmics restin al territori i facilitar una gestió social que permeti abordar qüestions com la pobresa energètica o el despoblament rural. Sovint parlem llavors d’apoderament de la ciutadania. Amb aquesta premissa tan bàsica ens vam posar a treballar des d’alguns ajuntaments d’Osona el 2019, amb el suport de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO). D’aquí en van sortir tres línies de treball:· Elaboració d’un Pla Comarcal de Transició Energètica a Osona (Pla NEO).· Impuls de comunitats energètiques locals (cooperatives) i comarcals.· Iniciatives públiques municipals i comarcals. Pla NEO de transició energètica a Osona El juny de 2019 dos ajuntaments osonencs (Sant Pere de Torelló i Balenyà) vam crear regidories de transició energètica a l’objecte de planificar la transició energètica i començar a desenvolupar projectes. Tot just feia vuit mesos que el govern espanyol havia derogat l’impuesto al sol, que impedia desenvolupar projectes d’energia solar fotovoltaica. Paral·lelament, el Consell Comarcal a través de l’ALEO va haver d’entomar la situació de desconcert i rebuig creada per l’anunci d’un gran nombre de projectes de grans parcs fotovoltaics en promoció a diferents indrets de la comarca. Amb l’adveniment de la pandèmia i l’anunci dels Fons del Next Generation Europe, on la transició energètica es definia com un pilar estratègic per al conjunt del continent, els ajuntaments esmentats -i el Consell Comarcal vam decidir elaborar un pla comarcal de transició energètica per a la comarca d’Osona. L’objectiu: definir tota una sèrie de projectes que calia dur a terme per assolir, en una primera fase, una reducció del 40% de totes les emissions de CO2 derivades dels consums d’energia (elèctrica, tèrmica i de mobilitat). Es tracta de projectes de nova generació renovable (fotovoltaica en cobertes urbanes, industrials i petits parcs), substitució de combustibles fòssils (xarxes de calor –i fred– amb geotèrmia o biomassa, introducció de 11.000 nous vehicles elèctrics) o estalvi i eficiència energètica (rehabilitació energètica en 10.000 llars o projectes d’eficiència en processos industrials). També s’hi van incloure projectes de caràcter pilot (generació d’hidrogen, entre d’altres) i programes complementaris de desenvolupament social. El cost total d’inversió es va estimar en 818 milions d’euros. Un aspecte clau de l’estudi va ser analitzar els models de negoci i la viabilitat dels projectes amb una premissa bàsica: les inversions no poden recaure ni en la ciutadania ni en les administracions locals, el paper de les quals ha de ser ajudar a identificar i promoure els projectes i mobilitzar el conjunt de la societat per tal que hi participi. El Pla NEO preveu que les accions previstes s’han d’impulsar amb esquemes de col·laboració público-privada i un pilar estratègic: la creació de comunitats energètiques en forma de cooperatives d’àmbit bàsicament local i agrupacions empresarials de polígon. Així mateix, es va preveure la creació d’una cooperativa de segon grau que coordinés i donés suport professional a les actuacions de les entitats locals. Font: Agència Local de l'Energia d'Osona (ALEO) Cooperatives energètiques locals: la ciutadania pren la iniciativa Cap a mitjans de 2021, poc després de concloure l’elaboració del Pla NEO, a Sant Pere de Torelló, Balenyà i Olost es comencen a impulsar les primeres cooperatives energètiques a partir de nodrits equips promotors (de 20 a 40 persones, segons els casos). Totes tres es constitueixen durant la tardor del mateix any i molt poc després s’hi afegeixen les de Taradell i Santa Eulàlia de Riuprimer, en aquest cas sense participació directa dels ajuntaments. Les entitats es posen a definir i concretar els primers projectes: cobertes fotovoltaiques per a autoconsum compartit cedides pels respectius ajuntaments i gestió de càrrega de vehicles elèctrics en algun cas. A principis de 2022 les cooperatives de Sant Pere, Balenyà, Olost i Taradell inicien la promoció de projectes per un valor total d’inversió superior a 1,5 milions d’euros i 1,2 MWp de potència fotovoltaica. Redacció d’avantprojectes, petició de subvencions, negociació de finançament complementari, formalització de la cessió de cobertes municipals i incorporació de sòcies a les cooperatives formen part dels reptes principals. Durant l’estiu de 2022 arriben les concessions de subvencions i cap a finals de l’any es comencen a adjudicar obres d’instal·lació, les primeres de les quals es posen en marxa a la primavera següent. Actualment ens trobem en el feixuc tràmit de legalitzar l’autoconsum compartit i iniciar el servei.Amb el camí obert per les primeres cooperatives com a referència, a finals de 2021 comencen a sorgir grups impulsors de noves cooperatives en d’altres municipis. Gairebé sempre tot comença amb una xerrada de l’ALEO i la identificació d’un grup interessat a impulsar el projecte. L’Agència en fa el seguiment i acompanyament fins a la seva constitució, amb el suport de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. El procés final és molt àgil ja que compten amb el model d’estatuts i objecte social elaborat per les primeres cooperatives. Tema a part és el començar a definir i empènyer els primers projectes, aspecte crític ja que la majoria de les entitats compten amb un equip voluntari amb empenta però amb pocs coneixements i sense experiència. El projecte NEO ja preveu que les cooperatives energètiques tindran dues funcions bàsiques:· Mobilització de la ciutadania envers la transició energètica (TE) i contra el canvi climàtic.