La Mancomunitat del Lluçanès, l’ens que ha de gestionar l’etapa transitòria d’anar musculant la comarca fins que el 2027 se’n constitueixi el Consell Comarcal, celebra aquests dies el primer any de vida. No hi ha hagut, però, acte públic ni bufada d’espelmes, ja que els esforços es concentren a “treballar”. Així ho explica el president, Ramon Padrós (Junts), que destaca d’aquest temps haver aconseguit una “fotografia exacta” dels serveis que presten el Consorci del Lluçanès i el Consell Comarcal d’Osona, incloent-hi també la vigència dels contractes.
La Mancomunitat compta a hores d’ara amb el personal bàsic per operar –l’exalcalde de Tavèrnoles i exvicepresident del Consell Comarcal d’Osona Carles Banús n’és el gerent– i fa poques setmanes va rebre, després de molt insistir, 250.000 euros de la Generalitat, un finançament que correspon al 2025 i que obre la porta a al·legar que encara queden pendents els 200.000 del 2024.
Una de les primeres accions amb aquests diners serà sumar a la plantilla un arquitecte i un enginyer per posar a disposició dels vuit ajuntaments de la comarca i, més enllà d’atendre el dia a dia, treballar amb visió i protocols compartits. En aquesta mateixa línia, també es preveu un únic format de seu electrònica que unifiqui models d’expedients o gestions de contractació.
A partir d’aquí, hi ha idees de serveis a prestar, com ara la recollida del residu tèxtil, però no concreció.
El ventall va de clàssics com el transport o els menjadors escolars fins a dotar el Lluçanès d’una oficina d’habitatge rural o passar a tractar la fracció orgànica al mateix territori i, així, estalviar-se els costos de desplaçament.
Padrós assegura que també s’ha reivindicat des del minut zero el retorn de les urgències de nit al CAP de Prats i disposar de com a mínim una oficina dels Mossos d’Esquadra: “Ho demanarem tot. No estem disposats a renunciar a res del que ens toqui”.
Tot i això, queda clar que de moment ni es planteja canvis en serveis moll de l’os com l’aigua. I, de fet, la Mancomunitat del Lluçanès i el Consell Comarcal d’Osona han demanat a la Generalitat una figura que articuli la transició en els àmbits tècnic i jurídic, incloent-hi els estudis de la fórmula òptima per a cada servei.
També s’ha de clarificar el futur pla de convivència Consell-Consorci, un ens que políticament es vol mantenir, que tant presta serveis a pobles de la comarca com d’altres que no en formen part i que és potent en empresa, envelliment actiu o, entre altres, turisme.
“Com hem dit des del primer dia, volem ser pràctics, adaptats al territori i atractius per repescar els municipis del Lluçanès que ara no són a la comarca”, assegura Padrós.
Un altre aspecte que s’ha treballat aquest any és la visibilitat: s’ha creat web i logo de la Mancomunitat i s’ha fet pedagogia sobre l’existència de la comarca des d’institucions geogràfiques fins a mitjans de comunicació o agrupacions meteorològiques.
Des d’Alpens, Toni Prat (ERC-AM), destaca les ganes de treballar: “Ens és molt fàcil entendre’ns, perquè som pobles semblants. Rurals, de població envellida, escoles amb pocs alumnes… La nostra situació no té res a veure amb la de la Plana de Vic i, per tant, molt millor pensar i decidir des d’aquí”.
Olost, on sortir de la comarca va guanyar el procés participatiu convocat l’any passat, també participa de les assemblees. “No liderarem, però volem ser-hi i aportar tant com puguem amb esperit constructiu”, assegura el regidor Pere Martí (Independents).
La sensació general és que el camí serà llarg, pels reptes administratius i d’encaixar la millor fórmula per a cada servei, però “que ningú dubti que convertirem l’oportunitat que representa la comarca en resultats tangibles”, sentencia Padrós.
