Les ambulàncies van i venen a l’entorn dels centres hospitalaris tant per portar-hi pacients que es troben en una situació crítica com per traslladar-ne d’altres que tenen dificultats per desplaçar-se i necessiten fer-se alguna prova o tractament o bé que els tornin a casa un cop han rebut l’alta. En el cas del transport sanitari urgent (TSU), que fa front a emergències o al trasllat entre centres de persones en situacions greus, el servei està actiu durant les 24 hores del dia. En canvi, el transport sanitari no urgent (TSNU) s’adapta als horaris d’activitat de proves i tractaments i als horaris habituals d’alta, un fet que pot provocar que aquest darrer servei quedi menys cobert als vespres i nits, quan ja pràcticament no es fan proves ni se solen donar altes. En aquestes franges de poca activitat, existeixen ambulàncies de suport, però provenen d’altres comarques: al Ripollès, ve de Figueres o Girona; a Osona, de Manresa. Poques vegades fan falta, però quan són necessàries, com en el cas de l’alta de diumenge a Campdevànol (vegeu la crònica de sota), és poc arriscat pensar que caldrà esperar una bona estona que arribi al centre hospitalari.
Actualment, el Ripollès compta amb una desena d’ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per cobrir tota la comarca. D’aquestes, n’hi ha quatre que funcionen com a transport sanitari urgent. Dues són de suport vital bàsic (SVB) i es troben a Campdevànol i a Camprodon, n’hi ha una altra al municipi campdevanolenc que és de suport vital avançat (SVA) i, a més a més, hi ha un vehicle d’intervenció ràpida a Sant Joan de les Abadesses. Per altra banda, n’hi ha sis de transport sanitari no urgent, totes a Campdevànol. En tots els casos, els vehicles i els tècnics són de l’empresa subcontractada Transport Sanitari de Catalunya, mentre que l’infermer i el metge de l’ambulància de SVA depenen de l’Hospital de Campdevànol. Les ambulàncies de TSNU tenen establerts una sèrie de serveis com són les anades i tornades dels pacients per fer els seus tractaments com, per exemple, els de radioteràpia, quimioteràpia, diàlisi, les visites mèdiques, la realització de proves com anàlisis, tacs o radiografies, les altes hospitalàries i els trasllats entre els centres sanitaris. També poden acollir alguna urgència que, prèviament, ha estat valorada per un facultatiu i que aquest considera que no requereix transport urgent.
En el cas de les residències, quan es produeix una urgència –de la residència a l’hospital– es fa servir una TSU, però quan es tracta de proves, tractaments, visites o tornades al centre residencial, com és el cas que ha suscitat la polèmica, la tornada s’hauria de fer amb un TSNU. Segons explica la secció sindical CNT del Transport Sanitari Olot-Campdevànol, els vehicles de TSNU funcionen de dilluns a divendres de 6 del matí a 8 del vespre, excepte que s’alteri l’horari d’alguna unitat per necessitat del servei. Els dissabtes funcionen habitualment en horari reduït per a les persones que realitzen els serveis de diàlisi, fins a les 3 de la tarda. De les sis ambulàncies de TSNU, però, no totes fan el mateix horari: n’hi ha dues de disponibles de 6 a 3; dues que operen els dilluns, dimecres i divendres de 7 a 4; una de 8 del matí a 8 del vespre, i una altra d’11 del matí a 7 del vespre.
Per les altes de planta o d’urgència se sol utilitzar de dilluns a divendres la unitat que opera durant tot el dia. El dissabte hi ha dos vehicles al Ripollès que donen servei de 6 del matí a 3 de la tarda i un a Olot, que funciona dissabte i diumenge de 6 a 6. L’horari diürn “està més o menys cobert”. El problema resideix a partir de les 8 del vespre, quan a tota la província de Girona només hi ha dues ambulàncies que puguin pujar al Ripollès. N’hi ha una a la capital gironina i una altra a Figueres, “que no donen l’abast”. D’aquí s’explica la fotografia de la polèmica, ja que era en l’horari d’aquestes dues ambulàncies. El fet que no s’utilitzés la que hi havia aparcada a fora de l’hospital és perquè era una unitat SVA de transport urgent i “no es destina a fer altes”. Ja fa uns dies que la CNT, conjuntament amb plataformes i actors socials del sector, van consensuar una moció amb ajuntaments per reclamar més vehicles de transport sanitari de tota mena. Per exemple, ja s’ha aprovat a Olot i es preveu que es registri en consistoris del Ripollès en els propers dies.
A Osona i el Lluçanès, la situació es troba menys tensionada pel que fa al nombre d’ambulàncies disponibles, un total de 29 vehicles, si bé també han de donar resposta a les necessitats d’una quantitat més elevada de població. D’ambulàncies de transport sanitari urgent n’hi ha una de SVA, ubicada a l’Hospital Universitari de Vic (el professional mèdic i infermer són del Consorci Hospitalari de Vic), i set més de suport vital bàsic, amb la presència de dos tècnics formats en transport sanitari urgent. Les ambulàncies de SVB estan ubicades a Centelles, Manlleu, Prats de Lluçanès, Tona, Torelló i Vic, on n’hi ha dues. En cas de necessitat, també es disposa d’un vehicle d’intervenció ràpida, un cotxe amb tècnic i metge, que es troba a Manresa i que pot traslladar-se a la comarca per atendre alguna emergència i donar suport a una ambulància de SVB. En alguns casos, si és necessari, també es pot arribar a activar algun equip dels centres d’atenció primària.
Pel que fa al transport sanitari no urgent, a Osona hi ha un total de 21 ambulàncies, que tenen la base a Gurb. En el TSNU, les ambulàncies compten amb un o dos tècnics, segons l’estat dels pacients, i cobreixen els trasllats per a proves, tractaments i altes des de les 5 del matí fins a les 9 del vespre. Els dissabtes, les ambulàncies disponibles són quatre, per a tractaments de diàlisis i altes, mentre que el diumenge només es fa ús d’un vehicle, dedicat a recollir persones que han rebut l’alta. Fora d’aquests horaris, a les nits, el dispositiu de suport existent és el de la Regió Sanitària de la Catalunya Central, una ambulància ubicada a Manresa.
El nou concurs de transport sanitari de Catalunya 2025-2030, publicat al mes de novembre pel SEM, preveu ampliar els recursos de TSU, però no defineix millores a aplicar en aquestes franges “fora d’hores” del transport no urgent. Caldrà esperar, com qui espera l’ambulància.