· Promoció, estructuració i gestió de projectes d’impacte per a la TE. En aquest segon apartat el voluntariat i la gestió professional han d’anar agafats de la mà. Resulta evident que cap cooperativa local compta amb la possibilitat de tenir aquests recursos. És per això que sorgeix la necessitat, ja prevista en el Pla NEO, de crear la cooperativa de segon grau (o cooperativa de cooperatives). Neix Osona Energia Cooperativa El maig de 2022, 18 representants de cooperatives constituïdes o en procés avançat de constitució es troben a Vic i aproven els estatuts, el nom, el capital inicial de la cooperativa i un punt que amb el temps resultarà important: l’àmbit d’actuació serà principalment –però no exclusivament– la comarca d’Osona. A finals de juny de 2022 es constitueix Osona Energia SCCL (OECoop) per part de les cooperatives de Sant Pere, Balenyà, Olost i Taradell. El novembre següent 15 cooperatives decideixen de treballar plegades i coordinades per OECoop per elaborar sengles projectes i demanar ajuts a l’IDAE (govern central). La gran novetat és que cinc d’aquestes entitats són de fora d’Osona (la Garrotxa, el Ripollès, l’Urgell i la Noguera). El resultat és que el febrer de 2023 es presenten propostes que totalitzen una inversió global de 12,5 milions d’euros, amb projectes de cobertes fotovoltaiques per a autoconsum compartit domèstic i industrial, mobilitat sostenible, dos petits parcs fotovoltaics, emmagatzematge amb bateries i un projecte pilot innovador de xarxa de calor i fred dit de “cinquena generació”. Més recentment, OECoop ha coordinat i donat suport a 40 cooperatives i associacions per tal de presentar una sol·licitud d’ajut al Programa SolarCoop de la Generalitat que pretén ajudar les entitats a reforçar tant el procés de promoció de projectes en les seves etapes inicials com el seu creixement i consolidació socials. Osona Energia Cooperativa, que en l’actualitat ja compta amb 22 cooperatives sòcies, té com a principals funcions:· Donar suport professional multidisciplinari a les entitats associades en la identificació, promoció i execució dels projectes i la gestió dels serveis que se’n deriven.· Gestió de serveis i subministraments comuns com ara les assegurances o solucions de finançament o digitalització.· Serveis de gestió general a les cooperatives (comptabilitat, fiscalitat, gestió de dades).· Coordinació i ràpida transferència d’experiència i bones pràctiques entre cooperatives.· Formació als equips rectors i persones sòcies de les cooperatives.· Representativitat institucional i comunicació de grup. Font: OECOOP / Disseny: Neus Páez Autoconsum fotovoltaic individual o cooperatiu? Les cooperatives plantegen l’autoconsum col·lectiu a través d’un model en el qual la cooperativa realitza la inversió (amb una combinació de subvenció i crèdit a 10-12 anys), de forma que les persones sòcies, sense haver de realitzar cap inversió inicial, contracten a la cooperativa una porció d’una instal·lació més gran realitzada per aquesta en una coberta, per exemple municipal. Així, per exemple, una coberta de 20 kWp pot repartir-se virtualment en porcions d’1, 2 o 3 kWp entre 10-15 famílies i comerços segons els casos i les normes de cada cooperativa (sense necessitat de connexió elèctrica directa). Aquesta porció s’ajusta a les condicions de consum de cadascú per tal d’optimitzar-ne el rendiment. Un cop la instal·lació està generant, les sòcies paguen a la cooperativa l’energia generada (per la seva porció) a un preu que està un 30-40% per sota dels preus de mercat mitjans, que és el que s’estalvien per l’energia que han deixat de comprar a la seva companyia elèctrica habitual. Al cap de 10 anys, la cooperativa, un cop ha retornat els préstecs inicials, podrà abaixar el preu de l’energia fotovoltaica a la meitat o menys. El principal avantatge d’optar per l’autoconsum individual és que el procés de compra és molt més ràpid –qüestió de setmanes–, mentre que els primers projectes cooperatius es completaran al cap de dos anys i mig. Per contra, l’autoconsum individual només és possible si hom disposa d’una coberta adequada, dels diners corresponents a la inversió i del temps per gestionar-ho. Per altra banda, les instal·lacions petites tenen un cost unitari molt més elevat que les més grans i molt sovint es tendeixen a fer més grans del necessari, per la qual cosa el retorn de la inversió pot ser bastant pitjor del previst. Per la seva banda, el model d’autoconsum de les cooperatives està concebut per tal que, en el