Treballar per la Diada

Pep Molist està acostumat a treballar els dies festius. Fa 14 anys que condueix un autocar de la companyia Prat de Taradell. Aquest dilluns viatja a Barcelona per portar un dels vuit busos de l’ANC que surten des del municipi. Ha fet el mateix totes les Diades i ja ho té per mà, però reconeix que és una data que “fas coses que de normal serien impensables”. A Barcelona, per exemple, aparcarà al carril bus del carrer Aragó.
Només d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès aquesta Diada en marxen 140 autocars, una xifra que ja frega els que arriben un dia feiner a la capital catalana. Tot i això, Molist explica que “l’organització ho té ben muntat i normalment hi ha pocs problemes”. Com a molt, diu, “riscos de col·lapse a l’hora d’aparcar si no s’ha tingut prou en compte la llargada de cada autocar”. D’això, però, els passatgers ni se n’assabenten, perquè el lloc on es descarrega i on es fa la parada no és el mateix. Per Molist, el millor de treballar l’Onze de Setembre és “portar gent que coneixes del dia a dia i veure’ls en un ambient festiu, pacífic”. Ell no es vol significar a favor o en contra de la independència, però sí que assegura que mai ha viscut cap situació de tensió durant la Diada. Les hores a Barcelona, en què malgrat no conduir està de servei, les comparteix amb altres conductors d’autocar, ja que normalment tots aparquen força a prop. Pel que fa a la data, ja ho té après i se la reserva d’any a any. “Sabent-ho, no agafes altres feines”, diu des de la finestra del bus.