El pistatxo, a Catalunya, és un fruit tan apreciat en l’àmbit dels aperitius com desconegut pel que fa als seus orígens i producció. De fet, a escala mundial existeixen dos grans referents: l’Iran, “amb moltes hectàrees però poc productives”, i la zona de Califòrnia, als Estats Units, on fa molts anys que es cultiva aquest arbre. Qui fa aquesta anàlisi del sector és Marc Molist, un dels tres socis –juntament amb German Torres i Esteban Pires–, de Molas & Nuts, un projecte osonenc que aposta pel cultiu del pistatxo a Catalunya. L’empresa, constituïda el 2018 “per tres amics que ens vam conèixer al sector químic”, ja té una plantació de pistatxers a les Borges Blanques que es troba “al segon any de verd”.
I és que la inversió en el sector dels festucs vol paciència i estratègia: un cop plantat, l’arbre no es considera productiu fins al cinquè any de vida “i arriba al màxim rendiment a partir del vuitè”. També cal tenir en compte la posició dels arbres mascle i femella “per assegurar una bona pol·linització”. El retorn, però, també pot ser elevat; la vida de l’arbre sol ser d’uns 50 anys, “i la demanda mundial està creixent”. A Espanya, per exemple, s’aposta per aquest cultiu des de fa pocs anys –sobretot a Castella i la Manxa i la zona de Lleida–, i tota la producció espanyola no cobreix ni la meitat de la demanda del país.
Després d’engegar el projecte a les Borges Blanques, ara els tres emprenedors volen provar si el cultiu del pistatxo també s’adapta bé en un clima i un terreny com el d’Osona, un fet que els facilitaria “la logística i estar més a prop del nostre lloc de residència”. Per a aquesta prova pilot han arrendat un camp d’una mica més d’una hectàrea al municipi de Balenyà situat en una petita terrassa als peus del Roc Gros. La teoria diu que el pistatxer s’adapta bé al clima mediterrani “però això vol dir un ventall molt gran”. En concret, l’escenari perfecte de desenvolupament de l’arbre vol “temperatures molt fredes a l’hivern i molt altes a l’estiu”. Una altra variable és tenir una humitat baixa, “sobretot als mesos de calor”.
Aquesta primera prova es farà plantant uns 400 arbres.
Una altra singularitat del projecte és la voluntat de combinar el cultiu amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques “perquè l’explotació sigui autosuficient”. Amb els tràmits engegats però força lents, “de moment començarem amb el cultiu de pistatxos”, i quan es pugui hi col·locaran les plaques.
