Té l’esperança que les vacunes li donin una mica d’aire, i mai millor dit, per recuperar en certa mesura la socialització. Ferran Genís, de Sentfores-La Guixa, ha estat un any sencer tancat a casa a causa de la pandèmia perquè té una cardiopatia congènita que li comporta, entre d’altres, problemes de respiració. “No puc portar mascareta perquè m’ofego”, assegura, i això augmenta el risc de contagi, per la qual cosa ja abans que es decretés l’estat d’alarma va optar per no sortir del seu domicili. L’últim que va fer abans del confinament sever va ser anar a una revisió mèdica a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Era el 9 de març de 2020 i no ha travessat la porta fins fa pocs dies, assegura. Durant aquest any, el fet de viure en una casa aïllada amb jardí l’ha ajudat a “suportar el confinament” i en aquest espai ha trobat una nova afició, l’ornitologia, i n’ha potenciat d’altres com la fotografia.
Genís, que té 43 anys, té un grau de minusvalia del 74%, comenta, i per això si ha de fer recorreguts més llargs utilitza una cadira de rodes, amb la qual l’empenyen, sobretot si ha de voltar per Vic o ciutats més grans, ja que “fer 800 metres o un quilòmetre ja és molt”. Pel risc que suposa la seva malaltia cada any els metges ja l’alerten que vigili amb la grip, i amb la desconeixença inicial i el que veia a les notícies sobre el nou virus va optar per la prevenció més estricta: “He patit malalties al llarg de la vida i tenia clar que cal minimitzar riscos”, ja que per a ell podria ser letal.
El confinament intens l’ha portat a aficionar-se a la fotografia i l’ornitologia
El vigatà explica que des de sempre ha estat aficionat als escacs i fins i tot ha participat a tornejos internacionals. L’abril passat havia d’anar a Reykjavík, però ja el van anul·lar al febrer, i aquí “ja vaig començar a veure que la cosa anava malament”. Els escacs li continuen interessant, explica, però “no és el mateix fer-ho per internet”. Transportar-se a altres mons a través de la lectura i també l’escriptura l’han ajudat a passar aquest any de confinament i també ha potenciat la fotografia. Va estrenar també una càmera de fotos, que quan la va tenir a casa la va deixar en quarantena com tot el que hi ha entrat des de fa més de 365 dies, com els llibres. En estrenar-la, va veure un ocell, el va captar i des de llavors ho ha fet desenes de vegades. Va ser l’inici d’una afició a l’ornitologia que plasma a través d’imatges que penja al seu perfil d’Instagram. És la petita part positiva que treu de la pandèmia, explica Genís, “un hobby nou”. Això sí, totes les fotos fins fa pocs dies les ha fet al jardí de casa, també un autoretrat en una de les finestres de casa on volia plasmar “que em sentia desprotegit”.
El confinament l’ha viscut amb els seus pares, en edat de risc, que han sortit el mínim, just per anar a buscar la compra que encarreguen per internet. Ells són els qui fa poc més d’una setmana el porten a fer alguna volta amb el cotxe fins a llocs aïllats, com el pantà de Sau, i si no hi ha gent surt del cotxe sense la mascareta, estira les cames el petit tram que li permeten, i espera, càmera en mà, per captar imatges dels ocells.
Aquesta és la petita part positiva de tot plegat, diu, però la negativa “ha pesat més”. Sobretot ha trobat a faltar la socialització, tot i que “soc un home bastant solitari, que m’agrada llegir i escriure”. Ha trobat a faltar quedar amb els amics, veure gent, anar al cine o a dinar a fora amb la família. “Per internet ja fem moltes videotrucades, enviem missatges”, però com ha experimentat la major part de la població, diu Genís, no és el mateix, ja que per exemple als nebots “només els he vist a través de la pantalla” i això és dur.
Tants mesos aïllat a Ferran Genís ja li comencen a pesar, i ara està pendent de la vacuna, ja que en ser del grup de risc confia que li puguin administrar aviat. De moment ha rebut una visita del cap a domicili per fer-li una avaluació, però no té data i el ritme de vacunació “espanta”. En uns dies en què “no tenia gaire esperança”, escriure i publicar a Instagram el diari d’un ornitòleg aficionat el va ajudar, si més no a desconnectar, relata Genís. Amb la primera dosi “confio a poder ampliar una mica la socialització, si més no poder fer un volt a la plaça”.
La vacuna, en part, li donarà ales.
