L’Aracely, la Laia o l’Aina han nascut i estan creixent en un moment històric que no és el mateix que van viure les seves mares, i que dista encara més de la generació de les seves àvies. Tot i això, a vegades al pati els nens no les deixen jugar a futbol, les volen eliminar a la primera a mataconills o s’han de sentir comentaris estúpids pel fet de portar els cabells curts. És amb aquesta idea que EL 9 NOU ha decidit encarar el 8 de març, Dia de les Dones, posant el focus en les noves generacions i convidant 11 nenes d’Osona a respondre preguntes aparentment subtils, però que en realitat diuen moltes coses, com ara qui les va a buscar a l’escola quan es troben malament, què pensen de les lletres de les cançons de reggaeton o si s’imaginen un company de classe amb un polo de color fúcsia.
Les seves respostes demostren que, afortunadament, la societat ha avançat molt, però tot i així hi ha deixos masclistes tan summament potents que Lola Arumí es pregunta, per exemple, si el rosa li agrada de veritat o perquè tota la vida ha sentit que és de nenes. La seva amiga Berta Gost apunta en la mateixa direcció. Quan entra a una botiga de roba va directa a la secció de nens, ja que se sent més còmoda amb les seves dessuadores, pantalons o samarretes, però no entén per què sent petits ja els imposen diferències en qüestió de tons o peces més i menys ajustades. Això hauria de ressonar a dins del cap dels pares i mares, dependents… Tots, i més en un moment en què les xarxes socials alimenten sense aturador la hipersexualització i la pressió social fruit dels cànons de bellesa.
Un altre gran debat gira entorn dels referents. A moltes nenes els costa tenir-ne de femenins, tot i que en aquest reportatge sí que surten noms com els de l’escaladora Aida Torres, la futbolista Lieke Martens o les activistes Rosa Parks i Malala Yousafzai, una estudiant, activista i bloguera pakistanesa defensora del dret de les dones a l’educació. La centellenca Jana Rodríguez opta, en canvi, per una de proximitat: la seva mare. Diu que l’admira perquè “és forta i valenta”. Douaa Tarik, de Vic, també tria la mateixa figura, malgrat que no li agrada que treballi netejant. I és que el debat sobre les professions és un altre en què les dones acostumen a perdre respecte als homes, sobretot en salaris o a l’hora d’accedir a càrrecs de responsabilitat. De les 11 nenes que participen al reportatge, no n’hi ha ni una que entengui per què un home i una dona poden cobrar diferent exercint la mateixa feina. Sostre de vidre, bretxa salarial, cures… Són termes que també recolliran molts dels manifestos d’aquest dimarts, juntament amb desigualtats materials, com la feminització de la pobresa, o les injustícies de gènere que van reproduint incansablement models de subordinació de les dones. Les nenes, per sort, ho tenen cada cop més clar: 8-M avui, demà i cada dia.
Pàgina2 by Víctor Palomar on Scribd
Pàgina3 by Víctor Palomar on Scribd
{{ comment.text }}