límit, el 100% de la població se’n pugui beneficiar i sol establir algun mecanisme per poder cobrir situacions de pobresa energètica. Així mateix, la cooperativa pot ajustar la porció de potència atorgada a cadascú en funció de l’evolució del seu perfil de consum en el temps i, per descomptat, és de preveure que acabarà escurçant dràsticament els temps de posada en marxa dels serveis. Més enllà de tot l’anterior, però, les cooperatives llancen un missatge clar: això és només el principi i darrere aniran venint altres projectes i serveis, com la instal·lació de bateries per ampliar la cobertura de consum, eines per millorar la gestió de l’autoconsum, intercanvis puntuals d’energia amb altres usuaris, serveis de càrrega de vehicle elèctric, gestió activa de la demanda, etc. Primera coberta instal·lada per Balenyà Sostenible | Foto: Balenyà Sostenible Ajuntaments i cooperatives El Pla NEO esmentat a la primera pàgina d’aquest reportatge va ser aprovat per la totalitat dels 50 ajuntaments osonencs (incloent els recentment incorporats a la nova comarca del Lluçanès). A partir d’aquí alguns ajuntaments, com hem vist, s’han implicat directament en l’impuls de la cooperativa local, d’altres han volgut preservar la seva independència respecte de l’entitat però hi estan col·laborant, mentre que són comptats els que hi han mostrat alguna reticència. En la majoria de casos els ajuntaments han cedit (o cediran) cobertes municipals per tal que la cooperativa local hi pugui muntar les seves instal·lacions fotovoltaiques per a autoconsum compartit entre les seves sòcies. Arran, però, d’un important ajut de la Diputació de Barcelona als ajuntaments que subvenciona fins al 90% del cost d’instal·lar plaques en cobertes municipals, diversos consistoris han optat per dur a terme les instal·lacions per ells mateixos i cedir-les a la cooperativa local per tal que en gestioni l’autoconsum compartit. Sant Vicenç de Torelló ha estat el municipi pioner a materialitzar un acord d’aquest tipus. Fins a prop de 3 MWp s’espera que en conjunt gestionin diverses cooperatives osonenques per aquesta via. Finalment, en algun cas com ara el de Sant Pere de Torelló l’Ajuntament està considerant la possibilitat d’esdevenir soci de la cooperativa i accedir als seus serveis d’una manera directa i ràpida. Els informes jurídics avalen aquesta opció. Vitamina D, la primera cooperativa industrial La Fundació TAC-Osona ha impulsat la primera cooperativa de caire industrial: Vitamina D, SCCL. La cooperativa, que també forma part d’OECoop, pretén agrupar diverses indústries per tal de promocionar cobertes industrials per a autoconsum compartit entre elles. TAC-Osona té l’oportunitat de generar llocs de treball per a un equip de treball creat per a tasques d’operació i manteniment. Les empreses tenen, per la seva banda, l’al·licient de l’estalvi econòmic, la contribució mediambiental i la social. Sens dubte, es tracta d’un model clarament replicable en l’entorn d’altres entitats similars a TAC-Osona. Europa ‘beneeix’ el model cooperatiu osonenc “El vostre model de cooperatives energètiques a Osona és un game changer que s’hauria d’estendre molt més enllà d’Osona i de Catalunya” (game changer es pot traduir com “un element nou que pot fer canviar dràsticament la partida d’un joc”).Amb aquestes paraules s’expressava un representant de la DG d’Energia de la Comissió Europea, arran d’una presentació del projecte que es va fer el passat mes de juny al Parlament Europeu de la mà de l’eurodiputat Jordi Solé. La visita va coincidir amb la incorporació d’Osona Energia, SCCL (OECoop) com a soci de RESCoop, l’associació europea de cooperatives energètiques. Som Comunitats: la digitalització és clau Les cooperatives energètiques impulsades des d’Osona tenen com a objectiu engegar projectes cercant sempre l’impacte estadístic en reducció d’emissions. Un factor clau per a la sostenibilitat econòmica d’aquests projectes és la gestió digitalitzada dels serveis que se’n deriven. OECoop s’ha incorporat al projecte Som Comunitats desenvolupat per Som Energia, Som Mobilitat i el grup cooperatiu E-plural. Es tracta d’una plataforma que facilitarà la gestió integral, per part de les cooperatives, d’un ventall de projectes de transició energètica i de les mateixes entitats. OECoop considera que aquesta ha de ser una eina cabdal i imprescindible.

Transició energètica amb sobirania o sense?

D’aquí al 2099 a Europa es poden produir 2,3 milions de morts a causa de la calor

“L’emergència climàtica no és només una crisi ecològica, sinó també una crisi moral”

L’any 2024 va ser el més càlid mai registrat i el primer a superar els 1,5ºC de mitjana

Canvi climàtic i societat del futur: del diagnòstic a l’acció

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda

"Hauríem de donar més importància a la vida"

Troben el cos sense vida del santjoaní sepultat per una allau a Armènia

Mor un jove de Manlleu d'un tret en una baralla per drogues a Olesa de Montserrat

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma