Turisme cafeter a la Vall del Ges

Es deixa el cotxe a l’aparcament de la zona esportiva de Sant Vicenç i cal enfilar, uns 10 minuts a peu, per un camí de marga, la roca típica de la zona. Les restes del castell de Torelló, a l’horitzó, serveixen de guia. Just a dalt d’un turonet hi ha l’accés a Castellvilar, una finca de 14 hectàrees que queda enclotada enmig d’un espès sotabosc de roures i alzines. Poc podia imaginar ningú que, a peus d’aquesta primitiva fortalesa del segle IX hi emergiria, un bon dia, un cafetar.“Tot això és un somni fet realitat”, començaven Joan Giráldez i Eva Prat diumenge davant de dos grups familiars que s’havien sumat a una visita concertada. Són conscients de les expectatives que aixeca una explotació que està assolint una fita pionera i única fins ara: cultivar cafè fora dels climes tropical i subtropical.El somni el van començar a esboçar fa 10 anys. L’any 2018 van comprar la finca i l’any següent van començar a treballar sobre el terreny. Ara, en ple procés de consolidació de la iniciativa, obren el cafetar a visites guiades concertades. Ho fan per mostrar aquesta fita agronòmica aconseguida –i ajudar a finançar-la–, però també per compartir la seva “passió” pel món del cafè. I en concret, pel millor cafè d’especialitat, aquell que ha apostat per la qualitat del gra, la traçabilitat i els sabors complexos. Malgrat que avui està de moda, i que Barcelona n’és una de les capitals mundials, del cafè d’especialitat, la “cultura del cafè” encara està ben poc arrelada. La segona beguda més consumida arreu del món viu sota l’imperi del cafè comercial, basat en la producció massiva, la barreja de grans de diferents orígens o un torrat intens que uniformitza els gustos, “i ens dona aquella amargor”. Això, però, “no és el cafè real”.A Castellvilar han apostat per dues de les varietats més selectes del cafè aràbic: la Castillo, originària de centreamèrica; i la Gesha, pròpia de centreàfrica i avui “la més cotitzada a nivell mundial”. Hi tenen plantades més de 5.000 plantes, que en poc més de quatre anys ja han generat tres floracions. No serà fins al setè any que la producció arribarà al seu punt òptim.El treball que s’ha fet fins ara, però, esdevé clau. Aquestes incipients produccions s’han destinat a generar llavors per a futures plantes, ja nascudes i genèticament preparades per al clima osonenc –caracteritzat per una forquilla de temperatures molt ampla, handicap que treballen per corregir, entre d’altres, amb una combinació del cultiu exterior i el d’hivernacle–.Tot plegat ha d’anar definint un producte “singular, exclusiu i irrepetible”, que dugui l’empremta del territori. “Tindrem un cafè propi d’aquí, un cafè amb denominació d’origen”. De moment el projecte ja està despertant interès entre d’altres productors. “Això es podria replicar en d’altres parts del món tradicionalment no cafeteres”, apuntava Giráldez, que acumula més de 25 anys d’experiència en el sector del cafè, en àmbits com el disseny de maquinària, la distribució i el torrador artesanal, i aquest projecte esdevé el pas que faltava per tancar el cercle.La visita guiada acaba amb un tast de cafè, dins d’un showroom. La mòlta, la temperatura de l’aigua o el gramatge marcaran el procés d’elaboració que han escollit per a l’ocasió, el del cafè de filtre. La degustació convida a seguir tot un ritual: primer observant (“veureu que té un color or natural”); després olorant (“ja notareu un punt de dolçor”) i finalment tastant (“primer amb una glopada generosa, que heu de mantenir uns segons a la boca per notar l’acidesa, que no l’amargor”). I darrere de cada glop, la possibilitat de percerbre-hi matisos diversos “que no havies degustat mai abans en una tassa de cafè”, clou Giráldez.Els nabius i les cabresSant Vicenç de Torelló A més del cafè, a Castellvilar també han apostat pels nabius, que conreen de manera hidropònica. L’elecció no és casual. D’una banda, ambdós cultius es retroalimenten –“aporten qualitats al sòl de les quals es beneficien mútuament”–, i al mateix temps els està donant una sortida comercial singular, “amb molt potencial”, contrarestant un producte que avui arriba majoritàriament d’importació. Ara hi tenen 1.150 plantes, que ocupen 4.500 metres quadrats, però l’objectiu és arribar aviat a les 2,5 hectàrees. El tercer pilar de la finca és un petit ramat de mitja dotzena de cabres blanques de Rasquera, l’única raça cabruna autòctona del país, que els ajuda a mantenir la finca neta i el sotabosc endreçat. “Són realment molt eficients”.

Turisme cafeter a la Vall del Ges

Els municipis prenen el protagonisme en l’expansió del català arreu del territori

El Girbau Vic TT femení tornarà a ser equip de competició europea la temporada que ve

Lliçons empresarials dels nostres veïns de l’Est

‘De capità de paletes’ a president dels arquitectes a les comarques centrals

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

“Venir a Finlàndia ha estat una de les millors decisions que podia prendre”

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

Detingut després d'un forcejament amb la Guàrdia Urbana un lladre que havia robat a Vic