A la vida no tot és blanc o negre. Hi ha matisos i grisos. N’és un clar exemple el cas de l’home que va ferir un veí amb una escopeta de perdigons a les Llosses i es va atrinxerar en una masia el 14 de juny passat.
Més enllà del titular cridaner, cal agafar perspectiva i saber què va passar-li pel cap a Mustapha Ahayk per disparar 40 perdigons d’escopeta contra el fill de l’alcalde de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), de 25 anys, Nil Anselmo, i a dos mossos d’esquadra del Grup Especial d’Intervenció (GEI), que van intentar fer-lo entrar en raó abans de neutralitzar-lo.
Des del 17 de juny, Ahayk, que es recupera de les ferides que va patir en el tiroteig, està empresonat al centre penitenciari de Puig de les Basses (Figueres), acusat de tres intents d’homicidi i a l’espera de judici després que li deneguessin la llibertat provisional.
L’origen de tot plegat i que explicaria –no justificaria– el comportament forassenyat i agressiu d’Ahayk és la voluntat d’expulsar-lo de la masia on vivia per convertir la zona en un vedat de caça elitista, segons recullen alguns veïns de les Llosses i Borredà en un comunicat penjat a les xarxes socials.
Un d’ells ha explicat a EL 9 NOU que una empresa dedicada a la fabricació de pinsos per a animals domèstics ha comprat una sèrie de finques ubicades entre les Llosses, Sant Jaume de Frontanyà i Borredà i n’ha obligat a marxar la gent que hi vivia.
Segons la versió d’aquest veí, l’empresa és titular de dos vedats de caça: el de Lloberes (entre Sant Jaume i les Llosses) i el de Llentes-Caselles (íntegrament al municipi del Ripollès). A més a més, recorda que entremig dels dos vedats hi ha el de Sant Jaume, gestionat per la Societat de Caça d’aquest municipi.
L’empresa de pinsos també té finques a dins d’aquest vedat. El veí, que vol mantenir-se en l’anonimat per por de les represàlies i amenaces a les xarxes socials, assegura que l’empresa té una “clara” connexió amb la societat de caça i assenyala que, a les cases on els nous propietaris van expulsar els llogaters –aproximadament una desena–, ara hi viu gent relacionada amb la societat de caçadors o amb l’Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.
EL 9 NOU ha intentat contrastar-ho parlant amb l’alcalde o algun representant del consistori frontanyenc, però aquest dijous encara no havia estat possible contactar-hi.
L’home també afirma que els veïns que s’han unit per denunciar la situació no estan en contra de l’aprofitament cinegètic i dels vedats de caça, sempre que se’n cuidin caçadors locals i amb domini de la zona. Una situació que no encaixaria amb la inversió “milionària” de l’empresa, que suposadament vol treure “rèdits econòmics a través de la caça i requeriria caçadors amb perfil d’alt estànding, perquè si no no els sortiria a compte”.
Mustapha Ahayk és un ciutadà marroquí de 56 anys que va arribar a Ripoll quan en tenia 13 o 14 i en fa una vintena que vivia a la masia de les Lloberes de Baix, al terme municipal de les Llosses, però ja al límit amb Sant Jaume. Una de les persones que més bé el coneix és l’antiga llogatera de les Lloberes de Dalt (a Sant Jaume, però a tocar de l’altra casa).
Ella, que també vol mantenir l’anonimat, va anar a viure-hi l’any 1985 i s’hi va quedar fins al 2020. La seva relació amb Ahayk va començar a principis de segle. Es dona la casualitat que la casa de les Lloberes de Baix era l’única que no disposava de corrent elèctric i, per tant, de llum, ja que era una masia buida i els propietaris no ho veien necessari.
La resta de cases de la zona sí que en tenien. El germà de l’empresonat tenia una empresa que es dedicava a la tala d’arbres als boscos i una sèrie de treballadors, entre els quals hi havia en Mustapha, van establir-se en aquesta masia per treballar i “els hi vam proporcionar la llum amb un fil de corrent des de les Lloberes de Dalt”. Aquesta va ser la primera col·laboració entre la veïna i Ahayk, que també l’ajudava a fer manteniment de la seva finca, ja fos tenint cura de l’hort, del bestiar o tallant l’herba. En contrapartida, ella li havia portat el pinso en algunes ocasions.
A la llogatera de les Lloberes de Dalt li va vèncer el contracte l’any 2019, però els propietaris la van deixar quedar fins que trobessin comprador. Un fet que es va produir l’any següent, després que la propietat rebés una oferta de l’empresa de pinsos i que va portar-la a viure a Borredà, tot i això encara tenia contacte amb en Mustapha. Els nous propietaris, segons la veïna, no volien ningú a la zona i ell els feia nosa. De fet, l’empresa ja va haver de negociar amb uns llogaters que tenien un contracte indefinit. “Van estar a punt d’anar a judici”, assevera.
El fill de l’alcalde de Sant Jaume de Frontanyà va ser la persona que es va instal·lar a les Lloberes de Dalt després de la marxa de l’anterior llogatera. Segons ella, un dels primers xocs entre el fill de l’alcalde, víctima del tiroteig, i Ahayk s’hauria produït quan el primer li hauria comunicat al segon que no li continuarien subministrant l’electricitat. Ho va solucionar instal·lant un grup electrogen.
Els problemes per Mustapha es van incrementar arran d’una denúncia –no se sap qui la va posar–, perquè tenia unes quantes cabres que no estaven legalitzades. De fet, l’anterior llogatera va ser testimoni de com va pujar-hi la unitat del Seprona de la Guàrdia Civil i de la intervenció del Departament d’Acció Climàtica.
La propietat de les Lloberes de Baix li havia dit que marxés per vendre’s la finca. “Ell va buscar una alternativa, però no la va trobar i va haver de tornar”, apunta la veïna.
Arran de tot plegat, alguns veïns de Borredà que l’havien portat en cotxe a Ripoll quan hi baixaven el veien neguitós i els deia que estava espantat. A més a més, en Mustapha creia que el volien emmetzinar. Aquesta sensació de persecució el va impulsar a comprar una càmera de videovigilància, ja que li semblava “que algú li entrava a casa i hi havia coses que no controlava”.
Els qui el coneixen diuen que no era una persona violenta, ja que “algú nouvingut no aguanta 20 anys vivint a la muntanya”, insisteix el veí. De fet, no li agradava caçar i no entenen com tenia una escopeta. Que comprés una arma ho atribueixen al fet que se sentia amenaçat.
Els veïns també creuen que la premsa ha tingut un tracte degradant amb ell quan ressaltava que era un immigrant d’origen marroquí, un okupa o que se’l denominava com “el pistoler de les Llosses”. Amb tot, no defensen la seva actitud i recorden que ell mateix reconeix que “va cagar-la”.
Tal com explicaven al comunicat, els veïns han iniciat una recollida de diners per tal que Ahayk es pugui defensar amb garanties de cara al judici que haurà d’afrontar. En porten 4.500 euros dels 6.000 que preveuen que necessitaran.
